El darrer dia de l’any 2012, ens deixava el Doctor Moisès Broggi, després de viure intensament i de desviure’s per la seva professió i pels malalts, sense en cap moment, deixar de lluitar per les llibertats nacionals de la seva, també la nostra, estimada Catalunya. Tota una vida dedicada a la ciència, a pal·liar el dolor de la gent, a salvar vides, a servir la seva pàtria. Aquest era el Doctor Broggi. Un home profundament creient en Déu. La seva necrològica en deixa constància: "Moisès Broggi i Vallès. Cirurgià. Ha mort cristianament a Barcelona, a l'edat de 104 anys, el dia 31 de desembre de 2012". Ell, com tants altres catalans universals, han donat a conèixer al món el nostre país, malgrat romandre durant tres segles diluït i desdibuixat pel colonialisme deshumanitzant de la Castella borbònica. El llegat que ens deixa el Doctor Broggi, és d’haver estat, i ho seguirà sent després de mort, un sòlid referent cívic en tots els aspectes de la seva existència: metge, cirurgià, col·laborador de les Brigades Internacionals, represaliat per la dictadura franquista, sobiranista català, humanista universal, savi, científic i cristià.
El Doctor Broggi, va exercir la medicina fins els 80 any, els vint-i-quatre anys posteriors, però, en cap moment va fer vida contemplativa, doncs a l’octubre del 2009 s’adheria al Reagrupament del Carretero, que pretenia declarar unilateralment la independència. A les municipals del 2011, tancà la llista electoral de la coalició Unitat per Barcelona. Com a soci, de l’Associació Ara o mai, entitat que proposava una candidatura independentista unitària a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010, fou un dels signants que va donar suport a la Conferència Nacional per l’Estat Propi que es va celebrar al Palau Sant Jordi el 30 d’abril del 2011. El 9 de juliol del mateix any, en motiu de la manifestació independentista, va parlar al costat dels seus amics, els doctors Heribert Barrera i Oriol Domènec, davant de desenes de milers de persones, on va afirmar que: “la llavor de la independència ja està sembrada”. En les eleccions generals espanyoles de 2011, Moisès Broggi encapçalà la llista de la coalició d'ERC amb Reagrupament i la plataforma d'independents Catalunya Sí per al Senat a la província de Barcelona. Encara en aquest darrer any i en motiu de l’Assemblea constituent d’ANC (Assemblea Nacional Catalana), del 10 de març del 2012, el Doctor Broggi va donar-li tot el seu suport.
El Doctor Broggi va rebre, entre molts altres guardons, la Creu de Sant Jordi el 1981, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el 2008, com també l’Institut d’Estudis Mèdics el 2009. Així mateix, el 2010, se li va voler retre homenatge, donant el seu nom al nou hospital de Sant Joan Despí: Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. El Doctor Broggi, també és autor, entre altres llibres, de Memòries d'un cirurgià, Reflexions d'un vell centenari o La necessitat de ser útil. Converses sobre el sentit de la vida.
És evident, doncs, que el darrer dia del 2012, ens deixava el qui fou, però que ho seguirà sent, un personatge emblemàtic de Catalunya. El Doctor Moisès Broggi mereix, per tant, un homenatge popular de tota la ciutadania catalana. L’alcalde de Barcelona, ja ha proposat dedicar-li l’actual plaça d’Espanya que s’anomenarà Plaça Doctor Moisès Broggi. Una lloable iniciativa de la qual n’ha sorgit una altre de no menys lloable: que totes les places d’Espanya dels pobles i ciutats catalanes, també portin a partir d’ara la mateixa inscripció que la de Barcelona. Una iniciativa que personalment m’agradaria fos aprovada per tots els ajuntaments de casa nostra i molt particularment, pels de les contrades gironines (en especial els de Girona i Blanes).
Jaume Rocabert i Cabruja
Girona, 5 de gener del 2013
