dilluns, 23 de gener de 2017

Multitudinària i sentida missa al monestir de Solius

Ahir, es van commemorar els cinquanta anys de la fundació del monestir cistercenc de Solius
Un ofici, amb més de 400 assistents, va reforçar els vincles de la comunitat amb el territori
La celebració va tenir lloc a l'església de Sant Agnès, de la que es té constància des del 1103, i que ahir es va veure desbordada per la gran afluència de gent Foto: JOAN SABATER.
Una senzilla missa oficiada per Mauro Giuseppe Leopori, abat general de l'orde cistercenc des del 2010, a l'església de Santa Agnès, va servir per commemorar, just ahir va fer cinquanta anys, la fundació del monestir de Santa Maria de Solius , en unes dependències del bisbat que servien per fer retirs i com a casa de colònies.

Ahir, però, el que es va celebrar va ser molt més que una acció de gràcies, perquè les més de 500 persones que s'hi van aplegar van ser tot un homenatge a aquesta comunitat, actualment formada per nou monjos, que ha fet del retir espiritual i monàstic una vida a la recerca de Déu. Una missa que va tenir la presència del bisbe de Girona, Francesc Pardo, i l'emèrit Carles Solé, a més del pare abat de Poblet, Octavi Vilà, entre altres personalitats, així com monges de Poblet i d'altres congregacions.

El pare prior, Josep Peñarroya , va agrair a tots els presents el suport que els donaven en assistir a la celebració i va explicar que el monestir va sorgir de la necessitat que van tenir Edmon Maria Garreta, que va ser abat de Poblet –i primer prior de Solius–, Enric Benito, Jordi Gibert i Albert Fontanet de trobar aquest espai recollit que és Solius, una parròquia rural, per poder desplegar i fer realitat la seva il·lusió de recollir-se en un espai senzill.

La ‘perla' de Solius
L'abat general de l'orde cistercenc, Mauro-Giuseppe Leopori, va utilitzar la paràbola de la perla, una narració de l'evangeli segons Mateu (Mt, 13:45) –també en l'apòcrif de Tomàs–, per remarcar el compromís dels monjos i la necessitat d'una institució com el monestir en els temps actuals.

La perla, que el mercader de la paràbola compra venent tot allò que té i que després enterra per amagar-la, seria una metàfora de la recerca de Déu: “El monestir seria com el camp que es compra on hi ha el tresor amagat de Déu, que és sempre cercat i trobat.” I, parafrasejant sant Benet, Leopori va destacar que aquest “demana com a qualitat essencial per a qualsevol candidat a la vida monàstica que cerqui Déu de veritat i que busqui sempre el tresor sobre el camp que és el monestir”.

El monestir cistercenc de Santa Maria de Solius va ser fundat el dia 21 de gener del 1967, després del concili Vaticà II, per quatre monjos i forma part de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó (fundada l'any 1616), juntament amb l'abadia de Poblet i els monestirs femenins de Vallbona de les Monges i Valldonzella, a Barcelona. L'orde de Cister es va originar a partir del monestir de Cîteaux (1098), a la Borgonya, que té per fundadors els tres primers abats, sant Robert, també abat de Molesme, sant Alberic i sant Esteve Harding.

LA FRASE
El monestir és com el camp on hi ha amagat el tresor de Déu que sempre es busca i es troba
Mauro-Giuseppe Leopori
Abat general de l'ordre cistercenc

LA XIFRA
4
són els monjos
fundadors del monestir: Edmon Maria Garreta, Enric Benito, Jordi Gibert i Albert Fontanet.

Una celebració que va desbordar les previsions
El temps no va acompanyar gens i el refrigeri es va haver de celebrar a l'interior. Preveient l'afluència de gent, es va habilitat una sala amb una pantalla de televisió per poder seguir la missa.

Un tríptic ple d'història i una targeta gran com a record de l'acte
Un tríptic ple d'història. Això és el que es va repartir a la sortida de la missa. Fotografies dels monjos fundadors, del monestir mateix, on s'aprecia de manera inequívoca el pas del temps i on pren encara més valor el testimoni de 50 anys al servei de la vida monàstica, però també al de la comunitat, amb l'hostatgeria, entre altres. La targeta deixava molt clara la llavor: “Que els monestirs siguin vivers d'edificació del poble cristià” (Vaticà II).

Dos bancs reservats per a les autoritats, únic protocol
El prior, Josep Peñarroya, explicava, ara fa uns dies, que la comunitat estava “espantada” perquè es temia una gran afluència de gent. I així va ser. Pel que fa al protocol, només es van reservar dos bancs per als convidats, com ara l'historiador Joaquim Nadal; Francesc Cardús, inspector del CAP de l'ABS del Baix Empordà; Enric Vendrell, director general d'Afers Religiosos, i Eugeni Gay, advocat que va ser vicepresident del Tribunal Constitucional.


Joan Trillas
22/01/2017