dimarts, 16 d’abril del 2013

Com viure amb el dolor

Focalitzar l'atenció sobre el dolor l'intensifica, d'aquí la conveniència d'obrir ment i cos a altres estímuls.

Qui no ha patit mai dolor? Tots els individus, en algun moment de la vida, fins i tot en molts, han patit aquesta sensació molesta i aflictiva d'alguna part del cos que pot ser aguda i manifestar-se durant un curt període de temps, o crònica, que s'allarga i arriba a provocar ansietat, depressió, pèrdua de son i també alteracions nutricionals.

Però no totes les persones perceben pel igual el dolor. Segons la psicòloga Marisol Delgado Artime, "és una experiència subjectiva que té a veure amb la personalitat de cada un, l'estil de funcionament habitual, les estratègies personals i les experiències pròpies de la vida o de l'entorn més pròxim".

A l'hora de desgranar els diferents comportaments davant el dolor, aquesta professional que imparteix tallers organitzats per la Lliga Reumatològica Asturiana destaca com hi ha qui al llarg dels dies només focalitza l'atenció sobre el dolor, aconseguint, així, la seva intensificació. "Això no vol dir que ens faci mal més, sinó que l'amplifiquem i s'arriba a generar una ansietat que fa que encara es percebi més. Arribat aquest punt, s'entra en un cercle viciós del qual és difícil sortir ", diu.

Per contra, ressalta la psicòloga, "per als que disposen de tècniques personals, pròpies o apreses, i deriven l'atenció cap a altres estímuls, la percepció del dolor és molt més suportable, és a dir, és convenient aprendre a dirigir l'atenció cap a altres coses ". A més, remarca que una actitud poc derrotista i en certa manera optimista, tot i que no redueix la intensitat del dolor si ajuda a suportar-lo millor.

Per Marisol Delgado, "el dolor té un component emocional important", i assenyala l'ansietat i la depressió com les conseqüències del crònic, "ja que el dolor agut no desgasta tant i la forma d'afrontar-és diferent".

Per evitar arribar a aquests estats emocionals, aconsella comptar amb estratègies que ajudin a suportar el malestar. "Si abunden els pensaments derrotistes, el més probable és que es caigui en una depressió i, després d'ella, els problemes del son arriben de la mà", diu.

Un dels objectius de les teràpies que es desenvolupen per aprendre a afrontar el dolor és disminuir els nivells d'estrès, tensió que qualifica de "verí". Per això, diu, cal treballar tres àmbits: fisiològic, cognitiu i conductual. El primer se centra en l'aspecte físic del cos (relaxació, meditació, respiració ...), el segon, en la percepció, i el tercer, en els canvis de conducta necessaris per afrontar el dolor, com fomentar l'oci, potenciar els 'hobbies', sortir o demanar ajuda quan es necessita. D'aquests tres fronts, Marisol Delgado reconeix que el cognitiu és el més difícil d'afrontar. "És complicat canviar la forma de pensar i d'interpretar les situacions, i els grups són bons espais d'aprenentatge", assenyala.

16/04/13
Diari de Girona