dimecres, 11 de maig del 2016

La caiguda demogràfica s'acarnissa amb l'escola concertada, que perd el 6% d'aules

  • Ensenyament calcula que els col·legis privats podrien tancar el curs vinent unes 60 classes de P3, enfront de les 42 d'aquest any
  • La caiguda de preinscripcions a la pública ha sigut inferior al que es preveia, després que no s'anunciessin supressions d'aules per endavant
Albert Bertran
La caiguda demogràfica, però també la crisi econòmica i la incorporació de projectes pedagògics innovadors a l'escola pública, amenacen de passar factura a la concertada a Catalunya. De moment, a l'espera que el 17 de maig vinent es concreti on estudiaran P3 els alumnes que s'han preinscrit per al curs 2016-2017, tot apunta que els centres de titularitat privada (subvencionats amb fons públics) perdran "una mica més de 60 grups o classes en conjunt", ha assenyalat aquest dilluns Lluís Baulenas, director general de Centres Públics de la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat.

Això significa que el setembre vinent, en la concertada, s'obriran el 6,3% menys d'aules que aquest any. Una vintena, a la ciutat de Barcelona, segons estimacions del Consorci d'Educació. Aquest curs 2015-2016, l'escola privada ja ha perdut a Catalunya 42 grups de P3 respecte a l'any anterior, quan, al seu torn, també va haver de tancar una trentena més d'aules. Les dades definitives no se sabran, en aquest cas, fins que es completi la matrícula, a finals de juny.

A l'escola pública, en canvi, on en un principi es preveia un tancament massiu de classes per motius demogràfics (Ensenyament havia calculat, abans de la preinscripció, que haurien de suprimir 106 grups), hi desapareixeran finalment 54 aules. En contrapartida, la redistribució de la població i l'augment de sol·licituds per anar a la pública en algunes zones han portat la conselleria a obrir 63 grups addicionals.

La Generalitat diu que és aviat per extreure conclusions i adverteix que encara no es pot parlar d'una tendència favorable a la pública, perquè el fenomen es concentra sobretot a Barcelona ciutat. Sí que esmenta la "cohesió que hi ha entre els professors de la pública" i recorda que aquest any les escoles situades als barris més desafavorits tindran menys alumnes per aula. Però el cert és que el fet que moltes poblacions no anunciessin per endavant en la preinscripció escolar quants tancaments d'aules de P3 hi hauria, ha acabat beneficiant els centres públics.

És el cas, per exemple, de Berga, on la pressió popular i l'ajuntament de la ciutat van acabar per convèncer Ensenyament perquè les escoles públiques i les concertades de la localitat concorreguessin a la preinscripció escolar en igualtat de condicions, és a dir, sense que la conselleria decidís per endavant quin col·legi havia d'assumir la desaparició de la línia de P3 que sobrava a la ciutat. Finalment, després del procés, les famílies han decidit que les escoles públiques de Berga mantinguin tots els grups d'infantil (i, per tant, també el nombre de mestres) el pròxim curs.

El problema a Berga era que els 122 alumnes del municipi que han de començar P3 l'any que ve eren insuficients per omplir les més de 175 places que fins aquest curs havien estat oferint les escoles locals. Finalment, "més de la meitat de les famílies han escollit la pública respecte a la concertada, una xifra superior a la d'anys anteriors", assegura Mònica Garcia, regidora d'Educació. Així, la que amb tota probabilitat es veurà afectada és l'escola concertada Vedruna.

Escoles innovadores
Una situació semblant es pot donar, a falta de conèixer les llistes definitives d'alumnes, a l'àrea de Girona i a la del Maresme-Vallès Oriental, on, segons ha indicat Baulenas, tampoc es van anticipar tancaments d'aules abans de la preinscripció. En el cas gironí, es desconeix quina serà l'afectació en l'escola concertada, però les dades que té Ensenyament mostren que als col·legis públics s'hi obriran nou nous grups de P3 (però també en tancaran quatre en altres poblacions).

Però on més evident ha sigut l'aposta per la pública és a la ciutat de Barcelona, com ja va avançar el Consorci d'Educació fa uns dies, quan va presentar les dades provisionals de la preinscripció i va assenyalar que aquest any, per primera vegada, les peticions per estudiar a la pública han igualat les de la concertada. A la capital catalana ha sigut determinant l'atractiu que estan exercint algunes de les escoles denominades innovadores, amb projectes pedagògics que incorporen noves formes d'implicar els alumnes en l'aprenentatge.

No sembla que aquest hagi sigut el motiu en el conjunt de Catalunya, on "el projecte educatiu de les escoles encara no és un factor significatiu", ha precisat el director general de Centres Públics, que ha indicat que el curs vinent començaran l'escola a Catalunya 66.888 alumnes nascuts l'any 2013, el 5,4% menys que els de la promoció anterior. A Barcelona, però, sí que hi ha pares que trien escola pel projecte educatiu. "I estem segurs que els que escullen la pública, ho fan perquè estan convençuts de la seva qualitat", va subratllar la responsable del consorci. 


El Pas a l'Institut 
  1. Un augment segons el que es preveia Malgrat que el procés de preinscripció per a primer d'ESO sol ser, des del punt de vista de l'Administració, molt més complex que el de P3, la veritat és que aquest any, "la previsió inicial d'augment s'ha complert", indica el subdirector Lluís Baulenas.
  2. Gairebé el 4% més d'alumnes de primer A diferència del que passa en l'educació infantil, la població escolar de primer d'ESO creixerà el pròxim 2016-2017 el 3,8% respecte a aquest any. La preinscripció s'ha repartit a parts gairebé iguals: la pública tindrà un augment del 3,84% i la concertada, del 3,59%.
  3. Facilitar un procés gens fàcil "Un dels criteris que regeixen l'assignació de places, en el pas de primària a secundària, és garantir la coordinació i facilitar la continuïtat del procés educatiu", diu el responsable de l'escola pública. La transició no és sempre fàcil, pel canvi que suposa per als adolescents.
  4. Una ràtio més baixa per a l'any que ve El subdirector s'ha compromès a estudiar, de cara al curs 2017-2018, la possibilitat de reduir el nombre d'alumnes per aula, la ràtio, en els centres de secundària de més complexitat, com s'ha fet aquest any a primària. "S'ha de veure si disminuïm a 27, en comptes dels 30 actuals", apunta.

Maria Jesús Ibáñez
09/05/2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies