dimarts, 28 de juny de 2016

Gairebé 6.000 gironins han formalitzat el testament vital al registre de Salut

Girona i Figueres estan entre les ciutats amb més documents de voluntats anticipades, amb 10 i 9 per mil habitants

Gairebé 6.000 persones han registrat un document de voluntats anticipades a les comarques gironines, segons dades del Departament de Salut. A la demarcació hi ha 84 testaments vitals per cada 10.000 ciutadans, cosa que converteix Girona en la segona província catalana -per darrere de Barcelona, on n'hi ha 97- amb més nombre d'aquests documents que recullen quin tractament mèdic es vol rebre o es rebutja en aquelles situacions en què l'interessat no pot expressar el seu parer. Quan es formalitzen, s'afegeixen a la història clínica del pacient.

Segons les dades de la conselleria, el desembre de 2015 a les comarques gironines hi havia el 9% dels prop de 68.700 documents que s'han dipositat al Registre de Voluntats Anticipades de Catalunya entre el 2002 i l'any passat. D'aquests, 5.506 corresponen a substitucions i modificacions d'altres anteriors i 101 s'han revocat.

L'informe recull dades dels documents registrats en poblacions de més de 40.000 habitants. A la ciutat de Girona, se'n comptabilitzen 10,09 per cada miler d'habitants i a Figueres, 9,24, només per darrere de Barcelona (14,31), Manresa (13,55) i Vic (11,06). Les altres capitals de província registren números més baixos: 5,75 testaments vitals per cada 1.000 lleidatans i 7,09 documents per cada mil persones a Tarragona. Durant l'any 2015, a Catalunya es van registrar un total de 6.966 testaments vitals, més de 17 al dia, cosa que suposa un lleuger increment de la tendència que se segueix des del 2007.

Pel que fa al perfil, el 64% de les persones que han registrat la seva planificació de l'atenció mèdica són dones i, encara que són majoritàriament gent gran, el 35% de les dones i el 37% dels homes tenen menys de 60 anys.

No hi ha un document oficial fix, perquè no hi ha unes instruccions estandarditzades, ja que depenen de la voluntat de la persona que el redacta, però Salut ofereix models orientatius. S'hi poden rebutjar procediments mèdics que es considerin agressius o que no busquin la curació del pacient, sinó el manteniment de la vida.

Entre els exemples hi ha evitar la quimioteràpia sense garanties de curació, cirurgia agressiva, la reanimació cardiopulmonar o les mesures de suport vital com el ventilador mecànic. També s'hi pot incloure una petició de cures pal·liatives per evitar el dolor quan no és possible la curació, el consentiment o el rebuig de la donació d'òrgans o una descripció de la jerarquia de valors i creences sobre la vida, cosa que pot ajudar a actuar en aquells casos que no s'han descrit als documents.

Per formalitzar-lo, abans d'entregar-lo al metge de capçalera per incorporar-lo a la història clínica, cal signar-lo davant de tres testimonis o d'un notari. Fins al moment, els gironins són els catalans que més opten pels notaris.

Alba Carmona
28/06/2016