dimarts, 14 de gener del 2014

Hem aconseguit propagar una epidèmia d'altruisme

Ivan Caballero, emprenedor social, creador de The Social Coin
Tinc 37 anys. De Barcelona. Sóc casat i tenim un fill. Sóc llicenciat en Empresarials, Màrqueting i Negocis Internacionals. Crec que una altra política és possible, en un ordre universal, i en la capacitat de les persones per transformar-se i transformar el món.

Ha creat vostè una cadena de favors...
Sí, mitjançant una moneda biodegradable que conté una llavor de roser que lliuraments a la persona a qui has fet el favor. Que alhora és el lliurament a una altra. La moneda, símbol d'una acció desinteressada, va corrent de mà en mà. El seu rastre i les històries que ha originat poden seguir-se a través d'internet.

Un procés sense fi?
Després de tres mesos, totes les persones que han seguit la cadena reben la convocatòria d'on serà plantada. Malgrat que moltes monedes canvien de país, és molt reconfortant veure el que un simple favor pot desencadenar.

Bonica idea, amb bons resultats?
En sis mesos s'han generat 15.000 monedes que han fet 124.000 favors a 42 països de la mà de 450 persones i 22 empreses.

Vostè era un àvid empresari.
Des dels 17 anys he treballat per tirar endavant. Vaig estudiar Empresarials i Màrqueting a diverses escoles de prestigi espanyoles i internacionals. Vaig haver de treballar molts anys per poder pagar-lo, però creia que era l'únic camí per aconseguir la qualitat de vida que mai havia tingut.

És obvi que ja no pensa el mateix.
Amb el temps m'he adonat que l'únic important és viure amb plenitud, sentint-te part de la humanitat i escoltant: cal estar més en silenci.

Va arribar a dirigir la seva pròpia empresa?
He fundat cinc empreses. Amb dos ens vàrem arruïnar. Amb la primera em van estafar, i vaig saber mentre traslladava tota la meva casa en una furgoneta cap a la ciutat on l'havia fundat. Amb la segona, el deute que em va deixar una gran aerolínia participada per empreses del Govern em va obligar a tancar.

Això fa molta ràbia.
Sobretot haver d'acomiadar a 17 persones, entre elles la meva germana. Una altra empresa la vaig fusionar. Amb altra vaig guanyar una mica de diners.

És vostè perseverant.
El punt d'inflexió va ser: ser pare, prendre consciència del món que volia deixar el meu fill. Vaig entendre que la relació amb els diners és un dels greus problemes de la humanitat, i vaig començar a pensar que l'altruisme, el fer alguna cosa per una altra persona sense esperar res a canvi, vaig portar aquesta teoria a la pràctica... ser l'antídot. Són molts els estudis que conclouen que l'altruisme ens fa feliços. Hi ha moltes persones que se senten aïllades pateixen precisament de la manca d'humanitat i necessiten una empenta.

Com posar en marxa la seva idea?
Li vaig explicar a un amic, que es va convertir en el meu soci, i amb quatre universitaris que van creure en ella vam sortir al carrer a fer favors a desconeguts durant un any, així vàrem comprovar que funcionava.

D'on van obtenir els diners per iniciar el projecte?
Vàrem llançar una campanya de micromecenatge i 240 persones van donar 11.000 euros. En poc temps hem aconseguit propagar una epidèmia d'altruisme a tot el món.

Deu estar orgullós.
Avui puc dir amb certesa que vull dedicar la meva vida a treballar en projectes que millorin la vida de les persones. La resta no té sentit.

Quin tipus de favors van fer vostès durant aquell primer any?
Tan simples com ajudar a una àvia a portar la compra a casa o convidar cafè als periodistes que passaven fred a la porta del jutjat durant el assumptes Bárcenas. Escoltar, perdonar, agrair, acompanyar en el patiment... Qualsevol d'aquestes accions és vàlida per lliurar una moneda.

Però un favor és desinteressat, no pots demanar a la gent que ho faci al seu torn.
Cert, per això els que més funcionen, amb què les monedes corren, són favors a gent que coneixes. En el teu entorn sempre hi ha algú que necessita ser ajudat. Cada vegada estic més convençut que són les persones petites en llocs petits fent coses petites les que estan canviant el món.

Però la cadena es pot trencar en qualsevol moment.
Hem comprovat que les actituds altruistes espontànies suposen major quantitat de cadenes trencades. Definir un propòsit, escriure-ho en la web i realitzar-lo és un procés més reflexiu que pot fer que l'altruisme es converteixi en hàbit.

Expliqui alguna cadena que li hagi impactat.
Hem fet la prova amb diversos col·legis. Donàvem una moneda a tota una classe i el resultat va ser increïble: l'altruisme i l'alegria van brollar sense cap tipus de traves, els adults som més desconfiats.

La seva moneda a les empreses també despertarà l'humor...
Sí, però entre broma i broma s'animen i comencen a sorgir propòsits que acaben sent compromís, des d'ensenyar Excel a un company fins convidar a esmorzar als que fan cua a l'oficina d'ocupació. 

Ima Sanchís
14/01/14