dilluns, 23 de setembre del 2013

Salut mental en risc

La crisi fa disparar el nombre de depressions, casos d'ansietat i problemes d'addiccions
Els experts alerten del tractament de problemes com si fossin malalties
Demanen crear programes amb professionals diversos


La crisi econòmica no només té conseqüències visibles, n'hi ha d'altres que repercuteixen en la salut de les persones. Segons les dades de l'estudi Els riscos per a la salut mental de la crisi econòmica a Espanya: evidència en població atesa a centres d'atenció primària entre 2006 i 2009, presentades durant el recent Congrés Català de Salut Mental, a l'Estat espanyol arran de la crisi han augmentat un 19% els casos de depressió detectats a la xarxa d'atenció primària de salut, un 8,4% els d'ansietat i un 4,6% els problemes relacionats amb l'alcohol. A més, segons l'informe de Salut a Catalunya, les persones amb risc de problemes de salut mental l'any 2011 era del 14,1%. “Els homes aturats tenen tres vegades més risc de patir problemes de salut mental, i les dones, 1,5”, explica Maria José Fernández, metge de família i membre del grup de treball de salut mental i ètica de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic).

“S'ha constatat que, pel que fa a malalts mentals, la crisi agreuja la seva situació, perquè són persones molt vulnerables”, assegura el president de la Fundació Congrés Català de Salut Mental, Josep Clusa. “El motiu rau, d'una banda, en el fet que el compliment de la pauta assistencial és més difícil de dur a terme.

Hi ha malalts que, per exemple, no es mediquen.” A més, –hi afegeix Clusa–, “hi ha unes mancances pel que fa a personal que fan que les visites s'hagin espaiat en el temps.” La preocupació creixent dels professionals de la salut, però, rau en els casos d'afectació general de la població. “El que s'ha detectat és que les persones afectades per la crisi tenen una patiment no identificable, és a dir, no es pot atribuir a una malaltia, sinó a problemes. El perill és que s'estan medicalitzant aquests problemes, però no es busca el perquè”, comenta Clusa. Una opinió que comparteix el director de l'Observatori de Salut Mental de Catalunya, Josep Moya, que explica: “La crisi augmenta l'angoixa. Les persones afectades mostren, predominantment, símptomes de tristesa, ràbia, desesperació, impotència, etc., però molts cops no es tracta d'un trastorn depressiu.” El psicòleg Jordi Codina assegura que, ja “abans de la crisi, un 26% de persones sense trastorn mental van ser tractades com si en tinguessin”. En l'opinió de Moya, “si aquestes persones troben feina hi haurà una remissió completa dels símptomes”.

I és que el treball precari, els canvis en el sistema de treball, l'atur, els desnonaments, l'endeutament i la pobresa són els motius principals que afecten homes i dones, això sí, de manera diferent. “Elles reaccionen amb quadres depressius i amb somatització, mentre que els homes agreugen el consum de certes substàncies, sobretot d'alcohol”, diu el director dels Serveis de Salut Mental del Benito Menni de l'Hospitalet de Llobregat, Lluís Albaigues. A més, segons apunta Fernández, “un augment del 3% d'atur incrementa un 4,5% el nombre de suïcidis.”

Així doncs, per tal de donar resposta a aquesta situació, Moya apunta que “és necessari fer un canvi de model”. L'informe Quina crisi estem patint, com afecta la salut i com ens en sortirem reclama la necessitat de crear programes en què participin professionals de diversos àmbits. “S'han anat escapçant els programes més necessaris, com ara el programa Salut i Escola”, explica el psiquiatre Lluís Isern. Els professionals proposen potenciar la creació de grups específics d'ajuda mútua als centres de salut i programes de seguiment individualitzats.


LES FRASES
Les persones afectades pateixen angoixa, però moltes no tenen trastorns depressius
Josep Moya
DIR. OBSERVATORI DE SALUT MENTAL

Un increment del 3% d'atur suposa un augment del 4,5% de casos de suïcidis, morts que són evitables
Maria José Fernández
METGE DE FAMÍLIA

Els psicòlegs clínics asseguren que estan desbordats

L'augment dels casos de trastorn mental per la crisi ha fet que els psicòlegs clínics estiguin desbordats. “La ràtio no arriba als 4,5 per cada 100.000 habitants a l'Estat espanyol, molt lluny dels 18 de la mitjana europea. A més, segons un informe del Senat del 2010, hi ha una carència de fins a 7.200 psicòlegs clínics.” L'Asociación Nacional de Psicólogos y Residentes recomana la incorporació progressiva d'aquests especialistes sobretot als centres d'atenció primària, a les unitats d'oncologia i de dolor i en els programes de trastorn mental sever. A més, asseguren que actualment els trastorns mentals es medicalitzen en excés. “Seria més efectiu abordar els problemes combinant tractament mèdic amb intervencions psicològiques.”

Àngela Folguerola
27/08/13