dimarts, 6 de març del 2012

La resposta a la barbàrie

Captura de la portada de l'edició del NYT,
 il.lustrada amb una imatge dels incidents a Barcelona 01/03/2012
Foto: Albert Gea

La fotografia d'Albert Gea per a Reuters, d’un empleat de banca que es va enfrontar a un encaputxat que destrossava l’oficina de l'entitat al passeig de Gràcia, dijous va ser portada a The New York Times. Un altre cop, en unes manifestacions estudiantils es van colar grups antisistema per desencadenar la seva violència davant la perplexitat general i les destrosses generalitzats.

Un dels pocs que no van donar un pas enrere davant els vàndals emmascarats (en les democràcies la gent només es tapa la cara quan el fred és polar) va ser aquest empleat que, amb un bastó va fer recular un sinistre energumen sense cara, que duia a la mà una peça de ferro a tall d'arma. Gea, quan divendres va comentar el seu retrat, va dir que l'actitud del treballador havia estat una mica temerària. Temerària o no, val a dir que actuar impulsivament, portat pel seu sentit de la responsabilitat, per la seva indignació democràtica davant la violència indiscriminada. Quan el reporter de La Vanguardia va parlar amb l'empleat del Banc Popular, un home de mitjana edat que es va convertir en heroi per accident, va manifestar era una persona calmada i tranquil·la, que va actuar sense pensar-ho.
"No sóc un heroi", insistia aquest cavaller de camisa i corbata, a qui va haver de calmar el guarda de seguretat de l'oficina, després que fes retrocedir al bàrbar de la dessuadora que, a manera de comiat, li va llançar una cadira a la cap. L'empleat, però, s'ha convertit en un exemple per a una societat que davant incidents com els de dimecres passat s’estima més apartar-se’n discretament, abandonar les responsabilitats o mirar cap a altra banda. Massa sovint abandonem els principis morals quan ens trobem amb fets incívics o actituds reprovatòries. En part, per covardia, en part, per inconsciència. Però, si volem una societat millor, no ha arribat el moment de defensar-la?
Com reaccionaríem si algú entrés al nostre lloc de treball arrasant-ho tot? Ens amagaríem sota la taula o enfrontaríem als agressors? No es tracta de posar en joc la nostra integritat, sinó de fer veure als insensats que no som còmplices dels seus rampells.

Aquesta societat nostra, tan crítica amb tot, que amb tanta facilitat brama contra els polítics, hauria d'abandonar l’estoïcisme davant la bestiesa perquè no ens acabi dominant. Zenón, que és un dels filòsofs més íntegres de la Grècia clàssica, iniciador de l'estoïcisme, va sorprendre un esclau mentre li robava i va començar a donar-li cops de bastó. "No és culpa meva, amo meu, estava escrit que havia de robar", es va defensar el lladre. "Si ja ho sé -va replicar Zenó-, però també estava escrit que havies ser castigat a garrotades".

No es tracta de ser tan vehements com el filòsof, però sí tan estrictes com ell en no intentar comprendre el que és inacceptable.

Màrius Carol
05/03/2012
La Vanguardia