José Luis Sampedro va néixer a Barcelona, el 1917. Escriptor, humanista i economista espanyol que defensa amb la paraula, amb l’acció i judici propi, una economia "més humana, més solidaria, capaç de contribuir a desenvolupar la dignitat dels pobles".
La variada procedència geogràfica i cultural de la seva família va suposar una influència fonamental en la seva obra, ja que el seu pare havia nascut a l'Havana, el seu avi a Manila, la seva mare a Algèria i la seva àvia a Lugano, Suïssa italiana. La família es va traslladar a Tànger quan el futur escriptor tenia cinc anys i mig, i aquest va romandre en terres africanes fins a l'adolescència. A Tànger van néixer els seus germans Carlos i Carmen. Quan va esclatar la guerra civil espanyola, el 1936, va ser mobilitzat per l'exèrcit republicà però més tard es va incorporar al bàndol contrari. Va passar la guerra a Melilla, Catalunya, Guadalajara i Huete (Conca). En aquest període es va iniciar en l'escriptura de poemes.
El 1940 va començar a treballar com a funcionari de duanes a Melilla, però va demanar el trasllat a Madrid. En acabar la guerra, va escriure la seva primera novel•la, L'estàtua d'Adolfo Mirall que, no obstant, no va ser publicada fins 1994. El 1946 es va casar amb Isabel Pellicer, a l'any següent va néixer la seva filla Isabel. El 1951 va ser nomenat assessor del Ministre de Comerç. En aquest període va escriure les seves dues primeres obres d'economia: Principis pràctics de localització industrial i Efectes de la unitat econòmica europea. El 1955 va ser nomenat Catedràtic d'Estructura Econòmica, ja que va ocupar fins 1969. En ser expulsats de la Universitat els professors Aranguren i Tierno Galván, es va unir a ells, juntament amb altres professors, per crear el Centre d'Estudis i Investigacions (CEIS) que seria tancat pel govern tres anys després. Va compaginar al llarg de la seva vida l'activitat docent amb la d'economista al Banc Exterior.
El 1968 va ser designat "Ann Howard Shaw Lecturer" a la universitat nord-americana "Bryn Mawr College". A principis de la dècada del setanta, va decidir acceptar un lloc de professor visitant a les universitats angleses de Salford i Liverpool. El 1971 va tornar al Ministeri d'Hisenda com a assessor econòmic de la Direcció General de Duanes i va impartir cursos a l'Escola Diplomàtica, l'Institut d'Estudis Fiscals a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1977 va ser elegit senador per designació real en les primeres Corts democràtiques i vicepresident de la Fundació Banc Exterior.
El 1980 va néixer Miguel, el seu únic nét, el qual va inspirar la seva obra més llegida, La sonrisa etrusca, la seva primera novel•la d'èxit clamorós. El 1981 va publicar octubre, una extensa novel•la que li havia ocupat vint anys de treball, i que ell mateix ha qualificat com "el seu testament vital". Però va ser L'amant lesbià, publicada l'any 2000, la que va acaparar l'atenció de la crítica, i es va convertir en un èxit de vendes.
Sampedro va començar a escriure a la revista "Uno", influenciat pel descobriment d'alguns dels escriptors que van despertar la seva admiració. Entre ells figuren Azorín, Miguel de Unamuno i Pío Baroja, però també novel.listes angleses com Jane Austen, les germanes Brönte o Virginia Wolf. Els contes de Maupassant, Txèkhov i Katherine Mansfield van ser una altra de les influències, però, si hagués de signar una obra, estamparia seva rúbrica sense dubtar-ho a El petit príncep, d'Antoine de Saint-Exupéry, per ser un conte infantil i un autèntic oracle al mateix temps. És considerat un dels valors més sòlids de la seva generació. El 1990 José Luis Sampedro va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Espanyola.
