dimecres, 6 d’agost del 2014

Cara a cara amb l'ebola

Els testimonis de metges i infermeres revelen la precarietat de la lluita contra el virus a l'Àfrica Occidental

Foto per: Zoom Dosso / AFP
La Jenneh es va fer infermera a Sierra Leone fa 15 anys amb l'esperança de salvar vides en un dels països més pobres del món. Ara té por per la seva pròpia vida, arran que tres companys seus han mort d'ebola.

Els membres del personal sanitari com la Jenneh son a primera línia de la lluita contra el pitjor episodi d'ebola de la història, que ja ha matat 729 persones a l'Àfrica Occidental. En una zona on als hospitals els manca personal ben format, i on l'ajuda internacional ha estat insuficient fins ara per tallar l'epidèmia, el creixent nombre de morts entre metges i infermeres està minant la moral dels professionals i perjudicant els esforços per controlar l'ebola.

Més de cent membres del personal sanitari han resultat infectats en les últimes setmanes. La majoria han mort, entre ells, el metge que dirigia la lluita contra l'Ebola a Sierra Leone, Sheik Umar Khan, considerat un heroi nacional. "Estem molt preocupats, ja que el nostre líder ha mort a causa de la mateixa malaltia contra la qual estem lluitant", declara Jenneh. "Dos molt bones amigues meves de la infermeria també han mort ... Deixaria la professió ara mateix".

La Jenneh treballa en un centre d'urgències de 64 llits creat per l'oenagé Metges Sense Fronteres a la ciutat de Kailahun, a l'est de Sierra Leone. No sap per què tants metges estan morint. Igual que altres cuidadors, el preocupa que els vestits grocs que s'utilitzen per protegir els treballadors siguin massa prims per bloquejar el virus. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) nega que hi hagi cap problema amb l'equip de protecció.

"Aquesta és sens dubte la pitjor situació que he vist en la meva vida", declara Daniel Bausch, especialista en medicina tropical de la Universitat Tulane de Nova Orleans (EUA), que ha treballat en brots de febre hemorràgica des de 1996. Quan les infermeres van fer vaga en Kenema després que algunes de les seves col·legues emmalaltissin, Bausch i un altre especialista es van quedar per atendre una sala amb 55 pacients de l'ebola.

El virus només es transmet a través del contacte amb fluids corporals dels malalts. En les etapes finals de la malaltia, els pacients poden estar sagnant, vomitant i patint diarrees. Per als metges i infermeres que tracten de netejar o administrar cures pal·liatives, mentre van protegits amb guants gruixuts, un vestit impermeable que els cobreix tot el cos i ulleres entelades per la calor tropical, el treball resulta física i mentalment esgotador.

Posar-se i llevar-se els vestits en condicions controlades pot requerir fins a 45 minuts i requereix l'ajuda d'una altra persona. En general, el personal no pot portar els vestits més de quatre hores. Un cop es treuen la màscara, el vestit, les ulleres i els guants, s'han de destruir. "El risc d'infectar a llevar-se el vestit si no es fa de manera adequada és alt", informa Ken Kauffeldt, director de l'oenagé nord-americana Samaritan's Purse a Libèria.

"Cap de nosaltres no esperava que tants treballadors sanitaris emmalaltissin al nostre centre", declara Bausch, que afegeix que en tres setmanes van contraure l'ebola deu metges i infermeres. L'esgotament en uns treballadors sobrecarregats i mal preparats ha portat a cometre errors, admet l'especialista. Però fins i tot professionals experimentats han sucumbit a l'ebola.

"Por no és la paraula -afegeix Bausch-. Però quan no has dormit molt, estàs en un ambient estressant en un país tropical, potser et sents amb febre ... tothom passa per un moment en què comença a preguntar-se "si ha contret el virus. 

U. Fofana // D. Flynn
02/08/14