Jody Williams, premi Nobel de la Pau
Tinc 63 anys. Vaig néixer a Vermont i visc a Washington. Sóc psicòloga i politòloga experta en relacions internacionals. Estic casada, sense fills (ell en té tres). Política? Independent.
Vaig voler ser papessa. Vaig aconseguir un tractat internacional contra les mines antipersones
Va voler ser papessa, diu?
De petita, sí. Em va frustrar no poder ser ni escolà en la missa, per ser noia...
I als 17 anys vaig deixar l’Església, decebuda.
Però és Nobel de la Pau!
Bé, també ho és Obama... Això la disgusta? Mai s’havia concedit un Nobel de la Pau a algú només pel que se suposa que farà.
I ha fet el que se suposava?
No! A Obama li van donar el Nobel només pel fet de no ser Bush. I ja ha llançat més atacs de drons que Bush en vuit anys!
No ho sabia.
Doncs sí. El seu discurs de multilateralitat... Mentida: el meu país continua sent agressiu i sense contemplacions. Sabia que no faria res.
I com ho sabia?
Sé molt bé qui mana a Gringolàndia!
Qui hi mana?
El complex industrial-militar. Les companyies multinacionals i l’exèrcit.
Tenir un president demòcrata o republicà..., és indiferent?
Dues cares d’una mateixa moneda. Obama va acceptar el Nobel de la Pau “en nom del poble nord-americà”, au va!
I què ha fet vostè per merèixer el premi Nobel de la Pau?
Propiciar un tractat internacional contra l’ús de mines antipersones.
I ha servit per a res?
Ja són 161 països signants del tractat, Espanya ha deixat de fabricar mines antipersones. S’han salvat milers de vides...
Què és una mina antipersones?
Una càrrega explosiva oculta sota terra o sota l’aigua, que explota per vibració o contacte i mutila o mata persones.
I què hi guanya el que les sembra?
Aconsegueix la por de la població, que pressionarà perquè algun pacte l’afavoreixi.
Qui les fa servir?
Governs, terroristes, opositors..., tots! A Colòmbia els cocarers. A Síria, els rebels... Molt malament tots!
Des de quan s’utilitzen les mines?
Des de la Primera Guerra Mundial. Al principi, en camps delimitats. Després de la Segona Guerra Mundial, sembrades indiscriminadament en terrenys sense assenyalar...
Quantes víctimes han provocat?
Quan vaig començar la meva lluita contra les mines antipersones, ara fa gairebé 20 anys, algú resultava ferit en algun lloc del món cada 20 minuts! Ara són ja menys de deu persones al dia... Un bon salt.
On hi ha més mines ara?
A Cambodja, l’Afganistan, Birmània, el Pakistan, Colòmbia... Moltes queden abandonades després de vells conflictes oblidats...
Quant dura una mina?
Més de 50 anys... A El-Alamein, Egipte, encara hi ha milers de mines de la Segona Guerra Mundial... És molt car i arriscat desactivar-les! Li explico una història?
Sisplau.
Me la va explicar el cap del Pla Nacional Antimines a Croàcia. Va parlar amb excombatents per netejar el terreny i no hi col·laboraven. Dies després, un noi recollia llenya al bosc... i es va quedar sense cames: va trepitjar una mina. Un home se li va presentar l’endemà: aquesta mina l’havia sembrat ell sent combatent... i el noi sense cames era el seu propi fill! Va començar a col·laborar...
Com va arribar vostè a aquesta lluita?
Vietnam! Als 19 anys, universitària, vaig participar en la meva primera mani. Em va caure la bena! Vaig descobrir que el meu país no salvava el món ni la llibertat ni res.
I què va fer?
Vaig tocar el dos a Mèxic, fins que vaig entendre que només podria canviar alguna cosa des de dins del meu país. I em vaig instal·lar a Washington.
Com a activista antiimperialista?
Sí, i en una manifestació vaig veure un hippy amb la pancarta: “El Salvador, un altre Vietnam?” I me n’hi vaig anar de voluntària.
I què hi va veure?
El suport de la CIA a les dictadures. Em vaig comprometre amb el desarmament, vaig crear una coalició d’oenagés antimines...
Si un dia fos presidenta del seu país...
No serveixo, no m’avinc a martingales.
Però si manés, què faria? Desfer el complex industrial-militar. Abandonar el petroli. I una educació i una sanitat universals i gratuïtes.
Què està fent ara?
Una campanya contra els robots assassins.
Robots assassins?
És escandalós! Ja hi ha robots assassins teledirigits, però ara preparen prototips amb autonomia per assassinar. Hem d’evitar-ho!
Sembla una pel·lícula de ciència-ficció.
També m’he aliat amb les altres cinc dones premiades amb el Nobel de la Pau.
Recordi’m qui són...
Shirin Ebadi, Rigoberta Menchú, Mairead Maguire, Leymah Gbowee, Tawakkul Karman i servidora.
I per a què s’han aliat?
En una campanya contra la violència sexual en conflictes, i en una altra per garantir la pau sostenible. I, en fi, volem canviar el concepte seguretat nacional per un altre...
Quin?
El de seguretat humana.
Víctor-M. Amela
11/06/14
