dimecres, 3 de maig del 2017

LLAVORS

"Totes les llavors primer es podreixen, després algunes germinen" deia l'escriptor André Malraux. Una d'aquestes llavors que va germinar de debó va ser sembrada per mossèn Joaquim Casadevall fundador ara fa 17 anys del Voluntariat de Suport en la Solitud. Des de la seva responsabilitat de capellà del Trueta, i com a bon observador d'una realitat incòmoda i molt injusta, va saber reaccionar davant d'un fet social greu i insuportable: hi ha persones que moren en la mes absoluta misèria, estan malalts, estan sols i la pobresa és el seu flagell.... Són els ningú. No hi són, no compten per a res i estadísticament, és clar, no existeixen.

Recordo com vaig saber que existia aquest voluntariat a l'Hospital Josep Trueta de Girona i m'hi vaig apropar. És impactant entrar a l'hospital i descobrir aquesta realitat vergonyant. Allà vaig tenir una petita entrevista amb mossèn Joaquim. Ell, amb psicologia, volia captar gent que tingués unes aptituds humanes per saber acompanyar els malalts amb senzillesa, discreció i amb petits gestos d'escalf. I poder aprendre d'aquests éssers humans que porten sobre les espatlles un feix tan gran de dolor i de marginació.

Mossèn Joaquim dedicava tot el dia fent el recorregut dels malalts, planificava les visites, trucava els voluntaris i buscava ajudes econòmiques per pal.liar necessitats. Totes les seves energies tenien un sol objectiu, AJUDAR. I així la seva utopia inicial anava prenent cos, va créixer i va fruitar. Fins avui.

En el món del voluntariat social, l'atenció als més vulnerables és ben palpable i el treball dels voluntaris ens fa reflexionar profundament. Tenim una societat a dues velocitats? I tant! En aquest viatge n'hi ha que hi són i n'hi ha que no hi són. Aquests últims són els que portava al cor mossèn Joaquim. Gràcies!

Maria Perpinyà 
02/05/2017

dilluns, 1 de maig del 2017

SOLITUD


El divendres 20/4 vaig rebre el següent WhatsApp, enviat per la Rosa Garriga, directora del Voluntariat de Suport en la Solitud de l'Hospital Dr. Trueta: «Amb gran tristesa et comunico que el nostre estimat Mn. Joaquim Casadevall ens ha deixat. La cerimònia de comiat serà demà dissabte, a les 16 h. a la parròquia de Sant Josep de Girona».

Vaig assistir a la cerimònia de comiat, presidida pel bisbe i companys seus del presbiterat. També amb la companyia de molts amics del voluntariat i de feligresos de les diferents parròquies que Mn. Joaquim va exercir com a vicari i com a rector. No esmento els diferents destins ministerials, perquè són molts i no pretenc fer-li una biografia. Sé que la seva modèstia no ho permetria.

En canvi vull parlar de la seva obra: el voluntariat de suport a la solitud. Em sembla un acte de justícia i sobretot un clam que demana l'atenció sobre una xacra social que hauria d'avergonyir-nos: la solitud, que segons l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya), «és la malaltia dels avis d'avui». Calcula en 250.000 els avis que viuen sols a Catalunya i d'aquests 150.000 pateixen soledat no volguda i aïllament social.

No és el mateix «sentir-se sol o estar sol». Neus Calleja, psicòloga i directora del Telèfon de l'Esperança, en l'article Soledat imposada, publicat en el darrer número de la revista de pensament i opinió RE (Realisme Existencial), ens ajuda a reflexionar sobre «sentir-se sol»: «L'expressió 'em sento sol/la' ens evoca ràpidament a un sentiment de malestar, de sofriment. Fem aquesta associació de forma automàtica, des de l'emoció que es genera a través de la pròpia empatia i que ens situa ràpidament a aquesta situació al escoltar-la».... «La soledat imposada pot arribar a ser enormement dolorosa. És com una llosa que impedeix gaudir de la companyia dels altres»... «Tota situació de soledat no desitjada requereix d'ajuda i intervenció, perquè si es perllonga en el temps, pot esdevenir fàcilment en una situació d'aïllament crònic, on es van perdent les habilitats socials amb el risc d'esdevenir fàcilment en una situació de màxima vulnerabilitat per a la persona»... «És deure de tots estar atents al nostre entorn i prevenir en la mesura de les nostres possibilitats el patiment que genera la soledat imposada. Des del Telèfon de l'Esperança seguirem aportant el nostre gra de sorra per a pal·liar la soledat en qualsevol dels seus supòsits. Al 934144848 sempre hi haurà una veu amiga disposada a escoltar i acompanyar qui ho necessiti».

Mn. Joaquim Casadevall, en l'exercici del seu ministeri com a capellà del Trueta, va detectar el problema de la solitud, en el seu punt més crític: quan una persona es troba malalta i no té ningú al seu costat per fer-li companyia. Una situació realment dramàtica. Per fer companyia als malalts que se senten sols, multiplicava les hores d'estada a l'Hospital, fins a fer-hi la seva residència «de facto». Tanmateix el problema era quantitativament important i va començar a buscar col·laboradors. La seva persistència en afrontar aquest mal social va donar i dóna els seus fruits. Són ja una cinquantena de voluntaris que donen cobertura els 365 dies de l'any i les 24 hores al dia. I 125 socis cooperadors donen suport econòmic (sempre precari) i ajuda personal per activitats concretes. En quinze anys han atès més de 6.000 malalts que se «sentien sols» i necessitaven una paraula acollidora i el contacte d'una ma amiga que els transmetés sentiments de tendresa i amor. Ho reconeix la Doctora Glòria Padura Esnarriaga, Directora de l'Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta que en la Memòria del voluntariat 2015, diu: «Amb els vostres acompanyaments sacieu solitud, traieu una mica de ferro a l'estada hospitalària dels nostres pacients i doneu un punt d'esperança a malalts que no tenen ningú al seu costat».

L'obra de Mn. Joaquim continua, en el seu esperit i tan necessària com mai. Podeu trobar la seva referència a www.voluntariatsolitud.cat per demanar informació, per sol·licitar o oferir ajuda als telèfons 696099697/669961972/ info@voluntariatsolitud.cat

Qui s'anima a donar suport a la solitud, sigui com a voluntari o cooperant? Ànims!

Pere Reixach
01/05/2017