dimecres, 16 de novembre de 2016

"Estem consumint més del que la Terra pot suportar"

"A la vida potser no li passarà res amb el canvi climàtic, però els humans sí que en sortirem perjudicats"

Josep Peñuelas (Vic, 1958) és un ecòleg d’amplis interessos, especialitzat en les interaccions entre biosfera i atmosfera, ecofisiologia vegetal, teledetecció, seguretat alimentària i ecologia química, entre molts altres camps. Professor del CSIC al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF),­ és autor de més de 900 articles en revistes científiques, 250 més de divulgació i sis llibres. Acaba de recollir el premi Ramon Margalef de la Generalitat, el més prestigiós del seu àmbit a Catalunya.

El canvi climàtic és una amenaça a llarg termini?
No, ja el tenim a sobre. Ja podem observar efectes molt significatius sobre el medi i, de rebot, sobre els humans i la seva economia.

Un exemple pròxim?
Un fet molt visible al nostre entorn són els canvis en la floració de les plantes, que s’ha avançat, o la data de caiguda de la fulla, que s’està endarrerint. Sembla poca cosa però és molt important. La naturalesa està reaccionant. Si no fos per aquesta sortida anticipada de les fulles, encara tindríem més diòxid de carboni a l’atmosfera, més escalfament i més impacte.

I també afecta el mateix ecosistema.
Per descomptat. Afecta les relacions que les plantes mantenen amb altres organismes, com els herbívors, els descomponedors, els pol·linitzadors... Es generen asincro­nies, grans pertorbacions.

La naturalesa s’adaptarà.
Sí, però necessitarà un temps. El canvi actual és molt ràpid. A més, això no és el que està fonamentalment en joc: a la vida potser no li passarà res, però els humans sí que en podem sortir perjudicats. No és un problema només ambiental, sinó un problema global. Afecta totes les nostres activitats, com l’agricultura, la salut o el turisme. Qui voldrà venir a estiuejar a les nostres terres si tots els dies tenim una calor insuportable!

Si hi ha més CO2, hi ha més vegetació. No tot és dolent.
És cert. Gràcies a aquesta fertilització que ja hem fet els humans ha crescut la vegetació. El món és ara una mica més verd que fa dècades. El que passa és que potser hem sigut massa optimistes sobre la capacitat de la vegetació per absorbir el CO2. Hi ha símptomes que la capacitat d’embornal està disminuint.

Hem d’esperar canvis en la vegetació?
Sí. Per exemple, ja estem veient canvis en la distribució altitudinal dels boscos, com passa al Montseny, amb espècies que avancen cap al cim buscant hàbitats més propicis. O al Garraf, on avancen els matolls més resistents a la sequera. En qualsevol cas, la naturalesa és molt complicada. Com hem estudiat al Tibet, hi ha altres factors al marge del clima, com la qualitat del sòl, l’activitat humana o fins i tot el tipus de vegetació.

Això tindrà un impacte en les nostres activitats econòmiques?
Potser les vinyes hauran d’emigrar del Penedès i instal·lar-se al Prepirineu. Alguns empresaris amb visió de futur ja han començat a plantar-ne. És possible que puguem cultivar taronges a Girona. No estem preparats per a aquests canvis bruscos. Sempre hi haurà gent que hi guanyarà, per descomptat, però la majoria en sortirà perjudicada.

Vostè també està molt preocupat per l’esgotament dels recursos.
Sí. Estem consumint per sobre del que pot suportar la Terra, tant en recursos alimentaris com en determinats minerals. Com que vivim al dia no ens en adonem, però això és tan preocupant potser com el canvi climàtic. No n’hi ha per a tothom i a més està mal repartit, cosa que només pot desembocar en problemes.

La tecnologia ens salvarà miraculosament?
Si parlem de canvi climàtic, crec que sí que hem d’invertir a investigar noves solucions, com alimentar amb algues els animals de granja, enterrar millor el carboni... El problema és que les solucions tecnològiques poden ajudar, però no són suficients. El que necessitem és canviar de manera significativa l’estil de vida per no esgotar els recursos. No és fàcil, però estic convençut que de manera senzilla seguiríem sent feliços i ens portaria a un futur més sostenible en termes ambientals.

Els ciutadans faran la revolució o és necessària una implicació més gran dels governs en qüestions com la política energètica?
Les dues coses. S’ha de treballar des de l’àmbit local al global. Hem de canviar individualment els nostres hàbits i els governs hi han de tenir un paper més decidit. Haurien d’ajudar molt i no ho fan. Entre altres qüestions, no entenc per què no alliberen més l’ús d’energies alternatives en l’àmbit domèstic, que la gent s’ho faci a casa. Els veig molt en mans dels grups de pressió econòmica. Sé que no és fàcil, però el canvi energètic és una cosa que necessitem de manera immediata.

Què significa per a vostè guanyar un premi anomenat Ramon Margalef?
És un honor. Ja em vaig quedar impressionat quan el vaig tenir de professor a la Universitat de Barcelona. Arribava de Figueres i, de sobte, em trobo que la primera assignatura de Biologia la feia precisament ell. Després em va dirigir la tesi doctoral i vaig compartir feina amb ell en la meva època postdoctoral. Va passar a ser un amic. Per una part era una persona bona, humil, però per una altra era la més sàvia que he conegut. També era una persona fora dels estàndards, amb una memòria portentosa i un gran capacitat per innovar i generar noves idees.

Antonio Madrilejos
13/11/2016