dimarts, 14 d’octubre del 2014

A Kuwonku estava tot per fer

La Roser Bitlloch i en Pere Gual són dos blanencs que el gener del 2010 van anar de vacances a Kuwonku (Gàmbia). Volien conèixer el poble d'en Maddi Kanteh, un gambià que feia molts anys que treballava a Blanes. Kuwonku té 1.700 habitants. La meitat són nens. Cada home té quatre dones. Ningú sap l'edat que té. A la tornada cap a casa van començar a pensar què es podia fer perquè en aquella zona, en plena Sabana, "estava tot per fer". A partir d'aquí neix l'Associació per al Desenvolupament Agrícola de Kuwonku i el seu districte.

Pere, Roser: què fan dos blanencs a l'Àfrica?
En Maddi ens havia parlat moltes vegades del seu poble i de la seva gent. Hi vam anar de vacances i vam veure clar que volíem treballar per millorar la seva manera de viure. D'això ja fa més de quatre anys. Ha estat un treball intens, ens semblava que seria més fàcil, per a poc a poc es van aconseguint progressos. Molts projectes s'han hagut de modificar sobre la marxa per adequar-los a les característiques de les seves terres.

Què hi trobeu a l'arribada?
Les terres no es treballaven, són molt pobres. No hi ha matèria orgànica, estan molt erosionades. S'havia de començar de zero.

I per on comenceu?
Primer treballem per millorar la qualitat del sol. Agafem uns 400 remolcs de deixalles que hi havia acumulades des de feia anys de la neteja del poble. Almenys, que hi hagués matèria orgànica. Intentem fer el calendari del pagès gambià. El primer any plantem tota mena de verdures. Cada mes i mig fem una nova plantació per comprovar si s'adaptaven al terreny i al clima. Pensa que hi ha tres mesos de pluges i després sequera.

I quins resultats obteniu?
Ens funciona el carbassó, la síndria, el meló i la soja. No hi ha manera ni amb els enciams, ni amb les mongetes ni amb els tomàquets.

I l'aigua d'on surt?
Tirem de pous. Primer fèiem servir generadors de gasoil però el preu és el mateix d'aquí. Ara tenim dues bombes que funcionen amb plaques solars. S'ha reduït notablement el cost.

I a sobre, les vaques no donen llet!
L'alimentació és primordial per aconseguir la llet. Quan no hi havia pous, havien de fer de 20 a 25 Km per anar a trobar aigua.

Actualment funcioneu com a cooperativa. Amb quins objectius i com us ho feu?
En primer lloc, s'han muntat uns tallers de mecànica i de ferrer que tenen cura de tot el material que es fa servir. Hi ha un responsable i cinc aprenents a cada taller. L'objectiu és crear escola. En aquests tallers es treballa per la gent del poble, però també per gent de pobles veïns. Això ens deixa una petita quantitat de diners per seguir invertint en millores.
En un futur ens plantegem tallers de pa, fusteria i serralleria.

I quins serveis oferiu?
Tenim màquina per pelar cacauets i una premsa per fer oli. Fins ara venien els cacauets a la Xina, i després no podien comprar oli "perquè anava a preu d'or". Ara tothom té oli a casa. Tenim un abeurador on hi passen en època de sequera 3.000 vaques diàries. Fem treballs amb tractor i disposem de molins.
La cooperativa no funciona com les d'aquí. Allà hi ha uns comitès formats per quatre i cinc persones i cada comitè s'encarrega d'una secció.

I els diners d'on surten?
L'Ajuntament de Blanes ens ha ajudat cada any, tenim socis, per començar vam fer un crèdit personal, molts blanencs ens fan aportacions puntuals, organitzem actes per recollir diners com el sopar solidari del mes de setembre. També hi han col.laborat la Diputació de Girona i el Consell Comarcal de la Selva i altres associacions que treballen a la zona. Fins hi tot una associació creada pels controladors aeris quan eren tan criticats pels sous que cobraven, Hora de Ayudar, ens ha fet una important aportació.

Al llarg d'aquests anys heu tingut moltes visites però pel setembre del 2015, n'hi haurà una de molt especial.
En quatre anys han pausat per casa nostra un centenar de persones. L'any vinent ens visitaran els escoltes, concretament els components del Truc. Viuran amb les famílies del poble, pintaran l'escola, netejaran el poble. A partir d'ara faran activitats per donar a conèixer el projecte i recollir diners.

Objectius de futur?
Assegurar la continuïtat del projecte. Que funcioni quan nosaltres no hi som, que no es perdi el s'està fent. En definitiva, que acabin sent autònoms.

Joan Ferrer i Bernat
Octubre de 2014
La Marina