La recerca, de la qual en són autors un equip d’investigadors de la Unitat de Neurologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, de l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de la Universitat de Girona i de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, s'ha publicat a la prestigiosa revista científica Stroke.
 |
| Rosa Suñer |
Un estudi sobre la deshabituació tabàquica en pacients que han patit un ictus demostra que el lloc on s'ha produït la lesió i la intenció de deixar de fumar que tenia anteriorment l'afectat són molt importants a l'hora d'aconseguir amb èxit l'abandonament del tabac. La autora principal de l'estudi és Rosa Suñer, infermera de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, antropòloga i Doctora per la Universitat de Girona, a més d’investigadora de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona i de l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de la Universitat de Girona. Aquest estudi ha estat publicat fa pocs dies per la prestigiosa revista científica Stroke.
La present recerca és la primera que estudia la deshabituació tabàquica en persones afectades per ictus al llarg d'un any tenint en compte factors biològics i psicològics. Procedien d'una mostra de 1.003 pacients que havien ingressat a l'Hospital Trueta per un ictus, entre 2005 i 2007. D'aquests, 208 eren fumadors en el moment de patir l’ictus cerebral, però finalment es va fer el seguiment a 110, donat que la resta van haver de ser descartats per motius diversos.
Els experts van voler analitzar diverses variables estretament lligades amb la lesió neurològica que havien patit: el tipus d'ictus, el dèficit neurològic a l’ingrés i a l'alta, la situació funcional a l'alta, altres factors de risc vascular a part del tabac, i la localització de la lesió. En aquest punt s'estudiava si estava afectada o no una zona del còrtex cerebral coneguda com ínsula. La investigació també analitzava la història tabàquica dels pacients (nombre de cigarretes diàries, anys fumant, etapa de canvi, etc.). Un altre punt que preguntaven als afectats era si associaven l’ictus cerebral al fet de ser fumador.
L'estudi s’ha basat en la teoria somàtica o biològica de les emocions i el processament de les decisions, a partir de la qual l'afectació de la regió insular seria fonamental per la deshabituació tabàquica, donat que aquesta zona tindria un rol important com a mediadora del desig compulsiu per a consumir drogues, de manera que lesions en aquesta àrea anul·larien aquest desig. I d'altra banda, l’estudi es fonamenta en el model que determina que les persones passen per diferents etapes per deixar de fumar, com es produeixen els canvis i què necessiten les persones per deixar de fumar, essent la salut un dels motius principals pels quals la gent deixa de fumar.
Els resultats de l’estudi van concloure que:
- En el moment de rebre l'alta hospitalària, el 88,9% de pacients amb lesions a la ínsula van dir que no fumaven, respecte del 62,7% dels que no tenien afectada aquesta regió.
- Entre els 3 i els 6 mesos de l’ictus, continuaven sense fumar el 81,5% dels pacients amb la zona insular afectada, i el 42,2% dels que no.
- Al cap d'un any, continuaven sense fumar el 70,4% dels pacients amb la ínsula afectada (19 de 27) i el 30,1% dels que no la tenien danyada (25 de 83).
D'altra banda, les persones que tenien intenció de deixar de fumar abans de patir l’ictus, van tenir 7 vegades més de possibilitats d'èxit en deixar de fumar respecte les que no s'ho havien plantejat. En els cas dels que tenien l’ínsula afectada, aquestes possibilitats d'èxit eren de 5,4 més. Van tenir menys dificultat i menys urgència en fumar de forma significativa les persones amb aquesta àrea afectada.
Una altra dada que va aportar l'estudi és que només un de cada tres pacients de la mostra van relacionar el fet de patir l’ictus a l'hàbit tabàquic. I en aquest sentit cal tenir present que una persona fumadora té més risc de tenir un ictus que una no fumadora, i les possibilitats s’incrementen si la persona també és hipertensa. En la persona amb ictus que abandona el tabac, aquest risc va disminuint de manera que al cap de 5 anys de deixar de fumar es troba en la mateixa situació que una persona que no és fumadora. Per aquest motiu, la investigadora assenyala que “hi ha encara molt desconeixement al fet que el tabac sigui un factor de risc per a l’ ictus, i això significa que tenim un camp de treball molt important pel que fa a la informació, conscienciació i educació per a la salut de les persones amb risc” .
