dijous, 15 de març del 2012

L’Avortament de nenes migra a Occident

Graham Hughes/Canadian Pres
Les dites de saviesa tradicional arrelades a cada país reflecteixen de vegades coses terribles sobres els valors que regeixen en aquestes societats. “És millor tenir un fill esguerrat que vuit filles sanes”, diu una sentència xinesa. «Criar una filla és com regar el jardí del veí», diu un proverbi hindú. Tots dos plasmen el perjudici socioeconòmic que segons els valors dominants a l’Índia i la Xina, portar nenes al món. Conseqüència : avortaments per raó de sexe per eliminar filles no desitjades. Les víctimes d’aquest genocidi silenciós sumen desenes de milions, ja que fa decennis que es produeix.

Ara, a causa dels fluxos migratoris, aquesta pràctica asiàtica està viatjant cap a països occidentals, en especial el Canadà i els Estats Units, on es detecten desequilibris de gènere anormals en els naixements dins de les comunitats d’immigrants xinesos i indis. Va llençar la veu d’alarma al gener la revista de l’Associació Canadenca de Metges (Canadian Medical Association Journal, CMAJ) reclamant una legislació federal que permeti a metges, ecografistes i infermeres no informar les embarassades del sexe del nadó per evitar que les immigrants asiàtiques –de vegades obligades per marit i família política- recorrin a l’avortament si hi una nena en camí.

“Encara que el dret d’una dona a avortar al Canadà és legal, seleccionar el sexe del nen no ho és –alerta per correu electrònic des d’aquest país Kerry Bowman, especialista en bioètica de la Universitat de Toronto-. I tot i que el respecte al multiculturalisme i la inclusió són un dret al Canadà, segons la nostra carta de drets i llibertats, la selecció per sexe d’un nen no nascut es considera discriminació, i és, per tant, inacceptable”.

Estudis estadístics fets amb el cens demostren que això passa. Si el normal en els éssers humans és que –per motius biològics encara no del tot aclarits- neixin de 102 a 106 nens per cada 100 nenes, la ràtio per sexe al Canadà en primer naixement d’immigrants de premerà generació procedents del sud-est asiàtic és de 108 nens. La tendència empitjora si la família té descendència femenina i va a la recerca de l’home. La rátio per sexe en el tercer naixement en immigrants xinesos, coreans i vietnamites que tenen ja dues filles és de 139 nens per cada 100 nenes, i en el tercer naixement en immigrants indis que tenen ja dues filles s’eleva a 190 nens, una xifra totalment antinatural.

En hospitals canadencs hi ha hagut casos de ginecòlegs que s’han negat a revelar el sexe del nadó a embarassades asiàtiques, cosa que genera debat en un país molt respectuós tant amb el multiculturalisme com amb el lliure albir de les persones. “No dir als pares el sexe del fetus no és abordar l’arrel del problema –argüeix Bowman-. Tota la societat ha de debatre aquest assumpte tan seriós; està passant en algunes comunitats asiàtiques, però no sabem gaires coses sobre el fenomen en la població general”.

María Paz López
12/03/2012
La Vanguardia

Els asiàtics cristians i musulmans no ho fan


Els immigrants asiàtics de fe cristiana o musulmana no recorren a l’avortament selectiu de nenes per tenir fills homes, segons un estudi recent de tres economistes de la Universitat de British Columbia (Vancouver, Canadà). 

“Cap religió no prohibeixen de manera expressa”, escriuen els autors, Douglas Almond, Lena Edlund i Kevin Milligan. En els primers temps de les dues religions l’avortament per raó de sexe era impossible en no existir tecnologia per esbrinar el sexe del fetus, així que la selecció sexual es feia per infanticidi, I la prohibició d’aquest per clergues cristians i musulmans es va traslladar amb el temps a l’avortament. Així, immigrants cristians i musulmans del Pakistan, Bangla Desh, les Filipines i Hong Kong presenten ràtios de sexe normals. Els sikhs, en canvi, tenen una ràtio inusual : hi ha més de dos nens per nena en el tercer naixement si els dos fills grans van ser nens. De tota manera, que les famílies asiàtiques cristianes i musulmanes del Canadà no avortin fetus femenins no vol dir que els sigui igual tenir nen o nena. 

“Aquestes famílies mostren una tendència a seguir tenint fills mentre no arriba descendència masculina –diu l’estudi-, la qual cosa suggereix que l’absència de selecció sexual no es deu al fet que tinguin preferències de sexe neutrals”.

Maria Paz Lopez
12/03/2012
La Vanguardia