dimarts, 21 d’octubre del 2014

Denuncien l'ús d'indigents en estafes fiscals

Un àpat calent, una beguda o quatre xavos. Són l'esquer emprat per delinqüents sense escrúpols per captar persones indigents i sense sostre perquè donin el seu consentiment per convertir-los en administradors únics d'empreses, amb les quals fer negocis, estafes i no pagar impostos a l'Agència Tributària. Usar indigents com a testaferros no és un fenomen nou per Arrels Fundació . L'entitat, però, alertada pel major nombre de casos que arriba al seu coneixement, aquesta setmana presentarà una denúncia a la fiscalia de Barcelona per intentar eradicar aquesta xacra.

“S'aprofiten de persones amb problemes de salut mental, i amb gran vulnerabilitat i, en la majoria de casos és ben visible que no tenen les capacitats plenes”, afirma Ferran Busquets, director d'Arrels, que alhora demana la implicació de tots els professionals, especialment dels notaris, per detectar i denunciar aquest frau. “Fem una denúncia perquè ho sàpiga la societat i perquè sobretot ens preocupen les persones que no són ateses per cap entitat”, hi afegeix Busquets.

Les greus conseqüències per a aquestes persones és que l'Agència Tributària i la Seguretat Social els reclama impostos i deutes pendents per pagar, fet que provoca que estiguin en una llista negra o de morosos i, per tant, que no puguin ser beneficiaris de cap ajuda o prestació social. Són empresaris sense sostre. Realitat que els colpeja quan ja comencen a aixecar el cap i viuen en pisos tutelats de la fundació o en un entorn més normalitzat.

Gisela Cardús, advocada d'Arrels, detalla que presentaran a la fiscalia de Barcelona el que qualifiquen de delictes d'estafa a onze persones, deu homes i una dona. Hi ha casos en què Hisenda els reclama un deute de fins a 40.000 euros. Un dels afectats consta com a titular de deu empreses, i un altre d'un cotxe de luxe.

La majoria no recorda cap nom, ni el despatx on van estar. En alguns casos els van dur en un hotel per dutxar-se i posar-se roba neta i en tren els van dur a Madrid a signar uns documents. En l'expedient a la fiscalia, s'indica el nom de les empreses falses perquè es pugui seguir algun rastre dels delinqüents, malgrat que en alguns casos el nom correspon al mateix del de la persona indigent.

Cardús assegura que l'Agència Tributària “no està sorpresa” per aquesta pràctica i que fins i tot han anat a negociar-hi la condonació d'un deute a una persona que no té cap patrimoni perquè viu al carrer. Un recent cas de gravetat detectat per Arrels Fundació és que van fer signar a una persona una assegurança de vida, sense que aquesta tingui feina ni familiars beneficiaris de la pòlissa. Estafa que els fa pensar en el pitjor.

LES FRASES
Cal eradicar aquest mercat de la pobresa, i ens preocupen les persones que no estan amb cap entitat.
Ferran Busquets, director d'Arrels Fundació

Són persones amb problemes, que no saben què signen i que després no poden demanar un ajut.
Gisela Cardús, advocada d'Arrels Fundació

Còmplice d'un delicte
Actualment, no hi ha cap registre oficial que comptabilitzi en els casos de delictes fiscals l'ús d'indigents com a testaferros d'empreses per tal d'amagar el seu vertader titular o per fer negocis il·legals. Els inspectors d'Hisenda, desbordats, no hi tenen temps, s'afirma. De casos, però, en surten cada cop més, com en el frau dels ERO d'Andalusia o el d'un grup que va ser desarticulat aquest estiu a Alacant per la Guardia Civil. Des d'Hisenda i l'administració de Justícia es diferencien dues pràctiques: la persona que dóna el seu consentiment perquè usin el seu NIF, fet que la podria convertir en còmplice d'un delicte, tot i que després es pugui demostrar que no estava en els seus cabals, i la que li prenen les seves dades. La norma exigeix que en l'atorgament de les escriptures notarials es declari el veritable titular, i que en qualsevol operació cal una identificació documental i fer constar el NIF. Per això, Arrels apel·la a la responsabilitat dels notaris.

Mayte Piulachs
21/10/14