dimarts, 3 de maig del 2016

Tres avis són maltractats cada dia a Catalunya

La Taula d'Entitats del Tercer Sector demana recursos per protegir les persones grans i presenta un decàleg de propostes, com un telèfon d'atenció personalitzada
D'esquerra a dreta, Albert Solé, cap de Societat de l'ARA; Pilar Rodríguez, representant de la Federació d’Organitzacions Catalanes de Get Gran, Dones i Família (FOCAGG); Enrique Peidro, representant de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC); i Montserrat Falguera, presidenta de la Federació d'Entitats d'Assistència a la Tercera Edat (FEATE) / FRANCESC MELCION
La Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) registra cada any més de 1.000 denúncies per part de persones grans que han patit algun tipus de maltractament. Són, segons explica Enrique Peidro, representant de la federació, al voltant de tres casos cada dia. Aquests, però, són només els casos visibles. Segons l'informe 'Maltractaments a les persones grans. Una realitat oculta que exigeix respostes', presentat aquest dimarts a l'Ateneu Barcelonès per la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, el 90% de les víctimes no denuncien les agressions, i la meitat callen per por. "El maltractament a la gent gran no afecta només les persones grans, també afecta els seus veïns, familiars, les persones que les cuiden i, en definitiva, la societat en general", ha assenyalat l'autor de l'informe, Jordi Muñoz, advocat i president d' EIMA, l'associació per la investigació del maltractament a les persones grans.

La por de denunciar sorgeix del fet que els maltractadors solen ser persones molt properes a la víctima, com ara els fills, els néts, els veïns o els cuidadors. "Moltes vegades els maltractaments vénen de famílies que han claudicat i que en un moment determinat perden el nord", ha indicat la presidenta de la Federació d'Entitats d'Assistència a la Tercera Edat (FEATE), Montserrat Falguera. "De vegades aquest maltractament és per omissió: són famílies que s'han quedat sense recursos personals per fer front al canvi de rol de les persones grans, que abans podien ser un sustent i que ara són un col·lectiu vulnerable de qui s'han de fer càrrec", ha subratllat. "En les societats occidentals les persones grans han deixat de ser símbol de la saviesa i l'experiència per convertir-se en persones marginades. Cal que fomentem una cultura del bon tracte i del respecte a la dignitat, un dret que abasta totes les etapes de la vida", ha afegit la representant de la Federació d'Organitzacions Catalanes de la Gent Gran, Dones i Família (FOCAGG), Pilar Rodríguez.

Educar els nens en el respecte i crear programes per a maltractadors
Per posar-hi remei, Muñoz ha presentat un decàleg de propostes per fer front a aquests maltractaments. Una de les propostes que apareixen en el decàleg és la creació d’un telèfon de consulta i suport especialitzat per a les víctimes, com el que existeix en els casos de violència domèstica, que permetria que les víctimes puguin rebre un primer suport i un assessorament especialitzat de professionals que coneguin les particularitats dels maltractaments a persones grans i que siguin especialment sensibles amb aquestes actuacions. La resta de propostes de la Taula del Tercer Sector inclouen fomentar polítiques educatives de sensibilització per a infants i joves, proporcionar habitatges per a persones grans maltractades, crear programes per a maltractadors, agilitzar els processos judicials o potenciar la coordinació de professionals amb protocols signats i d'obligat compliment per a serveis socials, salut, cossos de seguretat, jutjats i fiscalia, entre d'altres. 

Els avis, les víctimes silenciades

Quan el marit de la Teresa (un nom fictici) va morir, l’agost del 2013, un cosí llunyà de la família es va fer càrrec d’ella. Aquest familiar ja havia demanat diners anys abans al matrimoni, però amb la mort de l’home van començar a desaparèixer joies i diners en efectiu que, com moltes persones d’edat avançada, la Teresa tenia guardats a casa. Tot i que ella ho sospitava, no va dir res. El nivell de vida del cuidador, de 48 anys, anava augmentant mentre ella es quedava desatesa.

La Teresa va tenir sort i una altra cosina va acabar assumint-ne la tutela, malgrat que no han recuperat tot el que l’home es va endur. Ella no en vol ni parlar. A Catalunya milers de persones grans pateixen algun tipus de maltractament, tot i que fins ara s’han fet pocs estudis del fenomen. L’any passat es van atendre 722 ancians per violència domèstica i aquest any, fins al juny, se n’han atès 490. El maltractament als ancians, però, va molt més enllà: desatenció, aïllament, abusos econòmics...

Les xifres creixen i els professionals alerten que la majoria de maltractaments continuen amagats. Amb aquests indicadors, la conselleria d’Interior prepara un pla específic de seguretat, que presentarà les pròximes setmanes i que comprèn totes les àrees. També des del departament de Benestar Social i Família s’han engegat diversos programes per desplegar el protocol elaborat l’any 2012 contra els maltractaments. “És un problema que està despuntant molt, potser perquè la crisi ha accentuat algunes situacions”, explica la secretària de família del departament de Benestar Social, Dolors Gordi.

L’advocat Jordi Muñoz, president de la comissió de gent gran del Col·legi d’Advocats de Barcelona i membre de l’associació per a la investigació del maltractament a persones grans EIMA, explica que el més habitual són les situacions de “deixadesa i abandonament per part dels familiars” i els assumptes econòmics. “Les actuacions van des de deixar-los sense propietats o buidar-los un compte corrent fins a no atendre la persona, no cuidar-la, aïllar-la i no deixar-la participar de les decisions familiars”, afegeix Mario Cugat, president de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec).

Segons alguns experts, entre el 15% i el 20% de la població d’edat avançada pateix algun tipus de maltractament i, amb l’augment de l’esperança de vida, el nombre d’afectats s’incrementarà. “Els ancians importen poc dins de la societat i es protegeix més altres col·lectius”, lamenta Muñoz. 

Els agressors, a les famílies
La majoria dels maltractaments provenen de la mateixa família. “El que menys es veu és el que passa a les cases”, diu Cugat. Eva Cabanillas, de l’equip de dependència dels serveis socials de l’Ajuntament del Prat de Llobregat -que col·labora amb EIMA-, explica que molts dels casos es detecten a través de l’ajuda a domicili. A banda de la família més pròxima, els ancians també són víctimes d’altres cuidadors que, segons Muñoz, aprofiten “la soledat i la dependència emocional” per enganyar-los. L’advocat identifica un tercer tipus d’agressors: “Hi ha gent que s’adona que determinats ancians estan sols i necessiten suport, es guanyen la seva confiança i els prenen els béns o els diners. La crisi esmola l’enginy”.

Un dels grans problemes és que la víctima no denuncia. “El primer que pensa és que perdrà la persona que el cuida, i per això es denuncia tan poc”, diu Gordi. Aquestes persones, segons explica Cugat, són “febles” i, per culpa del maltractador, queden “aïllades de l’entorn”. És fonamental, per tant, preparar l’entorn per poder detectar els maltractaments. L’any 2012 Benestar va elaborar un protocol per abordar el problema, amb la Diputació, l’Ajuntament de Barcelona i la conselleria d’Interior. Per desenvolupar-lo han creat un programa en tres nivells, amb l’Obra Social La Caixa, que finança part del projecte, i l’EIMA i han creat una comissió nacional interdepartamental de seguiment. “El més important és informar i formar tant els professionals que treballen amb les persones grans com els que en algun moment es poden trobar en aquesta situació”, apunta Gordi. “Tots tenim la responsabilitat social de denunciar”, afegeix el president de la Fatec, que ha impulsat un sistema de denúncies anònimes a través de la seva web conservant l’anonimat. “La denúncia d’una persona externa és, segurament, l’única possibilitat de defensa que tindrà la víctima”, expressa Cugat.

Des de Benestar s’està treballant per formar professionals -l’any passat van ser 900 i aquest any acabarà amb 1.200- perquè coneguin el protocol. Es tracta de personal de seguretat (Mossos, Guàrdia Urbana, personal de Justícia), de l’àmbit social (personal de residències, centres de dia, assistents socials i fins i tot farmacèutics), personal de l’àmbit sanitari i notaris.

Tenir clars els drets
La formació s’ha acompanyat d’una campanya de sensibilització anomenada Patrimoni de la humanitat adreçada a la població en general i també específicament a la gent gran. “Han de tenir clar quins són els seus drets i quines situacions poden considerar un maltractament i han de denunciar o parlar-ne amb algú de confiança”, diu Gordi. En aquest sentit, Muñoz afegeix que la persona ha de prendre consciència de la necessitat de tirar endavant una denúncia. “Encara que el jutge tingui la sospita o gairebé la certesa que hi ha un maltractament, si la persona no es ratifica i el jutge no té un element de prova, haurà d’absoldre el maltractador”, lamenta.

Aquest novembre Benestar començarà una formació dirigida directament als professionals que tracten la gent gran. A cada territori s’aniran creant xarxes per derivacions i seguiments dels casos.

En l’esfera judicial, però, la resposta és encara molt lenta. “Calen mecanismes legals perquè els processos siguin més àgils, com amb la violència contra la dona”, raona Muñoz, que demana més implicació del món judicial. A més a més, critica que, un cop demostrat el maltractament, l’única solució passa per una residència, que no hauria de ser una alternativa per a una persona que esta bé. “Tenim eines legals des de l’any 2000, com famílies d’acolliment de persones grans o pisos de convivència i ajuda mútua, que a Catalunya no utilitzem”, reflexiona l’advocat. Des de la Fatec també s’ha proposat al ministeri de Justícia modificar el Codi Penal per penalitzar els delictes patrimonials a la família si la persona és més gran de 70 anys. “L’única solució a llarg termini passa per l’educació”, afirma Gordi. I afegeix: “No tenim cap millor patrimoni que el de les persones que acumulen l’experiència del temps i la historia del país i de la família”.

La clau és sensibilitzar la població perquè a través d’un veí, d’un familiar o de la mateixa policia es puguin detectar més casos. “Així com amb la violència contra la dona tothom té molt clar que s’ha de trucar a la policia i denunciar, en aquests casos no és així”, lamenta Cabanillas.

Reportatge de Laura Díaz-Roig (01/11/2014)
Problemes a la llar

Selena Soro
03/05/2016