dilluns, 20 d’octubre del 2014

Facebook i Apple finançaran les empleades que congelin òvuls

Per uns és tot un avanç i per altres, un clar retrocés. Hi ha qui ho veu com un pas cap a una llibertat més àmplia, però també qui ho interpreta com estrènyer encara més les cadenes. Hores després que s'hagi informat als Estats Units que Facebook i Apple han decidit incloure en la cobertura mèdica de les seves empleades la congelació d'òvuls, els Estats Units s'han submergit una altra vegada de ple en el debat sobre dona, maternitat, carrera professional i igualtat.

Aquesta discussió s'havia intensificat en cercles mèdics, acadèmics i periodístics des que fa dos anys la Societat Americana de Medicina Reproductiva va deixar de qualificar com a «experimental» la tècnica i es va començar a disparar el nombre de dones que la feien servir -no només per motius mèdics- per deixar oberta la possibilitat d'un embaràs. Des d'aleshores únicament hi havia informacions que algunes firmes d'advocats, financeres i d'assessoria havien decidit fer-se càrrec d'aquesta despesa, encara que s'han resistit a fer-ho públic. Ara, amb l'entrada en joc de dos gegants de Silicon Valley, es multiplica l'exposició.

A Facebook, la cobertura de la congelació d'òvuls ja ha començat i a Apple ho farà al gener. En els dos casos les empreses cobreixen fins a 20.000 dòlars de la factura de la congelació, que als EUA costa de mitjana 10.000 dòlars per cada ronda d'extracció (i normalment se'n recomanen almenys dues), als quals s'ha d'afegir fins a 4.000 dòlars a l'any més en despeses de conservació i medicaments.

Prestacions creixents
La nova política s'inclou en la creixent escalada de prestacions que Silicon Valley ofereix als seus empleats per assegurar-se la captació i retenció de talent, beneficis que en el cas de paternitat i maternitat inclouen la cobertura de tractaments de fertilitat, guarderies a les oficines, 15.000 dòlars en ajudes per a l'adopció en el cas d'Apple i, en el cas de Facebook, 4.000 dòlars en el que es coneix com a «efectiu bebè», que els empleats poden utilitzar com vulguin.

En diferents mitjans nord-americans, representants del sector dels tractaments de fertilitat alabaven ahir la iniciativa «pionera». A la NBC, per exemple, Christy Jones, fundadora d'una empresa que ofereix i promou la congelació d'òvuls, assegurava que donar-li cobertura «pot ajudar les dones a ser éssers humans més productius». En canvi, per a altres, com Seema Mohapatra, professora de Dret de la Universitat Barry i experta en bioètica, es tracta d'una «tireta» en una ferida sagnant de la qual parlava a l'agost en un article a Harvard Law and Policy: «El problema de la dificultat que implica per a una dona tenir una carrera i crear a la vegada una família».

Missatge conflictiu
«Això no és el gran igualador», deia ahir en una entrevista telefònica Mohapatra, que encara que reconeix que «hi ha un mercat» per a la congelació d'òvuls es confessa preocupada. Una de les raons és «el missatge subjacent per a la dona que pot ser com un home i que les que decideixin intentar seguir el seu propi calendari natural (sense congelar òvuls) siguin vistes com a treballadores menys serioses». Una altra és la possibilitat que «s'accentuï encara més una divisió de classes entre dones que ja existeix». Mohapatra es refereix al fet que, actualment als EUA, dones de classe treballadora, amb feines per hores o en sectors menys valorats que la tecnologia, ja han d'afrontar més dificultats i no compten amb prestacions com ara ampliades baixes de maternitat o ajudes per a l'escolarització.

«És més avorrit parlar de canvis estructurals que de l'última ronda de prestacions a Silicon Valley -diu-. Aquestes polítiques de verdadera integració laboral no aconsegueixen tants titulars ni tanta cobertura de premsa, però és fonamental centrar la discussió en aquestes qüestions».

Idoya Noain
16/10/14