dimecres, 23 d’octubre del 2013

Les llistes de la mort

El diari The Mail on Sunday de Londres publicava aquest cap de setmana la notícia que durant dos anys –des del juliol del 2011 al setembre d’aquest 2013– molts metges d’hospitals britànics han anat col·locant pacients en el que anomenen “llistes de la mort”. Pel que s’entén, són fitxes de les persones greument malaltes i d’edat avançada a les quals ja no veuen gaire futur: un any de vida més o menys. La jugada és hàbil: els metges fan una trobada amb cada un d’aquests pacients i els parlen sobre la mort, i com cal enfrontar-s’hi i que si són verdes i que si són madures, i al final els pregunten on s’estimarien més morir-se: ¿a casa o a l’hospital?

Evidentment, la immensa majoria –per no dir tothom– diu que millor a casa. Poca gent prefereix morir-se a l’hospital. Dit i fet, doncs. Un cop queda clar que s’estimen més fer-ho a casa, el metge els dóna a firmar un paper conforme aquesta és la seva voluntat, el fica en una carpeta de color groc, saluda amablement i se’n va. Per aquesta conversa –i per aquest paper signat– cada metge cobra 60 euros.

El projecte pilot ha estat en funcionament els dos anys esmentats. Segons els impulsors ha estat un èxit, la qual cosa fa preveure que, amb petites modificacions o no, es tornarà a posar en marxa. Queda clar que l’objectiu és reduir les despeses que aquests pacients provoquen al Servei Nacional de Salut britànic. Redueixen el nombre de llits hospitalaris ocupats i s’estalvien 1.183 euros per cada mort que no s’esdevé als seus centres.

El Servei Nacional de Salut diu que no ho fa pels diners sinó que, precisament, és al contrari: que el que volen és donar als malalts una mort més fàcil, més tranquil·la. Els que no hi estan d’acord diuen que és una forma barroera d’estalviar, i que de fet el que fan és negar als malalts el tractament que necessiten en l’últim tram de la vida. La notícia arriba tres mesos després que se sabés que, també a Gran Bretanya, els encarregats de les ambulàncies es poden negar a recollir persones molt malaltes si comproven que són en aquestes “llistes de la mort”. ¿Oi que vas firmar que volies morir a casa? ¿Per què demanes ara, doncs, una ambulància?

Aquí i a mig món, moltes associacions lluiten per la eutanàsia i pel dret a una mort digna. A Catalunya ens aconsellen que tothom que vulgui, sisplau, firmi el testament vital que permetrà saber, en la davallada final, si arribat el cas vols que et desentubin o no. Però vindrà un dia que, si t’han col·locat en una “llista de la mort”, diràs adéu a aquesta vall de llàgrimes en un tres i no res, tant se valguin les condicions que vas estipular en el testament vital que vas firmar. Monty Python pur. (Per a més referències, consultin El significat de la vida, cinquena part: Trasplantaments d’òrgans vius).

Quim Monzó
22/10/13
La Vanguardia