El Sant Pare ha sortit del seu protocol normal per parlar en pro de la Pau a Síria. Què pensa Vostè al respecte?
No tinc costum de comentar sobre situacions internacionals o de caràcter polític. Però en el cas present estem d'enfrontament d'una situació humanitària que supera els límits normals que recolzen el silenci el silenci. I he de dir que confesso que no entenc qui ha donat autorització als Estats Units o França per actuar contra un país de tal manera que sense dubte augmentarà el patiment d'una població que ja ha patit més del compte . La violència o accions violentes, com la que s'està preparant, només són justificables com a últim recurs i de tal manera que només els culpables rebin mal. En el cas d'un país, això resulta totalment impossible i per tant, a mi em resulta totalment inacceptable. Nosaltres, Jesuïtes, donem suport l'acció del Sant Pare al 100% i desitgem del fons del nostre cor que l'anunciada acció punitiva no tingui lloc .
Però, no té el món la responsabilitat de fer alguna cosa contra els que abusen del poder contra el seu propi poble, com en el cas d'un Govern que usa armes químiques en un conflicte?
Tenim en aquesta pregunta tres qüestions, que convé separar clarament. La primera té a veure amb el fet que tot abús de poder ha de ser condemnat i rebutjat. I, amb tot respecte pel poble Nord-Americà, crec que en concret aquest ús de poder que s'està preparant constitueix en si mateix un abús de poder. Els Estats Units d'Amèrica han de deixar d'actuar i reaccionar com el noi Gran al barri del món. Això porta inevitablement a l'abús, l'atropellament i el "matonisme" sobre els membres més febles de la Comunitat.
La segona, és que, si hi ha hagut ús d'armes químiques, encara ens queda l'obligació de mostrar al món d'una manera clara que una banda del conflicte, i no l'altre, les han fet servir. No n'hi ha prou amb que algun membre del govern del país que vol atacar digui que està convençut. S'ha de demostrar al món que això és així, sense cap dubte, perquè el món pugui confiar en aquest país. Aquesta confiança no es dóna actualment, i han començat les especulacions sobre ulteriors motius que pugui tenir USA en la seva projectada intervenció.
I la tercera, que els mitjans considerats adequats per castigar l'abús, no facin més mal a les mateixes víctimes del primer abús, un cop s'hagi demostrat que això és el que ha succeït. L'experiència del passat ens diu que això és impossible (encara que s'anomeni a les víctimes amb l'eufemisme de "dany col·lateral") i els resultats són que augmenta el patiment dels ciutadans ordinaris innocents i aliens al conflicte. Tots sabem que la gran preocupació dels Savis i Fundadors Religiosos de totes les tradicions i cultures era "com reduir el patiment humà?" És molt preocupant que en nom de la justícia planifiquem un atac que va a augmentar el sofriment de les víctimes.
No és Vostè especialment dur amb els Estats Units ?
No ho crec. No he tingut mai prejudicis sobre aquest Gran País i ara mateix treballo amb alguns Jesuïtes d'allà, i valoro molt la seva opinió i els seus serveis. Mai he tingut sentiments negatius davant els EUA, un país que jo admiro per moltes raons, incloent-hi la seva dedicació, espiritualitat i pensament. El que més em preocupa és que precisament aquest país, que jo admiro sincerament, està a punt de cometre un gran error. I podria dir alguna cosa semblant sobre França: Un país que ha estat un veritable líder en esperit, intel·ligència, i que ha contribuït en gran manera a la Civilització i a la Cultura i que està ara temptada a conduir la Humanitat cap enrere, a la Barbàrie, en oberta contradicció amb tot el que ha simbolitzat al llarg de moltes generacions. Que aquests dos països s'uneixin ara per a una mesura tan horrorosa és part de la ira de tants països en el món. No tenim por a l'atac, ens terroritza la barbàrie a la que som conduïts.
I per què parlar així ara ?
Perquè el problema és ara. Perquè el Sant Pare està prenent mesures extraordinàries per fer-nos conscients de la urgència del moment. El fet d'haver declarat el dia 7 de Setembre com a dia de dejuni per la pau a Síria és una mesura extraordinària i nosaltres volem unir-nos a ella. Podem recordar que en un moment en l'Evangeli els deixebles no van poder alliberar un jove del mal esperit i Jesús els va dir: "Aquest tipus d'esperits no es poden fer fora si no és amb oració i dejuni ". A mi em resulta dificilíssim acceptar que un país, que es considera, com a mínim nominalment, cristià no pugui concebre més que acció militar a una situació de conflicte i amb això pot portar al món, de nou, a la llei de la jungla.
Jesuïtes en el Món
04/09/13
