"Sense gluten". Fins fa poc no li donava importància a aquestes dues paraules. Més per ignorància que no pas per falta d'interès. Sovint compro en un supermercat on hi ha força productes amb aquesta advertencia al seu envàs. Jo els agafava com agafo qualsevol altra cosa i, de fet, no he notat mai cap diferència de gust. Però per a molta gent sí que hi ha una gran diferencia: per als celíacs. Ho he sabut de primera mà, ja que tenim uns amics que tant la mare com les dues filles ho són. A mesura que hem anat fent activitats aquests dies, tan senzilles en aparença com anar a dinar a fora amb ells, m'he adonat que el tema no és trivial.
Els celíacs tenen intolerància al gluten, en més o menys mesura. En alguns casos pot ser tan accentuada que de ben petits poden presentar problemes en la parla, en el caminar o en el desenvolupamet normal d'un nen. El pare d'una d'aquestes nenes ens explicava tot sopant com la petita, de cop i volta, va deixar de parlar, de caminar, d'estar alegre. Després de l'ensurt inicial, el metge els va tranqul·litzar tot explicant-los de què es tractava. La petita tenia intolerància al gluten en el grau més elevat que existeix. Tan bon punt va canviar la dieta, va recuperar-se de tot, com si es tractés d'un miracle.
També els informà que això era genètic i hereditari. Així que un dels dos pares, o tots dos, també ho eren i l'altra filla també en podia ser. A vegades hi ha gent que porta la malaltia però no la desenvolupa, però la pot transmetre als fills. Després de fer-se totes les proves, varen saber que tant la mare com l'altra filla ho eren en un grau menys elevat. Era per això que la mare havia viscut molts anys amb la malaltia, tenint problemes amb la digestió, però sense imaginar-se que era a causa del gluten.
La meva cunyada, que és metge, em va comentar que cada cop hi ha més casos i que, probablement, hi ha molta gent que és celíaca i no ho sap.
El tema té més implicacions de les que podem pensar. Molts dels aliments bàsics que comsumim sovint, com el pa, la pasta o la majoria d'aliments preparats, porten gluten. Així que les famílies han de començar a buscar botigues especialitzades on una barra de pa o unes galetes estan a preu d'or. I no parlem si volen anar a dinar fora! Han d'assegurar-se que no s'ha posat farina a cap aliment, a cap salsa i que si volen unes patates fregides, les han de fer amb oli nou, totalment net, on no s'hagi fregit res abans. Per sort, cada cop hi ha més restaurants sensibilitzats amb aquesta malaltia però, lamentablement, encara en queden molts que no ho estan. També és una bona notícia el fet que una gran cadena de supermercats tingui cada cop més productes sense gluten.
De mica en mica, es va prenent consciència del problema i les dificultats de les famílies que el pateixen es van reduïnt. Però encara queda molt camí per recórrer.
El que més m'impressiona és l'actitud dels nens quan tenen amics que pateixen aquesta afecció. Des de ben petits, tenen molt clar el que els seus amics poden menjar i el que no. No se'ls acudirà compartir amb ells unes patates fegides o un gelat, sense abans comprovar que a l'envàs hi aparegui el "Sense gluten".
Aprenguem una mica dels nens, prenent consciència que hi ha molta gent afectada per aquest problema i que, entre tots, els hem de posar les coses més fàcils, per aconseguir que ser celíac no els condicioni tant la vida.
Asha Miró
31/08/13
