dilluns, 2 de maig del 2011

El Govern ofereix diàleg als agents del sector sanitari i als partits polítics per consensuar les mesures d’estalvi

 
En 1 minut:
  
_ Les mesures d’estalvi en matèria sanitària s’aplicaran en dues fases: la primera consistirà en mesures d’aplicació immediata encaminades a la reducció de despesa en farmàcia i a la simplificació d’estructures administratives, i una segona fase que abordarà aspectes relacionats amb la reorganització dels serveis assistencials.
 
_ Les mesures d’aquesta segona fase relacionada amb l’assistència sanitària requereixen de més temps per poder-les debatre amb profunditat, i és per això que s’ha obert un procés de diàleg amb els diferents agents del sector sanitari i amb els grups parlamentaris per acordar aquestes mesures d’estalvi amb el màxim consens.
 
_ Hi ha tres fronts de negociació oberts: per un costat amb les juntes clíniques dels hospitals que tractarà les particularitats de cada centre, per altra banda la negociació de caràcter laboral per a la qual s’ha convocat la Mesa Sectorial de Salut i, finalment, s’ha concretat una sessió informativa del Conseller Ruiz amb els grups parlamentaris.
 
_ Aquest procés de diàleg parteix de la base que l’assistència primària, les urgències i l’atenció en casos de malalties greus estan totalment garantits.
 
_ El Govern calcula que és possible fer un ajust pressupostari d’entre el 5 – 6% sense que això afecti els serveis assistencials.
 
_ El Govern també treballa per aconseguir que la reducció del pressupost en sanitat sigui inferior al 10% minimitzant així l’impacte d’aquest ajust sobre l’assistència mèdica.
 
_ L’herència rebuda del govern anterior es un sistema sanitari altament deficitari que ha obligat al nou executiu a prendre mesures urgents per garantir la sostenibilitat i la qualitat del nostre model sanitari.
 
_ Una vegada més es posen de manifest les greu mancances del model de finançament pactat pel tripartit que ha demostrat ser clarament insuficient i incapaç de reduir el dèficit fiscal català. Davant d’aquesta situació el Govern de CiU aposta decididament per un Pacte Fiscal que permeti a Catalunya recaptar i gestionar els seus impostos.
 
 
La dada

El pressupost pel 2011 presentat pel Govern de CiU destinarà un 70% de la despesa a les polítiques socials, 3 punts per sobre dels que s’hi va destinar en el pressupost del 2010. 

* El Govern de la Generalitat ha anunciat que el pla l’estalvi en matèria sanitària constarà de dues fases: la primera fa referència a actuacions de caràcter immediat que en alguns centres ja s’estan aplicant. Aquesta fase inclou mesures d’estalvi com per exemple la simplificació de les estructures administratives, la reducció de la burocràcia en el sistema sanitari o la reducció de la despesa en productes farmacèutics a través sistemes com la compra conjunta de medicaments entre tots els hospitals. La segona, comprèn totes aquelles mesures que tenen algun impacte sobre l’assistència mèdica i que, per tant, han de ser analitzades amb profunditat.

* Per tal d’analitzar amb detall les mesures d’aquesta segona fase que fa referència als serveis assistencials, el Govern ha obert un procés de diàleg amb els centres hospitalaris, la Mesa Sectorial de Salut i els grups polítics del Parlament de Catalunya. Amb els centres sanitaris s’estan acordant les mesures concretes d’estalvi que corresponen al dia a dia de l’activitat dels hospitals, mentre que amb la Mesa Sectorial de Sanitat s’estan abordant tots aquells aspectes d’àmbit laboral. Finalment, el Conseller de Sanitat es reunirà durant els propers dies amb els grups parlamentaris per tal d’aconseguir el major consens possible al voltant d’aquestes mesures.

* Tal i com va quedar aprovat en el Consell de Govern del dia 12 d’abril, el Govern garanteix que la reducció de pressupost del departament de Salut no afectarà en cap cas ni l’assistència primària, ni els serveis d’urgències ni l’atenció als casos de malalties greus. Totes aquestes prestacions queden totalment garantides.

* El departament de Salut ha calculat que és possible aconseguir una reducció del pressupost en matèria sanitària del 5 o fins i tot del 6% sense que es vegi afectada cap prestació sanitària. Aquesta reducció de la despesa corrent inclouria l’estalvi esmentat anteriorment en farmàcia i reorganització d’estructures administratives a més a més d’alguns serveis de la industria auxiliar a la sanitat com per exemple les empreses de seguretat, neteja o bugaderia. Aquest estalvi del 5 – 6% aconseguit exclusivament a través de les millores en l’eficiència organitzativa i la gestió dels recursos permetrà minimitzar l’impacte de l’ajust pressupostari sobre l’assistència mèdica. El Govern veu possible que en el cas de la sanitat la reducció del pressupost pugui situar-se per sota del 10%.

* És important destacar que les mesures d’estalvi no es prenen ni per ideologia ni per caprici, sinó per responsabilitat i perquè són una necessitat urgent si volem mantenir el nostre model sanitari per a les futures generacions. L’herència del govern socialista en matèria sanitària ha estat un sistema altament deficitari que requeria d’una acció immediata per tal d’evitar el col•lapse.

* La necessitat de reduir el pressupost es conseqüència de la irresponsabilitat del govern anterior que repetidament va gastar per damunt de les seves possibilitats. L’actual situación financera de la Generalitat posa de manifest, a més a més, que l’acord de fiançament que va pactar el tripartit és clarament insuficient i no serveix per cobrir les necessitats dels ciutadans de Catalunya.

* Cal recordar que el Govern espanyol deu a la Generalitat 1.450 milions d’euros corresponents al fons de competitivitat que ja ha anunciat que no pensa pagar aquest any. És sorprenent veure com per una banda el Govern central exigeix a la Generalitat que redueixi el seu pressupost en un 20% per complir l’objectiu de dèficit i, per altra banda, es negui a pagar uns diners que per llei està obligat a pagar aquest any i que contribuirien a disminuir el dèficit públic de Catalunya.

* La delicada situació de les finances de la Generalitat tornen a posar sobre la taula la necessitat canviar el model de finançament de Catalunya. Si Catalunya no tingués un dèficit fiscal equivalent al 9% del PIB cada, any avui no ens trobaríem en la necessitat de reduir els pressupostos públics. El Govern ja ha anunciat que té com a objectiu de legislatura aconseguir un Pacte Fiscal que permeti a la Generalitat recaptar i gestionar tots els impostos generats a Catalunya i posi punt i final a les deficiències financeres que històricament arrossega el nostre país.

Font: Argumentari de CiU
Núm. 674
Divendres 29 d’abril de 2011
 

La malaltia anomenada ésser humà

Aquesta frase és de F. Nietzsche i vol dir que l'ésser humà és un ésser paradoxal, sa i malalt: en aquest hi viuen el sant i l'assassí. Bioantropòlegs, cosmòlegs i d’altres afirmen: l'ésser humà és alhora ‘sapiente’ i ‘demente’, àngel i dimoni, dia-bòlic i sim-bòlic. Freud dirà que en l’ésser humà, hi ha dos instints bàsics: un de vida que estima i enriqueix la vida i un altre de mort que busca la destrucció i desitja matar. És important emfatitzar que en ell hi coexisteixen simultàniament les dues forces. Per això, la nostra existència no és simple sinó complexa i dramàtica. De vegades predomina la voluntat de viure i llavors tot irradia i creix. En altres moments guanya la partida la voluntat de matar i llavors es produeixen violències i crims com el que va passar recentment a Rio de Janeiro.

Podem superar aquest esquinçament en l'ésser humà? Aquesta va ser la pregunta que A. Einstein va plantejar a S. Freud en una carta al 30 de juliol de 1932: «Hi ha la possibilitat de dirigir l'evolució psíquica al punt de tornar als éssers humans més capaços de resistir a la psicosi de l'odi i de la destrucció? » Freud va respondre amb realisme: « No existeix l'esperança de suprimir de manera directa l'agressivitat humana. El que podem fer és recórrer a vies indirectes, reforçant el principi de vida (Eros) contra el principi de mort (Thanatos). I acabava amb una frase resignada: «famolencs, pensem en el molí que mol tan lentament que podríem morir de fam abans de rebre la farina». Serà aquest el nostre destí?

Ja s'han fet un sense fi d'anàlisis, i s'han suggerit innombrables mesures com la de restringir la venda d'armes, muntar esquemes de seguretat policial a cada escola i d’altres. Tot això té el seu sentit. Però no toca el fons de la qüestió. La dimensió assassina, siguem concrets i humils, habita en cadascun de nosaltres. Tenim instints d'agredir i de matar. És a la condició humana. Poca importància tenen les interpretacions que li puguem donar. La sublimació i la negació d'aquesta anti-realitat no ens ajuden. Cal assumir-la i buscar formules de mantenir-la sota control i impedir que inundi la consciència, enfortir l'instint de vida i assumir les regnes de la situació. Freud ho suggeria: tot el que fa crear llaços emotius entre els éssers humans, tot el que civilitza, tota l'educació, tot art i tota competició pel millor, treballa contra l'agressió i la mort.

El crim perpetrat a l'escola és horripilant. Els cristians coneixem la matança dels innocents ordenada per Herodes. Per por que Jesús, nounat, fos més tard a arrabassar-li el poder, va manar matar tots els nens dels voltants de Betlem. Els textos sagrats porten les expressions més commovedores: «A Ramà es va sentir una veu, molt plor i gemecs: és Raquel que plora els seus fills i no vol que la consolin perquè ja no existeixen» (Mt 2,18). Una cosa semblant va passar amb els familiars de les víctimes.

Aquest fet criminal no està aïllat de la nostra societat. Aquesta no és que tingui violència, és pitjor, està muntada sobre estructures permanents de violència. Aquí valen més els privilegis que els drets. Marcio Pochmann en el seu Atles Social do Brasil ens porta unes dades esfereïdors: L'1% de la població (prop de cinc mil famílies) controlen el 48% del PIB i l'1% dels grans propietaris posseeix el 46% de totes les terres. Es pot construir una societat de pau sobre semblant violència social? Aquests són els que abominen parlar de reforma agrària i de modificacions en el Codi de la Floresta. Valen més els seus privilegis que els drets de la vida.

El fet és que a les persones pertorbades psicològicament, la dimensió de mort, per mil raons subjacents, pot aflorar i dominar la personalitat. No perden la raó. La fan servir al servei d'una emoció torta. El fet més tràgic, estudiat minuciosament per Erich Fromm (Anatomia de la destructivitat humana, 1975) va ser el d'Adolf Hitler. Des de jove va ser pres per l'instint de mort. Al final de la guerra, en constatar la derrota, demana al poble que destrueixi tot, s'enverini les aigües, cremi els sòls, liquidi els animals, enderroqui els monuments, es mati com raça i destrueixi el món. Efectivament ell es va matar i tots els seus seguidors pròxims. Era l'imperi del principi de mort.

Correspon a Déu jutjar la subjectivitat de l'assassí de l'escola d'estudiants. A nosaltres condemnar el que és objectiu, el crim de gravíssima perversitat, i saber localitzar en l'àmbit de la condició humana. I usar totes les estratègies positives per fer front al Treball d’allò Negatiu i comprendre els mecanismes que ens poden subjugar. No conec altra estratègia millor que cercar una societat justa, en la qual el dret, el respecte, la cooperació, l'educació i la salut estiguin garantits per a tots. I el mètode que ens indica Francesc d’Assís en la seva famosa oració: portar amor on regna l'odi, perdó on hi hagi ofensa, esperança on hi ha desesperació i llum on dominen les tenebres. La vida cura la vida i l'amor supera en nosaltres l'odi que mata.

22-04-2011


Leonardo Boff
Teòleg, filòsof, escriptor, professor i ecologista brasiler. Nasqué a Concòrdia, Brasil, el 1938. El 1952 ingressà a l'orde franciscà. És un dels fundadors de la Teologia de l'alliberament, juntament amb Gustavo Gutiérrez. El 1986 fou condemnat a un any de silenci pel Vaticà, però per la pressió a nivell mundial li van aixecar el càstig. El 1992 el volien tornar a condemnar i, per evitar-ho, deixà l'orde franciscà i el ministeri de prevere. És autor de més de 60 llibres de teologia, espiritualitat, filosofia, antropologia i mística. Publica un article setmanal al web de Servicios Koinonia.