dimarts, 20 de novembre del 2012

La crisi passa factura en salut mental

Els símptomes més freqüents són la pèrdua de control sobre la pròpia vida, insomni idees suïcides; les malalties que més creixen, l'ansietat i la depressió
Sensació de pèrdua de control sobre la pròpia vida (gairebé el 30% dels afectats), somni, desesperança i fins i tot aparició d'idees suïcides (en eI 15%) són els símptomes més freqüents dels pacients de la crisi. persones que no haguessin emmalaltit si no s’haguessin trobat en aquesta situació. Aquesta és una de les conclusions d'una investigació duta a terme en centres de salut mental d'adults i serveis socials d'atenció prima de Sabadell (Parc Taüll), Sant Feliu de Llobregat, Martorell i Eixample (Barcelona) que ha intentat mesurar l'impacte de la crisi en la salut mental.

A l'estudi qualitatiu, dirigit per Josep Moya i Cristina Esteve, es va sumar la participació de psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials, infermeres educadors. I també usuaris d'aquests serveis socials atesos durant el primer trimestre del 2012 per problemes directament relacionats amb la crisi. Els professionals enquestats van constatar un augment de la demanda tant de serveis socials com de salut mental, que calculen que és del 45%. I en gairebé el 18% de les persones ateses el seu problema repercutia en els familiars. Els malalts més greus no han patit grans variacions. L'ansietat i els símptomes depressius, sí.

Quedar-se sense feina suposa en moltes vides "la pèrdua que estructura el temps, que estableix els contactes fora de família, el lloc on es comparteixen experiències i el que dóna estatus social, resumeix Josep Moya, coordinador científic de sabut mental de Parc Taulí. Aquest desgast de la realitat passa a més d'un dia per l'altre. I el conjunt de la societat no està en absolut preparat.

La reacció davant la pèrdua de la feina, la casa i l'estatus és, sobretot, d’inhibició. El segueix a distància l'opció de tornar a casa dels pares. Els serveis socials han vist minvats els recursos, però "són molts els que ni tan sols no creuen que tinguin tat d'ajuda i no la demanen. Sovint aquests ajuts es posen en marxa per iniciativa del servei social", recalquen els participants.

L'informe sobre aquesta investigació s'ha presentat als professionals perquè es proposin noves maneres d'atendre aquest augment de patiment, "perquè els professionals ens sentim desbordats i amb la certesa que el model d'atenció que fem servir no està donant resposta a aquestes noves necessitats", explica el doctor Moya. Volen que es potenciïn les sortides espontànies de la gent, com les plataformes solidaries, els bancs de temps, qualsevol espai comunitari on les persones que senten que els ha caigut tot puguin, per començar, parlar del tema. Els serveis socials parlen de practicar l’acompanyament d'aquests afectats a canvi de no proporcionar-los els ajuts materials que ara no tenen. D’organitzar més grups per activar verbalment í físicament els afectats, sobretot els homes, els més desemparats.

"Partim de les experiències de grups de persones hiperfreqüentadores dels centres d'assistència primària", expliquen els treballadors socials que participeu en l'estudi. Són reunions periòdiques per discutir i comprendre per què tants fàrmacs, per què tantes visites al metge, tantes proves. Els grups, a més de fer-los adonar-se d'aquests excessos, els proporcionen eines per sortir d'aquesta dependència i, alhora, un espai on puguin parlar i ser escoltats. Les experiències s'han anat convertint en grups de relaxació, d'activitat física, d'ansietat, de vidus... "És difícil d'avaluar l'eficàcia d'aquest model", reconeix el doctor Josep Moya, però creu que cal donar un canvi de direcció a l'assistència.

Veus d'usuaris i professionals
Les paraules més repetides 
Insomni, desesperança i desbordament son algunes de les paraules que més senten els professionals d'aquests pacients. La idea més freqüent: "No puc controlar el que tinc a sobre".

Por anticipada
"Em trauran la pensió en un futur, què faré llavors?".

Els altres símptomes
A més de la pèrdua de control sobre la pròpia vida, les idees suïcides el deteriorament de vincles familiars, els pacients pateixen apatia, angoixa, símptomes depressius i s'alimenten pitjor.

El que creix
Al costat de l'augment de les visites, es detecten més peticions d'informes per justificar baixes i dificultats per pagar la medicació.

Temor que el fallin
"Em pregunten: Doctora, vostè té contracte fix? No em canviaran de doctor, oi?"


Ana Macpherson
18/11/2012
La Vanguardia