divendres, 3 de febrer de 2017

Alerta: racisme sense complexos

Els experts avisen de la “normalització” d’actituds racistes, que atribueixen als discursos polítics que vinculen crisi amb immigració i atien la por a l’altre
Dos homes immigrants conversant ahir al Raval, un dels barris de Barcelona amb més presència de població estrangera. / XAVIER BERTRAL
“De racisme i xenofòbia ja n’hi havia abans, el que passa és que eren més invisibles. Ara es fan visibles i hi ha un efecte expansiu”, assegura Sergi Fàbregues, sociòleg i professor dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC. Què ha passat perquè el racisme ocult hagi sortit de l’armari? Els motius cal buscar-los en la crisi econòmica i en els moviments socials i polítics -com el Brexit, Donald Trump o Marine Le Pen- que s’alimenten d’aquesta situació social.

Els experts alerten de la “normalització” de les actituds xenòfobes. En només dos dies, s’han denunciat públicament dues agressions de caràcter racista. Una noia d’origen indi va explicar en una carta a El Periódico que el 18 de gener un grup d’estudiants de 12 anys la van insultar quan viatjava en un vagó dels Ferrocarrils de la Generalitat, referint-s’hi com a “fastigosa” i ampliant tot seguit el menyspreu a diverses altres races, “de classe molt inferior a la nostra”. Els estudiants van poder dir tot això sense que ningú del vagó els recriminés la seva actitud.

I amb el hashtag #TotessomFatima, la xarxa va plena aquests dies de missatges de suport a la regidora de Participació i Convivència de Badalona, Fàtima Taleb, que ha denunciat que des de fa un any i mig és víctima de diverses situacions de xenofòbia pel seu origen marroquí i la seva fe musulmana. Les últimes, la setmana passada, quan un home li va escopir al mig del carrer i tres dies després una noia va començar a insultar-la pel carrer. “S’hi van sumar familiars seus i altres persones que passaven pel carrer, pensant que tenien el dret” de fer-ho, ha explicat en una carta publicada a la web del seu partit, Guanyem Badalona en Comú. Taleb atribueix aquestes actituds islamòfobes i xenòfobes al discurs “d’odi” de l’exalcalde de Badalona, Xavier García Albiol, del PP.

La portaveu de SOS Racisme, Jose Peñín, alerta que les actituds racistes s’han “legitimat” per influència dels discursos de polítics i personatges públics, “des de Trump fins al discurs antiimmigració de la majoria de països europeus”. “Si ho diuen ells, per què no ho he de dir jo?”, pensa segons ella la gent.

La por al diferent
“La gent perd la feina, té menys recursos i hi ha més precarietat, i hi ha discursos polítics que s’alimenten d’aquestes situacions límit”, alerta Fàbregues. És llavors quan actituds racistes que semblaven ocultes i invisibles surten a la llum i tenen un efecte expansiu. “El discurs identitari té a veure amb la xenofòbia, s’accentua la por a l’altre, al diferent, i això é s el que ha passat amb el Brexit o amb l’ascens de Donald Trump”, indica aquest sociòleg.

Jordi Pàmies, professor de ciències de l’educació de la UAB i membre de CERMigracions, un grup expert en migració, constata “un repunt” de les actituds racistes, però considera que no és una situació “sobrevinguda” sinó que s’ha anat “cuinant a poc a poc” des dels discursos polítics però també des de la “quotidianitat”. La crisi i els conflictes bèl·lics modifiquen l’ordre sociodemogràfic mundial i s’accentuen els fluxos migratoris. Això és aprofitat per alguns líders polítics per vincular l’atur, la pobresa o la inseguretat a l’arribada de refugiats i estrangers. “Amb la crisi hi ha hagut un desplaçament d’autòctons cap a feines menys qualificades i és llavors quan es veu els immigrants com una amenaça” i aflora el sentiment xenòfob “més ocult”, explica Fàbregues.

No es denuncia
Les agressions racistes que surten a la llum són només una petita part del que es denuncia i per això SOS Racisme considera que se li ha de reconèixer a Fàtima Taleb el valor de posar el debat sobre la taula. “Moltes persones no denuncien per por, perquè pensen que no servirà de res, per desconfiança en el sistema jurídic o perquè han normalitzat aquestes situacions”, explica Pàmies, que també posa l’accent sobre un racisme menys explícit, que es tradueix en dificultats per accedir “a l’habitatge, a una feina o a tenir els mateixos drets”.

Només el 10% dels casos d’islamofòbia es denuncien, segons l’informe Islamofòbia a Espanya, que també destaca que Catalunya és la comunitat on es produeix un nombre més gran de casos d’islamofòbia.

Els dos casos que han transcendit als mitjans són exemples dels molts altres que es produeixen cada dia. L’escriptora Marta Rojals explicava ahir al seu compte de Twitter que havia sigut testimoni de com uns joves de 17 o 18 anys humiliaven un home pakistanès en un autobús nocturn davant l’actitud impassible del conductor -els agressors eren als seients del davant del vehicle- i de la resta de viatgers, majoritàriament joves. Rojals relatava ahir a l’ARA que els joves es reien de com anava vestit i l’assimilaven a un terrorista preguntant-li on duia amagada la bomba davant del silenci de tothom. Fins i tot van arribar a donar-li copets a la cara.

Ella va intentar aturar-los, demanar respecte per aquell home, però no li van fer cas. En un principi, va dir, els va descol·locar que algú els cridés l’atenció, i asseguraven que coneixien l’home i era “amic” seu perquè treballava en un comerç del seu barri. L’home callava però semblava agrair el suport d’un dels viatgers davant l’actitud dels joves. Ahir Rojals es dolia d’haver acabat callant per por de ser també humiliada o alguna cosa pitjor, ja que viatjava sola i eren les tres de la matinada, va puntualitzar ahir.

També internet ha sigut un mitjà on aquest racisme ocult ha guanyat visibilitat i s’ha normalitzat últimament. I d’aquesta “legitimació d’actituds racistes tampoc se n’escapen els nens, com demostren els insults de caràcter xenòfob que va rebre la noia d’origen indi als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per part d’un grup d’estudiants de primer d’ESO. “La gent jove són part de la societat i cal una feina important de sensibilització i prevenció perquè tan important és el que es diu com el que no es diu”, conclou la portaveu de SOS Racisme.

Lara Bonilla/Elena Freixa
01/02/2017