dijous, 6 d’abril del 2017

“Dissenyo un mercat eficient per distribuir refugiats”

Alvin Roth, premi Nobel d’Economia, president de l’ Associació Americana d’ Economia
Edat? Ser vell resulta formidable si consideres l’alternativa. He dissenyat mètodes d’aparellar donants i receptors de ronyó i que cada nen trobi la millor escola a Nova York i Boston. Soc un flamant acadèmic de la Racef, ara a l'Institut de Espanya i assessoro a la Barcelona SGE

Com ha posat d’acord sis donants i receptors de ronyó per salvar sis vides?
Aparellar-los amb èxit és un problema matemàtic. Vostè dona el ronyó al seu fill que el necessita, però les seves immunologies no són compatibles, així que busquen un tercer que també el doni a algú estimat i no sigui compatible amb ell, però sí amb el fill de vostè...

Això es va complicant...
Però tenim la fórmula que permet trobar aquests donants i pacients compatibles.

... fins a sis vegades: enhorabona!
Hi ha molts altres problemes de matching (cassació d’oferta i demanda) que es poden resoldre amb matemàtiques.

He llegit els seus estudis sobre parelles.
El de l’amor és un mercat molt concorregut .

Què li he d’explicar.
Per això, una investigadora del meu equip va idear un sistema per millorar l’eficiència dels mercats digitals de parelles.

Sense necessitat de conèixer-se?
Un dels grans problemes que tenien era que les fotos de les dames més afavorides dupli­caven i triplicaven les de les altres en nombre de sol·licituds dels cavallers.

Com s’evita que així es col·lapsi el web?
Per optimitzar aquest mercat i estalviar temps a tothom, vam introduir senyals i les limitem per augmentar el cost de cada demanda.

Com?
Amb roses virtuals. Cada cavaller només podia enviar dues roses virtuals al dia a les dames que pretenia. D’aquesta forma li estava dient a aquesta dama: “No soc un més dels que envien peticions a totes i a tu també: tu m’interesses molt personalment. Amb tu vaig de debò”.

És la vida mateixa.
Si a vostè li interessa una senyora en particular i ella s’assabenta que les pretén totes, vostè per a ella perdrà interès. Quan vostè competeix pel que desitja en mercats molt freqüentats, vostè s’ha de singularitzar. Per exemple, per aconseguir una bona feina.

Què m’aconsella si busco feina?
Si vol ser interessant, interessi’s. No enviï a l’atzar una sol·licitud impersonal a tot arreu. Seleccioni on vol treballar i personalitzi al màxim les seves demandes i demostri que coneix bé aquella empresa perquè li interessa i perquè creu que poden enriquir-se junts.

Envio roses a les meves feines favorites?
Això fem al congrés de l’Associació Americana d’Economia que presideixo. L’any passat vam ocupar 13.000 habitacions d’hotel a Chicago. Venen milers d’economistes a buscar feina i per seleccionar-los han de seleccionar-nos. Els donem la possibilitat d’enviar només dos senyals als dos centres o universitats que més els agraden.

I funciona?
Estic a Stanford i vaig estar a Harvard i a aquestes sempre els sobren aspirants i per això no fan cas dels senyals, però també vaig estar a Pittsburg i allà sí que ens hi fixàvem molt.

No és només qüestió de sou?
En el mercat de professionals el sou importa, però no és el més important. Per exemple, en el mercat de periodistes no només es tracta de sou: és més complex. Potser vostè prefereix guanyar menys però poder triar el seu equip o una àrea determinada o una ciutat o una altra.

També hauria d’enviar senyals?
Als EUA quan els estudiants busquen universitat visiten les que més els interessen i deixen la seva firma al llibre de convidats i així, quan envien la sol·licitud, poden dir: fixi’s si m’interessen vostès que vaig anar-hi i vaig signar.

Un altre cop s’envia una rosa de senyal.
També vaig dissenyar mecanismes per casar oferta i demanda de forma òptima entre escolars a la recerca de plaça i escoles disponibles a Nova York i Boston. I entre metges acabats de llicenciar i places d’hospital als EUA.

Podria dissenyar aquí un sistema de contractació d’obra pública sense corrupció?
Miri: hi ha problemes que no pot resoldre l’economia, sinó la policia.

Què...?
Cada polític que cobri una comissió per robar als ciutadans... a la policia! Que el detinguin i el jutgin. És un criminal. També són criminals els qui intenten subornar-lo per aconseguir contractes públics. Aquest és un problema estrictament policial i no econòmic.

Així se solucionaria el problema?
Així s’ho pensarien dues vegades abans d’intentar subornar o cobrar un suborn. Això seria desincentivar el crim. El procés de contrac­tació ha de ser el més transparent possible, però el càstig per als suborns, també exemplar.

On veu avui més necessaris els seus mètodes de casar oferta i demanda?
He participat en un estudi de l’ONU per buscar solucions a les crisis dels refugiats. És un problema complex, ho sé, però la manera d’enfrontar-se a aquest tipus de desafiaments és partir-los en altres de més petits i després buscar solucions per a cadascun.

I amb quin trosset es queda vostè ara?
Estic dissenyant un mètode de casar demandants i oferents de refugi per ubicar de la millor manera els refugiats als llocs on trobaran feina i seran benvinguts.

És una investigació urgent.
Els mercats no són ens amb vida pròpia: podem dissenyar-los tots. En aquest hi ha una manera que la demanda i l’oferta de refugi es poden trobar i descobriré com.

Molt més que preu
Una fórmula matemàtica del professor Roth per aparellar amb èxit, i sense diners pel mig, donants i receptors de ronyó ha salvat milers de vides. Un altre algoritme semblant va millorar les dels escolars de Nova York i Boston permetent-los trobar la millor escola per a ells. Ara aquest Nobel busca la fórmula perquè refu­giats de tot el planeta trobin el millor lloc on ser acollits i poder aportar la seva feina a canvi. Els mercats no són éssers aliens a nosaltres als quals hem d’obeir sense alternativa: al contrari, són mecanismes socials, molt més complexos que el del simple preu, que poden esclavitzar-nos o millorar les nostres vides; depèn de com els dissenyem.

Lluís Amiguet
03/04/2017