 |
| foto: Mohamed Sheikh Noir |
Alguna cosa no va bé quan el diccionari -o el nostre ús del mateix- es queda sense recursos. Al drama de llevar-se, cada matí, i no saber què podrà menjar i tu , l'anomenem 'crisi alimentària'. Quan menjar cogombres, brots de soja o carn de porc pot -diuen- causar una indigestió, en diem 'crisi alimentària'. I si de la nit al dia, per art de màgia, els preus de la cistella alimentària pugen pels núvols, a això ... com li diem? Doncs sí, 'crisi alimentària' evidentment.
Un embolic semàntic per falta de lucidesa.
El capitalisme és el que te, que ens latifundiza els conceptes i els dissimula creant l'eufemisme únic: 'crisi alimentària' per no haver de posar-se vermell parlant de fam, pèrdua de sobirania alimentària, especulació, enverinaments industrials ...
Les crisis alimentàries, qualsevol d'aquestes tres, no són una cosa conjuntural.
Revista Ecologista, Setembre 2011
