dissabte, 31 d’octubre del 2015

A còpia d'exercici físic el cervell rejoveneix

Arthur Kramer, neurocientífic, expert en exercici físic i envelliment
Tinc 62 anys. Vaig néixer a No­ va York i dirigeixo l'Institut Beckman de la Universitat d'Illinois, on investigo la per­cepció i la conducta humana. Sóc casat, tinc un fill. Hi ha tres temes preocupants: la de­sigualtat d'ingressos, el canvi climàtic i la guerra de Síria. No tinc creences.

Si fa esport, el seu cervell rendi­rà més i millor.

Això ho sabem des del segle I: Mens sana in corpore sano.
Ara tenim evidència científica; malgrat això, la majoria de la gent no fa cap tipus d'exercici.

I quins exercicis li convenen, al cervell?
Hem investigat molt els efectes de l'exercici aeròbic i de ca­ minar. Córrer, anar en bicicleta i ne­ dar condueixen a cervells millors tant estructuralment com cognitiva­ ment. I sabem que el cervell rejove­neix amb l'exercici.

...?
Els cervells, amb l'edat, s'encongeixen, però el cervell envellit d'una persona que fa exercici és de la mateixa mida que el dels joves, es­tà més ben connectat i la seva activa­ció funcional (quan recorda, respon a alguna cosa o memoritza) tendeix a ser com la d'una persona jove. Miri aquesta dona.

Una atleta octogenària?
Sumi-li 13 anys més, que és l'edat que tenia Olga Kotelko quan la vaig estudiar. Corria 400 metres a tota velocitat i feia totes les modalitats d'atletisme. Segons la nostra comparativa, la in­terconnexió cerebral de l'Olga esta­ va millor als seus 93 anys que la de les dones de 60.

Si sempre havia estat atleta, és trampa...
Va començar a competir als 75 anys. Abans de jubilar-se era mestra i feia poc exercici. Va morir l'any passat als 95 anys mentre dor­mia, tres dies després de competir a Finlàndia.

La febre del fúting ens fa córrer per carrers contaminats i ens des­trossa els genolls.
No hi ha investigacions sobre córrer en espais conta­ minats. Quant als genolls, són fàcils d'arreglar, però no el cervell.

Quin consol.
Jo m'he sotmès a sis intervencions de genoll i encara puc escalar parets.

I què el sorprèn?
Que es necessi­ta molt poc exercici físic per obtenir grans beneficis cognitius. Hem realitzat estudis amb persones que han fet de tres a cinc hores d'exerci­ci cada setmana durant sis mesos o un any i hem vist que la memòria i el raonament han millorat un 20%.

Vostè diu que l'activitat física es­tructura el cervell; què vol dir, això?
Els hàmsters que fan giravoltar una roda tenen més neurones a l'hipo­camp (àrea essencial per a la memòria), nivells superiors de neurotrans­missors (que permeten que les neu­rones es comuniquin) i més neuro­trofines (neuroprotectors).

Tots a la roda!
Els atletes rosegadors presen­ten una estructura vascular supe­rior, més flux sanguini al cervell i, fins i tot, mitocondris (orgànuls que generen energia a les cèl·lules) més eficaços.

El cas és que de l'humà nòmada primitiu vam passar a l'humà asse­gut: l'intel.ligent.
Com a resultat de la vida sedentària avui hi ha nens amb malalties d'adults, com la hiper­tensió i la diabetis. Alguns canvis evolutius no són positius per a la sa­lut. Fins i tot hi ha investigadors i importants revistes científiques que afirmen que els nens d'avui no seran tan longeus com els seus pares.

Una afirmació controvertida.
També ho són els jocs de cognició a través d'ordinador perquè la gent gran mantingui jove la ment. Gaire­ bé no hi ha evidència de transferèn­cia del joc al món real, i els priva de moure's i interactuar amb altres per­ sones, que sí que està demostrat que funciona.

I què en diuen, els estudis epide­miològics?
Que l'activitat física, la implicació intel.lectual i la interacció social fan que la frontera de l'edat en què la gent contreu la malaltia d'Alzheimer s'allunyi.

Què hem de fer, quant a l'osteo­porosi?
Aixecar peses. Qui fa exerci­ci aeròbic té taxes més baixes d'os­teoporosi. Ahir vaig caminar 15 qui­lòmetres ben d'hora al matí, és el que faig quan viatjo.

I què fa quan no viatja?
Vaig al gimnàs, aixeco peses, llegeixo el dia­ri a la bicicleta estàtica i corregeixo els exàmens dels meus estudiants mentre corro a la cinta.

No sé si és gaire sa, això.
Millor que fer-ho assegut. A l'oficina tinc un escriptori amb cinta que em per­ met caminar mentre treballo.

Però no deien que no som capaços -sobretot els homes- de fer dues coses alhora?
Això ho diuen les dones, ha, ha. Però sí, tots dos som dolents a l'hora de fer dues tasques alhora, i els pitjors són els petits i els grans.

I els cervells de les noves genera­cions ja arriben amb la multitasca incorporada?
Una experiència dife­rent condueix a una estructura dife­rent del cervell. Qualsevol expert -una ballarina, un jugador de bàsquet o un pianista- té el cervell diferent a causa de milers i milers d'hores de pràctica.

No m'ha quedat clar si és millor aprendre un idioma o caminar una hora.
No conec cap estudi compara­tiu, però a San Francisco hi havia un gimnàs el lema del qual era "Spin­ning i aprenentatge alhora". Estudia­ ven espanyol mentre anaven en bici­ cleta pels camps de Castella.

Van fer fallida.
Sí, però va ser pels preus, desor­bitats.

Si has fumat, begut i passat la nit despert fins als 50, té remei, el teu cervell?
Pots començar a fer exercici als 70 anys i beneficiar-te'n.

Atleta de despatx
Redacta informes sobre envelli­ment i tecnologia per a Barack Oba­ma mentre galopa a la bicicleta està­tica i, malgrat sis operacions de ge­noll i anar coix, cada dia camina 11 quilòmetres en un escriptori cinta mentre consulta e-mails. "No sé si és gaire sa, això", li dic. "Fa vint anys que estudio aquest tema -replica- i sé que quantitats petites d'exercici tenen uns efectes importantíssims en la cognició i la salut cerebral. A més, podem començar tard, en la vi­da, i millorar. Això que li explico no és una percepció optimista, és inves­tigació científica". Ha participat en B.Debate, organitzat per Biocat i l'Obra Social La Caixa, on altres ex­perts han explicat com influeixen en el cervell dormir, menjar i relacio­nar-se.


Ima Sanchís
29/10/2015

divendres, 30 d’octubre del 2015

Una investigació revela que els tumors trien a quin òrgan anirà la metàstasi

Aquesta era una de les principals i més antigues aspiracions de l'oncologia
Quatre cèl·lules tumorals, amb la localització de la proteïna CPEB1 de color verd. BAVA/ IRB Barcelona
Científics del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) han participat en un estudi internacional en què s'han detectat les primeres 'etiquetes' moleculars del càncer que indiquen a quin òrgan es pot reproduir i produir una metàstasi.

En concret, segons els resultats del treball que publica la revista 'Nature', han descobert que els tumors primaris envien sondes missatgeres capaces de transformar l'ambient en els òrgans metastàsics, de manera que es torni acollidor per a les cèl·lules tumorals. A més, porten diferents 'etiquetes' moleculars que, a manera de codi postal, els permeten implantar-se en òrgans específics.

Entendre per què un tumor genera metàstasi en uns òrgans i no en uns altres és una de les principals aspiracions de l'oncologia, i també una de les més antigues. La teoria de llavor i substrat del britànic Stephen Paget apuntava que la metàstasi necessita cèl·lules tumorals que es dispersen com si fossin llavors, però també un ambient acollidor a l'òrgan de destí.

En els últims anys, el cap del Grup de Microambient i Metàstasi del CNIO, Héctor Peinado, ha desenvolupat juntament amb David Lyden, del Weill Cornell Medical College (EUA), i Jaqueline Bromberg, del Memorial Sloan Kettering Cancer Center, una teoria que es recolza i amplia aquesta teoria.

En concret, van recopilar indicis que els tumors emeten milions de vesícules carregades amb una representació de les seves proteïnes i el seu contingut genètic, anomenades exosomes, a manera de naus missatgeres o destacaments, i són aquestes molècules les que s'ocupen que els òrgans de destí estiguin preparats per acollir les cèl·lules tumorals.

El treball actual corrobora aquest mecanisme i confirma que els exosomes tenen un paper crucial en la formació de les metàstasis. Però els investigadors van voler anar més enllà, ja que sabien que dels milions d'exosomes que parteixen del tumor només se n'implanten alguns, i a més no ho fan en un òrgan a l'atzar, sinó en alguns més que en altres.

'Codi postal' als exosomes
Per investigar la hipòtesi els autors van escollir diverses línies cel·lulars procedents d'una desena de tumors diferents, i dels quals se sap que alguns fan metàstasi en òrgans concrets --pulmó, fetge, cervell o os-- i van analitzar les proteïnes dels seus exosomes a la recerca de les que podrien complir aquesta funció de codi postal.

Van posar el focus en una família de proteïnes anomenades integrines, perquè són a la membrana dels exosomes, on teòricament hi hauria d'haver una etiqueta de destí. D'entre un miler de proteïnes van trobar que efectivament hi ha combinacions especifiques d'integrines associades amb metàstasi al pulmó, i amb metàstasi al fetge.

"Hem determinat que hi ha una combinació d'integrines als exosomes tumorals que predisposa a la formació de nínxols metastàsics en òrgans concrets, específicament al pulmó i al fetge. Els nostres resultats proposen que hi ha una espècie de codi postal a la superfície dels exosomes que els fa arribar a òrgans concrets i acumular-se on es produirà la metàstasi", ha explicat Peinado.

Una altra evidència de la importància de les integrines en la implantació de la metàstasi és que, tal com es demostra en el treball, si es bloquegen integrines específiques en tumors que fan metàstasi en òrgans concrets es redueix la metàstasi en aquests òrgans.

Preparant el terreny
A més, els investigadors han descobert els senyals moleculars que medien en la reacció del teixit de destí quan arriben els exosomes. En concret, aquests senyals impliquen l'augment de gens de la família S100, coneguts per promoure senyals inflamatoris.

Aquests resultats suposen la identificació de possibles noves dianes farmacològiques, segons Peinado, ja que s'ha definit "un nou mecanisme de metàstasi a òrgans concrets que implica integrines i proteïnes S100, que podrien ser usades a com noves dianes antimetastàsiques".

El treball s'ha fet amb línies cel·lulars tumorals humanes i de ratolí, amb models preclínics murins i amb plasma de pacients amb càncer. Això últim ha servit per estudiar de manera preliminar el poder addictiu de les integrines identificades.

"El nostre treball suggereix que tenir certes integrines elevades en plasma en pacients amb càncer de mama i pàncrees sembla predir l'òrgan on es produirà la metàstasi", diu Peinado, que reconeix que aquestes dades s'han de validar en cohorts més grans i afavorir el desenvolupament de tests predictius, alhora que afavoriran el desenvolupament de molècules per bloquejar les combinacions d'integrines específicament en el teixit tumoral.

Europa Press
29/10/2015

dijous, 29 d’octubre del 2015

L'«Operació Dignitat» se salda amb 37 detinguts i l'alliberament de dues dones

L'Operació Dignitat es va iniciar el passat 24 d'octubre per uns 200 agents a onze prostíbuls de l'Alt Empordà

La macrobatuda contra el tràfic de dones portada a terme la matinada del passat 24 d'octubre per uns 200 agents a onze prostíbuls de l'Alt Empordà s'ha saldat finalment amb 37 detinguts i 363 víctimes potencials, segons informa avui la Policia Nacional.

L'operació, que es va iniciar de matinada i es va prolongar durant hores, la van dur a terme uns 200 agents de la Unitat contra les Xarxes d'Immigració i Falsedat Documental (UCRIF) de la Policia Nacional, ha acabat amb 37 persones detingudes com a presumptes autores de delictes de tracta d'éssers humans, prostitució i contra els drets dels treballadors.

En el marc de l'operació "Dignitat" es van inspeccionar onze clubs de cites de Roses, Figueres i la Jonquera (Alt Empordà), i es va identificar 363 víctimes potencials de tracta. A més, dues dones van ser alliberades dels seus proxenetes i acollides per una ONG especialitzada.

Més de deu mesos d'investigacions, dirigides pel Fiscal en Cap de Girona, van culminar amb un operatiu en el qual van participar més de 200 policies, que van comptar amb la col·laboració de dotze inspectors de treball i de personal especialitzat d'ONG de suport a les víctimes de tracta.

Els especialistes policials en la lluita contra l'explotació sexual de dones van centrar les seves investigacions en les organitzacions i grups dedicats a l'explotació sexual de dones de diferents nacionalitats, principalment romaneses, que operaven en diferents clubs de cites després d'observar indicis que apuntaven a les condicions costoses, desproporcionades o abusives a les quals eren sotmeses les víctimes, aprofitant la seva situació de vulnerabilitat personal o econòmica.

Aquesta actuació policial es va estendre a més a totes aquelles persones que protegeixen i emparen aquestes organitzacions beneficiant-se econòmicament de les seves víctimes, a les quals acullen als seus locals de contactes sense concedir-los cap dret laboral o social, incorrent sistemàticament en un delicte contra els drets dels treballadors.

Un cop marcats els objectius es va procedir a la inspecció dels locals i, amb el suport dels inspectors de treball, es va entrevistar de forma individualitzada les dones que hi havia als clubs per identificar les víctimes de tracta i explotació sexual, així com l'existència d'altres conductes delictives.

Després de les seves declaracions, es va poder identificar els propietaris o encarregats dels locals de contactes que presumptament s'estarien beneficiant econòmicament de les dones, així com els que les mantenien en els locals sense garantir els seus drets laborals o socials.

Com a conseqüència d'aquestes actuacions, es va detenir un total de 26 persones i es va identificar 363 víctimes potencials de tracta.

També des del començament de les investigacions i fins a la fase final de l'operatiu desplegat el cap de setmana passat, la Policia Nacional ha realitzat onze detencions més en el marc de l'operació "Dignitat" i ha alliberat dos joves de nacionalitat romanesa, que van ser acollides per una ONG especialitzada.

De forma paral·lela al dispositiu de control sobre els onze clubs de cites s'ha desenvolupat una altra actuació dirigida a identificar potencials víctimes de tracta en situació de risc d'explotació, en aquest cas entre les dones que estaven exercint la prostitució a les vies públiques, carreteres, glorietes i rotondes de la N-II de les mateixes localitats on eren els clubs inspeccionats.

Els agents han detectat així 33 víctimes potencials més de tracta, a les quals s'ha informat dels beneficis a què poden acollir-se d'acord amb el que preveu la llei de protecció a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual i la Llei d'Estrangeria.

Clans romanesos i búlgars es reparteixen la prostitució a l'Empordà

Des que el 2007 la Policia Nacional va desarticular les bandes russes que hi operaven ha estat un territori molt cobejat
Les carreteres de l´Alt Empordà suposen un important negoci per als proxenetes. En la imatge, dues meretrius esperant clients (arxiu). Conxi Molons
La batuda el passat cap de setmana en onze bordells de l'Alt Empordà amb la identificació de 396 prostitutes i la detenció de vuit persones no suposa que el Cos Nacional de Policia hagi deixat al marge la prostitució de carretera. Al contrari, té perfectament identificades les bandes de proxenetes que es reparteixen el pastís. En l'actualitat cinc clans romanesos i búlgars s'han dividit la comarca.

La pressió del Cos Nacional de Policia (CNP) per eradicar l'explotació sexual a la província s'està notant amb força els darrers mesos. L'exemple més recent és l'Operació Dignitat, que el cap de setmana passat va culminar amb una batuda en onze clubs de l'Alt Empordà, la identificació de 396 prostitutes i la detenció de vuit persones. Però això no evita que la Brigada Contra el Tràfic d'Éssers Humans del CNP tingui els ulls posats també en les carreteres i rotondes de la comarca, controlades per clans romanesos i búlgars que es reparteixen el mercat del sexe. Un negoci que provoca víctimes de forma permanent. Sols l'any passat la Fundació Apip-Acam va atendre 111 prostitutes que treballaven només als carrers de la Jonquera i s'estima que hi ha un miler de dones oferint-se en carreteres i clubs.

La Policia Nacional té identificats cinc clans que s'han repartit les carreteres altempordaneses en cinc zones: tres per a les famílies romaneses i dues per a les búlgares. L'acord entre proxenetes va ser essencial per mantenir la pau entre els clans mafiosos i poder beneficiar-se simultàniament de l'explotació sexual sense trepitjar-se el territori. Hi havia hagut episodis de tensió entre clans quan alguns macarrons búlgars, que havien sortit de la presó el 2012, van tornar a l'Empordà per recuperar el control sobre zones on ara operaven els romanesos.

El problema de l'Alt Empordà és que es tracta d'un punt calent de prostitució que sempre ha estat molt disputat per màfies i rufians de països de l'Est que han volgut establir aquí el seu domini. Fins a l'any 2007, les carreteres estaven controlades per una banda criminal russa que la Policia Nacional va desarticular detenint dotze persones (Operació Poal).

Amb els russos fora de joc, un grup búlgar va ocupar el buit de poder i es va ensenyorir de les carreteres i rotondes on hi havia el negoci, que van seguir omplint de prostitutes fins l'any 2012, quan els agents nacionals van tornar a donar un altre important cop a les màfies sexuals de l'Empordà escapçant aquesta banda i detenint setze persones (Operació Danubi).

De nou, la comarca quedava en territori de ningú i els romanesos van apropiar-se ràpidament de les places fortes de la prostitució de carretera. Però només fins que els proxenetes búlgars van començar a sortir de la presó -hi eren de forma preventiva- i van reclamar el territori. Les dispustes entre clans van acabar amb l'actual situació de repartiment.

El control
La vigilància policial de les carreteres va en paral·lel al control sobre els prostíbuls perquè la policia no descarta l'existència de transvasament de prostitutes de les carreteres als clubs. No ho descarta perquè ja ha comprovat que existeix, la darrera vegada el 2013, quan va alliberar una jove romanesa disminuïda psíquica a qui feia quatre anys que obligaven a prostituir-se en clubs i carreteres de l'Empordà. Entre els vuit detinguts, hi havia un perillós proxeneta romanès que agredia amb un pal de golf les noies que estaven sota el seu control.

És previsible, doncs, que l'Operació Dignitat no quedi tancada amb l'actuació del cap de setmana.

Martí Santiago
29/10/2015

dimecres, 28 d’octubre del 2015

Dones i poder: falten dos segles per a la igualtat

L'ONU denuncia la lentitud en l'equiparació als càrrecs de govern 
 
El compte surt a partir dels números de Nacions Unides. El somni de l’equiparació per gèneres a la cúpula del poder planetari se situa actualment a més de dos segles de distància. Molt més lluny que Mart.

Si bé en aquest assumpte les matemàtiques no són exactes, serveixen com a il·lustració de la perenne discriminació entre sexes a l’hora de liderar. “En la majoria de les societats del món, les dones segueixen sense tenir les mateixes possibilitats que els homes de fer-se escoltar, tant en l’esfera pública com la privada”.

Així ho assenyala el The world’s women report (les dones al món) que cada cinc anys elabora el departament d’estadística d’assumptes econòmics de l’ONU. El document, presentat ahir a la seu de Nova York en la seva sisena edició, postil·la: “El nombre de dones que són caps d’Estat o de Govern continua sent l’excepció”. Dels 194 països que integren Nacions Unides, avui només setze dones (dinou quan es va fer l’informe) ostenten el màxim càrrec en els corresponents governs. Malgrat tot –observen els autors– hi ha hagut una “lleugera millora en comparació amb les dotze dones que els ocupaven el 1995”. Llavors es va firmar la declaració de Pequín que va fixar el marc per eliminar els obstacles que dificulten una participació igual a masculina.

D’acord amb aquest ritme de set conquestes cada dues dècades (a partir de les dades de l’informe), el repartiment al cim del pregonat 50% s’estén a més de 200 anys vista. “La desigualtat tendeix a ser severa i molt visible en el poder i en el terreny de la presa de decisions”, s’hi diu. De manera similar, però una mica millor, el 22% dels parlamentaris –una de cada cinc– i el 18% dels ministres són dones.

Tampoc en l’esfera privada les coses no són per llançar coets. La representació femenina entre els gerents d’empreses i els alts funcionaris també continua sent baixa, sense que cap país no hagi assolit o superat la paritat. La meitat dels països registren, només de forma aproximada, una representació del 30% o una mica més.

“Aquest informe confirma que les vides de les dones ha millorat en nombroses àrees en els últims vint anys, encara que el ritme ha estat lent i desigual”, afirma en el prefaci Ban Ki-moon, secretari general de l’ONU.

Queden els dèficits. Només el 50% de les dones en edat de treballar integra la força laboral, en comparació amb el 70% dels homes. Les dones es concentren en ocupacions mal remunerades. Guanyen entre el 70% i el 90% en relació amb els homes. A més, elles dediquen com a mitjana tres hores més al dia que els homes a tasques domèstiques i a l’atenció de familiars als països en desenvolupament, i dues hores més al dia que els homes als països desenvolupats. Aquestes diferències fan que les dones continuïn depenent dels cònjuges en molts països.

La vulnerabilitat es fa més palpable en el cas de les mares solteres. A tots els països, a causa d’un increment de la fecunditat extramarital i dels divorcis, les llars monoparentals han anat a l’alça. Les mares solteres amb fills constitueixen el 75% de les llars monoparentals i pateixen taxes de pobresa més altes que les dels pares solters o les llars biparentals.

Perduren les xacres. Més d’un terç de les dones a tot el món ha patit violència física o sexual en algun moment. En els esdeveniments més extrems, la violència contra la dona pot provocar la mort: les dones representen al voltant de les dues terceres parts de les víctimes d’homicidis comesos per la parella o en l’entorn familiar.

En un bon nombre de països, tant homes com dones creuen que és acceptable en certes circumstàncies que un marit colpegi l’esposa, afirma el document. Tot i això, comencen a canviar les actituds, segons matisa l’informe, cap aquesta violència. Tant els homes com les dones la consideren ara menys acceptable. Però el 60% de les dones víctimes de la violència continuen sense denunciar-la ni sol·liciten cap tipus d’ajuda.

L’ONU insisteix a denunciar pràctiques com la mutilació genital femenina, que han patit més de 125 milions de dones i nenes que viuen a l’Àfrica i l’Orient Mitjà. Malgrat tot, es remarca que la vida de les dones i les nenes ha millorat en diversos àmbits. Cal dir-ho, només faltaria. L’esperança de vida continua a l’alça a escala mundial: 72 anys per a les dones i 68 per als homes. Les defuncions maternes van disminuir un 45% del 1990 al 2013.

“No podem complir l’Agenda del 2030 per al Desenvolupament Sostenible sense que la meitat de la població mundial exerceixi els seus drets plenament i en condicions d’igualtat, en el dret i a la pràctica”, va dir Ban Ki-moon finals del mes passat en un acte commemoratiu dels 20 anys de Pequín. En aquest mateix escenari es van demostrar les mancances. Dels cinc copresidents d’un acte per i per a les dones, només un era dona.


Francesc Peirón
21/10/2015

dimarts, 27 d’octubre del 2015

Deu preguntes i respostes sobre el consum de carn i el risc de càncer

Quin és el límit de carn que podem consumir? Quina relació té amb el càncer? Hem de deixar de menjar carn? 


L'Agència Internacional per a la Recerca del Càncer ( IARC, per les sigles en anglès), dependent de l' OMS, ha confirmat que l' elevat consum de carn vermella o de carn processada pot estar darrere dels augments en el risc de desenvolupar diversos tipus de càncer, especialment el càncer colorectal. El grup de treball de la IARC ha avaluat més de 800 estudis que investiguen la relació entre la carn i una dotzena de tipus de càncer abans d'emetre el seu informe, que també ha estat publicat a la revista 'The Lancet Oncology'.

En aquesta guia hi trobaràs totes les respostes:
1. Què es considera carn vermella?
Carn vermella és tota la carn muscular dels mamífers i inclou carn de vedella, de porc, de xai, de cavall, de cabra i de vaca.

2. Què es considera carn processada?
Es refereix a la carn que ha estat transformada a través de la curació, la fermentació, la sal el fumatge o altres processos per millorar-ne el sabor o la conservació. La majoria de carns processades contenen carn de porc o carn de vaca però també poden contenir altres carns vermelles, aus, menuts o subproductes carnis com la sang. En són un exemple els Frankfurts i salsitxes, el pernil, la carn en conserva, la carn en llauna, les salses a base de carn o la cecina. Però també afecta els embotits, que és carn transformada. És el cas del fuet, el bull o el pernil.

3. Què vol dir que la carn processada s'ha classificat dins del grup 1 de substàncies cancerígenes per als éssers humans?
Aquesta categoria s'utilitza quan hi ha "suficient" evidència, és a dir proves convincents, que l'agent estudiat causi càncer. En el cas de la carn processada, els estudis epidemiològics mostren que el consum d'aquesta carn provoca càncer colorectal. Tot i que s'ha classificat en el mateix grup en què hi ha el tabac i l'amiant, això no vol dir que siguin igual de perillosos. "La probabilitat de desenvolupar un càncer de pulmó associat al tabac és 20 o 30 cops superior", explica Carmen Cabezas, subdirectora de Promoció de la Salut de la Generalitat.

4. La carn vermella ha estat classificada dins del grup 2A de substàncies probablement cancerígenes per als humans. Què significa això?
La classificació es basa en "evidències limitades" procedents d'estudis epidemiològics que mostren una "associació positiva", segons l'OMS, entre el consum de carn vermella i el desenvolupament de càncer colorectal. Però es diu que les evidències són limitades perquè no es poden descartar altres explicacions.

5. Es pot quantificar el risc de menjar carn vermella i carn processada?
En els estudis avaluats, el consum de carn processada s'ha associat amb petits augments en el risc de càncer. El risc augmenta amb la quantitat de carn consumida. S'estima que per cada porció de 50 grams de carn processada consumida diàriament augmenta un 18% el risc de càncer colorectal. Pel que fa a la carn vermella, és més difícil d'estimar perquè l'evidència no és tan forta. Les dades dels mateixos estudis, però, suggereixen que el risc de càncer colorectal podria augmentar en un 17% per cada porció de 100 grams de carn vermella consumida diàriament.

Els nutricionistes consultats per l'ARA posen l'accent en la freqüència i la quantitat que es consumeix. "No és nou. La nostra piràmide d'alimentació ja diu que el consum de carn vermella i processada ha de ser ocasional", afegeix Cabezas, que puntualitza que l'OMS ha comparat el risc de persones que consumien molta carn amb les que en consumeixen poc "però no que no en consumeixin".

"La carn en si no és dolenta, té propietats bones per a la salut, és una font de ferro extraordinària però s'ha de saber la quantitat que es recomana. El que importa és la quantitat perquè hi ha carn de molta qualitat", explica la nutricionista Pilar Senpau. En el mateix sentit s'expressa el professor emèrit de nutrició de la UB, Abel Mariné: "La clau és la quantitat i la freqüència. El consum moderat no comporta perill".

6. Què fa que la carn vermella i processada faci augmentar el risc de càncer?
La carn pot contenir substàncies químiques que es formen durant el seu processament –com els compostos 'N'-nitroso o hidrocarburs aromàtics policíclics– o la seva cocció –com ara amines aromàtiques i altres productes químics–. Alguns d'aquests productes químics són carcinògens coneguts o sospitosos.

7. Quins són els mètodes més segurs per cuinar la carn?
La cocció a alta temperatura genera compostos que poden contribuir al risc de càncer. Els aliments en contacte directe amb la flama o una superfície calenta, com la barbacoa o la paella, produeixen certs tipus de químics cancerígens. No obstant això, no hi ha prou evidències per emetre conclusions sobre el risc de càncer i la forma de cocció. Tampoc hi ha dades concloents sobre el consum de carn crua.

8. Amb quin tipus de càncer està associat el consum de carn?
S'han trobat evidències "més fortes" en la seva relació amb el càncer colorectal però també hi ha evidències que el relacionen amb el càncer de pàncrees i el càncer de pròstata. L'evidència amb el càncer d'estómac "no és concloent".

9. Quants casos de càncer anuals estan relacionats o associats amb el consum de carn processada?
Prop de 34.000 morts per càncer a l'any a tot el món són atribuïbles a dietes riques en carn processada. Tot i que la carn vermella encara no s'ha establert com una causa directa de càncer, s'estima que les dietes riques en carns vermelles podrien ser responsables de 50.000 morts anuals a tot el món. Aquestes xifres contrasten amb prop d'un milió de morts per càncer a l'any a tot el món atribuïbles al tabac, 600.000 degudes al consum d'alcohol i més de 200.000 de vinculades a la contaminació de l'aire.

10. Hem de deixar de menjar carn?
Ho diu l'OMS: Menjar carn també té beneficis per a la salut ja que aporta nutrients com ara el ferro i vitamines del grup B però són molts els organismes de salut que recomanen limitar el consum de carn processada i carn vermella perquè estan vinculades a un risc més alt de malalties del cor, diabetis i altres malalties. El risc augmenta amb la quantitat de carn consumida. 

"No diu que no en mengis, si no que el consum ha de ser ocasional", conclou Cabezas.

Lara Bonilla
26/10/2015

dilluns, 26 d’octubre del 2015

L'evangeli va capgirar tots els valors socials

Emmanuel Carrère, escriptor, indaga en la génesi del cristianisme
Tinc 57 anys. Vaig néixer i visc a París. Estic casat per segona vegada. Tinc dos fills grans de 30 i 26 anys, i una nena de 9. En política intento estar atent a la complexitat de les coses i no ser sectari, i no em refio de les opinions massa clares. Sóc agnòstic tranquil.

Ha entès el misteri dels ateus conversos?
Sí, perquè el vaig viure en carn pròpia fa més de 25 anys.

Li va agafar el fervor religiós?
Durant tres anys. Després vaig tornar a ser ateu. Però aquell període de fe m'ha permès com­prendre i escriure sobre l'extrema violència d'una conversió com la de Pau de Tars.

Perseguia cristians i una resplendor el va fer caure del cavall i el va deixar cec. "Per què em persegueixes?", li va dir una veu...
La seva conversió va ser radical, sorprenent. En el meu cas va ser la conseqüència d'una època desgraciada en què no suportava ser jo mateix.

Què va comprendre, en aquell viatge?
Ho he comprès molt temps després, perquè lla­vors l'únic que volia era ser un cristià fervorós. Mark Twain deia que la fe és creure en una cosa que sabem que no és certa.

Era aquesta mena de creient, vostè?
Avui sé que sí, i defenso que no cal creure que Jesús és fill de Déu o que va néixer d'una verge per mesurar la profunditat i la veritat de moltes paraules de l'evangeli.

Què el sorprèn?
L'evangeli va capgirar totes les regles i valors socials. Diu, per exemple, que la veritat és en la debilitat i no en la força, que els últims seran"els primers, que ser ric i intel.ligent és molt peri­llós... Per mi aquest tipus d'inversió radical dels valors és el centre de l'evangeli.

Vostè entén que signifiquen que la veritat és en la debilitat?
Aquestes veritats no estan fetes per ser com­ preses sinó perquè estiguem exposats a les se­ ves radiacions.

Com és que el cristianisme, tan revolucio­nari, ha arribat a convertir-se en la religió dels conservadors?
És una de les coses més incomprensibles que hi ha George Bernanos deia que aconseguir ser la bèstia negra de tots els homes lliures amb un programa tan revolucionari com el que conté l'evangeli és per riure.

I què en pensa, vostè?
Jo crec que és molt estrany que la doctrina evangèlica hagi sobreviscut al llarg de la història, perquè al principi no hi havia res que la predisposés a tenir èxit. Ningú amb un dit de seny no hauria donat un cèntim a favor del cristia­nisme, devien ser bojos rematats per creure-hi i tirar endavant.

No hi ha res millor que una causa.
Encara és més estrany que dos mil anys més tard un quart dels éssers humans creguin en aquesta història. I a més, quan diem que som cristians, què vol dir exactament? Que creiem en la virginitat de Maria, en les paraules de Crist, en l'Església catòlica?

Cadascú es queda amb el que li interessa?
Això sembla, per això em vaig preguntar què representa per mi.

I?
Hi he donat voltes vint anys i he escrit més de 600 pàgines per acabar amb un "no ho sé".

Pot explicar allò que hi ha més veritat en­tre els febles que entre els forts?
Crec que és una frase que no està dita per ser compresa sinó sentida. És molt difícil d'entendre. Tinc la intuïció que ens hem de deixar im­pregnar per aquest misteri, perquè hi ha una veritat en aquestes paraules.

Ha visitat l'infern?
En la meva mesura sí: és el que em va portar a escriure la història de Jean-Claude Romand.

L'home que va enganyar la seva família i amics fent-se passar per metge de l'OMS.
Sí, durant 18 anys. Quan estaven a punt de des­cobrir-lo va matar tota la seva família: pares, dona, fills. Tenia tanta por de fer-los mal que els va matar.

La por és un gran motivador.
Thomas Hobbes deia que la por havia estat la passió dominant de la seva vida.

Probablement ens domina a tots.
Jo he tingut més por de la vida que de la mort.

Si mira enrere es reconeix en aquell cristià dogmàtic?
Se'm fa estrany i incòmode però, tot i que per sort allò va passar, he mantingut la sensació de proximitat amb el cristianisme. Quan som jo­ves anem picant contra les parets d'una presó que és la identitat individual fins que comen­cem a pensar que no cal que ens hi aferrem.

Això és la maduresa.
Jo he arribat a comprendre que la importància que em dono a mi mateix és exagerada. Entendre-ho intel.lectualment és fàcil, però assumir­-ho costa molt, i potser és per això que serveix viure: per entendre aquest fet fonamental.

Potser per això la bondat és tan admi­rable.
El que deia sant Pau em sembla absolutament cert: "La fe passarà, l'esperança passarà, però l'amor no passarà mai"

Com l'entén, vostè, la fe?
Pot ser dogma, la pertinença a un grup, cosa que dóna molta seguretat; i pot ser també una mena de moviment de l'ànima, una cosa que jo no he viscut.

Vostè es va aferrar a un dogma?
Sí, amb l'esperança que la vida fos més fàcil, pe­rò crec que aquesta no és la cara més lluminosa de la fe i cal deslliurar-se'n.

I l'altra fe?
És aquesta presència desinteressada respecte al món i als altres capaç d'anar més enllà del jo, de l'ego, i que existeix fora de qualsevol religió.

El consol de la Fe
Amb 30 anys una crisi per­sonal el va fer abraçar el catolicisme, va començar a anar a missa cada dia, es va tornar a casar, aquesta vegada per l'Església, i va batejar un dels seus fills grans. Es va tornar, diu, un integrista. Un quart de segle després, recuperat, l'ateisme però enriquit per les lectures i reflexions del Nou Testament, ha publicat El regne (Anagrama), híbrid entre la seva pròpia experiència, assaig i història d'aquells primers cristians. "Crec que el cristianisme és la doctrina menys conservadora en l'aspecte polític i en el social que ha creat l'ésser humà i de bon tros, la més revolucionària. Però avui em sembla que part dels Evangelis, el millor supervendes de la història sigui pura ficció."


Ima Sanchís
24/10/2015

dissabte, 24 d’octubre del 2015

Conviccions abans que caritat

Les hereves de la mare Teresa de Calcuta tanquen els seus orfenats a l’Índia perquè rebutgen que les solteres puguin adoptar “Els nens necessiten un pare i una mare”, al·leguen les Missioneres de la Caritat

Atenció. L’orde de les Missioneres de la Caritat assegura que ara es concentraran a ajudar els nens amb necessitats especials. ANDREW BIRAJ / REUTERS
Les Missioneres de la Caritat estan tancant els seus orfenats, diuen, per motius de consciència. L’orde fundada per la mare Teresa de Calcuta ja ha suspès les adopcions que duia a terme en una quinzena de centres a l’Índia. El motiu és la seva disconformitat amb la informatització i centralització de les sol·licituds d’adopció, que treu als orfenats la potestat d’escollir els pares, per donar-la al Govern central. El tancament en banda de les germanes es deu al fet que amb el nou sistema en línia –que pretén quintuplicar l’irrisori nombre d’adopcions legals– els orfes sota la seva protecció podrien ser adoptats “per dones solteres”.

Pel que sembla, la negativa de les missioneres a donar un menor en adopció a una dona que reunia totes les condicions legals hauria portat Nova Delhi a recordar a l’organització catòlica la seva obligació de cenyir-se a les lleis índies. La resposta de les Missioneres de la Caritat ha estat contundent: les adopcions estan paralitzades des de l’agost passat i el tancament de tretze orfenats seus ja ha estat comunicat.

La cap de govern de Bengala Occidental, Mamata Banerjee, ha defensat des de Calcuta el dret de les Missioneres de la Caritat a actuar d’acord amb les seves conviccions. Tot i això, la ministra de la Dona i de Desenvolupament Infantil, Maneka Gandhi, ha lamentat l’entossudiment de les religioses. “Són bona gent, amb una obra valuosa, i estem intentant convèncer-les. Però si no volen formar part d’un pla nacional uniforme i laic els suspendrem la llicència d’adopcions”. La ministra ha reconegut després que les germanes ja han escrit per demanar donar de baixa diversos orfenats, fins ara reconeguts per l’Autoritat Central de Recursos d’Adopció (CARA, en anglès). “Creiem que els nens necessiten un pare i una mare i les nostres regles només ens permeten donar nens en adopció a parelles casades”, conclou la germana Amala, des de l’orfenat a Delhi de les missioneres.

Diversos mitjans recullen erròniament que les monges reaccionen a un canvi legal de caràcter progressista. En realitat, res no ha canviat en la legislació índia, que fa anys que preveu la possibilitat que una dona adopti sense estar casada.

La defensa del laïcisme per part del Govern de Narendra Modi té la seva ironia, ja que gairebé tots els seus ministres tenen a les espatlles dècades d’activisme religiós hindú. Si bé és cert que l’animalista Maneka Gandhi –sikh, a més de cunyada i rival de Sonia Gandhi– n’és una excepció, també per la forma com l’any passat va posar ferms els alts funcionaris de CARA per la mateixa raó, segons va recollir la premsa: “Estic al·lucinada amb vosaltres, amb la vostra ganduleria i les vostres mentides. Cada any resoleu menys adopcions. Vuit-centes quan hi ha més de cinquanta mil orfes! És una vergonya i heu arruïnat milers de vides pel camí”.

Les agències privades d’adopció van sumar oficialment tres mil adopcions més el 2014. Una xifra igualment ridícula en un país en què es calcula que hi ha entre deu i vint milions de menors abandonats. Fa anys que organitzacions de suport a la infantesa demanen un registre central que augmenti la transparència i agilitzi els contactes en les adopcions per dificultar l’extorsió i la criminalitat. En teoria, l’adopció d’un nen no pot costar més de 625 euros a l’Índia. Tot i això, moltes agències al·leguen escassetat de nens i acaben donant preferència a matrimonis estrangers disposats a greixar l’engranatge amb bastants milers d’euros, sabent que estan sent extorsionats, a fi de saltar-se la cua i no pocs destorbs. Per aquest i altres motius, el registre en línia per a potencials pares adoptius ja és obligatori i aspira a reduir la cursa d’obstacles a una mitjana de quatre mesos. Així mateix, pretén oferir als aspirants a pares un ventall de sis nens preseleccionats segons el seu perfil. Una cosa que tampoc no està ben vista per les Missioneres de la Caritat. L’orde, encapçalada per l’alemanya Mary Prema Pierick, assegura que ara es concentraran en els nens amb necessitats especials.

Jordi Joan Baños
22/10/2015

divendres, 23 d’octubre del 2015

“700 nous infectats a l'any és una xifra inacceptable”

  • “La incidència de la malaltia a Catalunya és similar a la dels països de l'entorn, però això no vol dir que ens puguem relaxar”
  • “De seguida que es detecta un nou cas s'ha de començar a tractar sense tenir en compte el grau d'evolució que tingui”
  • “Som ja a prop de controlar l'epidèmia, però no d'eradicar el virus”

Josep Maria Gatell, copresident de la Conferència Europea de la sida. Tot un referent.
Amb més de 700 articles publicats, la majoria sobre Sida, que han estat citats més de 20.000 vegades, Josep Maria Gatell (Bràfim, 1951) és un dels referents en la lluita contra el VIH. El cap del servei de malalties infeccioses i SIDA de l'Hospital Clínic s'ha centrat a estudiar l'eficàcia i tolerància dels nous fàrmacs i ja havia presidit algunes edicions de les conferències europees i mundials contra la malaltia.

El cap del departament de malalties infeccioses de l'Hospital Clínic, Josep Maria Gatell, copresideix la 15a edició de la Conferència Europea de la Sida, que va arrencar ahir a Barcelona amb presència de 4.000 investigadors de tot el món.

Ja fa dos anys de la darrera cita. Quines són les novetats que s'hi presenten enguany?
Segurament la més important és la presentació de les noves guies terapèutiques d'Europa tant per a malalts amb VIH com per als infectats amb Hepatitis C, que incorporen novetats interessants. A banda, s'hi mostren estudis on es presenten els nous antiretrovirals i noves maneres d'usar els que ja tenim. També s'ofereixen dades sobre l'evolució de l'epidèmia tant a l'Europa de l'Est com de l'Oest, un tema interessant perquè a l'Est l'epidèmia creix amb unes taxes molt alarmants i la situació sanitària s'assembla a la de molts llocs de l'Àfrica. També hi ha una taula rodona sobre els avenços que s'han produït en la possible curació de la malaltia i els avenços en vacunes terapèutiques, on hi ha certes novetats. No és que tinguem ja una vacuna terapèutica disponible, però moltes d'aquestes novetats s'han generat a Barcelona, a l'Hivacat, i les mostrarem durant el congrés.

Aprofundint en la renovació de les guies clíniques, quines són les noves recomanacions?
Per primera vegada s'ha inclòs que tots els afectats per VIH s'han de començar a tractar independentment de si es troben en una etapa inicial o avançada, sense tenir en compte la seva situació immunològica. Això és perquè enguany s'han publicat una sèrie d'evidències científiques que demostren que com més aviat comencis el tractament, millor. Abans, a qui tenia les defenses molt altes se'l feia esperar una mica per estalviar un o dos anys de tractament, però ara ja es toleren molt bé. Amb aquesta mesura es produeix un benefici per a l'individu afectat i per al sistema de sanitat pública, perquè les persones que fan tractament antiretroviral i responen no poden transmetre el virus. Reconèixer això, posar-ho damunt la taula i plasmar-ho en unes guies terapèutiques està molt bé, sobretot perquè ho fem gairebé simultàniament amb l'Organització Mundial de la Salut. Estem remant tots en la mateixa direcció.

També hi ha novetats respecte a les recomanacions de profilaxis preexposició, que als Estats Units estan aprovades i a Europa encara no....
Exacte. Consisteix a donar tractament a persones sanes amb un alt risc d'infectar-se, per les seves activitats de risc. S'ha demostrat que si reben diàriament una combinació de dos antiretrovirals poden evitar la infecció, encara que mantinguin l'activitat de risc. Això, però, va únicament dirigit a grups molt concrets de població, no és una recomanació massiva. Enguany hi ha hagut dos grans estudis a Anglaterra i a França on se n'ha demostrat l'eficàcia. Les autoritats reguladores europees hauran de plantejar-s'ho i dir alguna cosa al respecte, sobretot després d'aquesta presa de posició de la Societat Europea de Sida.

Quin és l'estat de la investigació pel que fa a les vacunes terapèutiques?
En vacunes terapèutiques a l'Hivacat, un programa conjunt del Clínic i el Germans Trias, estem desenvolupant diversos candidats i alguns ja han arribat a humans. Dos dels nous que estem desenvolupant, concretament un al Clínic i un a Can Ruti, arribaran a estudis preliminars amb humans el 2016. Aquests primers estudis busquen mirar la tolerància, que les substàncies es tolerin bé i no tinguin efectes secundaris. Després s'ha de mirar l'efectivitat i, en una tercera fase, es prova amb grups més nombrosos de població. Això suposa un temps, però com més aviat es comenci i més recursos tinguem, més ràpid podrem anar.

La batalla contra la malaltia, quan creu que es guanyarà?
Depèn del que entenguem per això. Si parlem de reduir les proporcions de l'epidèmia, l'OMS s'ha fixat l'objectiu 90-90-90 per al 2020. Això vol dir que d'aquí a cinc anys s'haurien de diagnosticar el 90% dels casos; d'aquests, el 90% s'haurien de derivar als hospitals per rebre tractament i d'aquests, el 90% haurien de tenir una evolució positiva. Es creu que això tindria una incidència molt important per reduir l'epidèmia.

És viable?
L'any 2002, quan vam fer la conferència mundial de Sida a Barcelona, als països en vies de desenvolupament hi havia un 0% de tractaments. Ara és entre el 30 i el 50%. Si s'ha crescut així, també ho podem fer ara, però està clar que és un objectiu força ambiciós en relació amb el que probablement s'aconseguirà. Però per créixer cal fixar-se metes ambicioses. Només que sigui un 70-70-70 ja tindrà un impacte molt important.

Això a nivell de salut pública, però a nivell individual quan eradicarem el virus d'una persona?
Això encara és lluny. És un virus fàcil de controlar amb tractament o potser amb vacuna, però curar totalment una persona infectada és molt difícil i costa posar-hi terminis.

La Sida va aparèixer com una malaltia desconeguda i mortal, per alguns un fantasma que generava molta por. Ara, com l'hem de considerar?
És una malaltia crònica ben tolerada. Si fas bé el diagnòstic i el tractament, la gent té una esperança i qualitat de vida similar a la de la població en general, sobretot al món occidental. Això sí, com a preu es paga l'haver de fer un tractament diari i diferents controls durant l'any, que generen molèsties i costen diners a l'erari públic.

Som lluny del 90-90-90? Quants nous casos es produeixen anualment?
A Catalunya detectem entre 600 i 700 noves infeccions per VIH a l'any. És una xifra inacceptablement alta, però va d'acord amb el que passa als països de l'entorn com França, Alemanya o Suïssa. Tirant molt lluny, estarem al 70-70-70, que és el mateix que als estats veïns. Lluitar contra la sida no és gens fàcil, però no hem de llançar la tovallola, sinó fer coses. I una de les coses bàsiques és la identificació dels malalts. Els anys vinents aquesta serà una de les eines més importants per a la prevenció del VIH.

Xavi Aguilar
22/10/2015

dijous, 22 d’octubre del 2015

"Si tornés a començar, repetiria com a metge"

Entrevista a Antoni Trilla, epidemiòleg de l'hospital Clínic i de la UB

Des de la crisi de l’ebola fins als els brots de legionel·la, Antoni Trilla és especialista a aplacar alarmes sanitàries i a tranquil·litzar els ciutadans aportant informació científica rigorosa i comprensible. Aquest mes recorda la conveniència que les persones que pertanyen a grups de risc es vacunin contra la grip.

Si no hagués estat investigador, què li hauria agradat ser?
No canviaria. Si tornés a començar, repetiria com a metge.

La qualitat que més aprecia en un científic?
La capacitat d’observació i anàlisi.

La que més el disgusta?
La vanitat i l’egoisme.

El tret principal del seu caràcter?
Capacitat de diàleg.

Què pensa que és cert encara que no pugui demostrar-ho?
Que Déu deu existir.

Quina idea desitjaria que se li hagués ocorregut a vostè?
Moltes, alguna d’elles bona.

Quin descobriment desitja veure abans de morir?
Una vacuna per a les malalties neurodegeneratives i una altra per al refredat.

Què necessita per concentrar-se?
Ben poca cosa.

Quina activitat física fa? 
Gos (passeig) i golf.  

El menjar que més li agrada?
El que fa la Marta, la meva dona, que és metgessa i una cuinera excel·lent.

La seva ocupació preferida quan no l’ocupa la ciència?
Fer classes a la Facultat i parlar amb els meus alumnes.

De quina manera manté el cervell en forma?
Activament: llegint, escoltant, escrivint...

Com li agrada relaxar-se?
En realitat, no sé relaxar-me. És un problema.

El seu error més gran?
Creure sempre que tothom és bona persona.

Qui mereix un Nobel i no l’ha tingut?
Molta gent que ha fet avançar la medicina, a petits passos, però de manera brillant.

Un heroi de ficció?
Sherlock Holmes i el Dr. Watson, que són inseparables.

Un personatge històric o actual a qui admiri?
Nelson Mandela.

El mestre que més l’ha marcat?
Molts, però especialment Joan Rodés.

La seva música preferida?
Gairebé tota: clàssica (Bach, Beethoven), pop i rock (Elton John, Phil Collins).

Un consell a un jove científic?
Preparar-se bé i tenir amplitud de mires.

El que més el fascina?
La solidaritat de les persones en moments difícils.

Una frase per penjar a la paret?
“Escollim anar a la Lluna, no perquè sigui fàcil, sinó perquè és difícil”. És del discurs de John Kennedy el 1962 sobre la ciència i la cursa espacial.

La seva fórmula, nombre o molècula preferida?
L’anell beta-lactàmic (nucli de la penicil·lina)

L’últim que l’ha meravellat?
Poder treballar en el que més m’agrada, cada dia.


J. Corbella
18/10/2015