divendres, 4 de novembre del 2011

'Crisi prolongada, solidaritat reforçada'

 L'apostolat social dels jesuïtes demana impulsar i reformar les polítiques socials en un document publicat fa pocs dies. Aquí us deixem una petita part: "set propostes centrals" 

1. Apostem per un gran pacte per a la inclusió social, que abordi qüestions tals com la xarxa de protecció social, les pensions, les garanties de rendes, l’educació, la sanitat, la política familiar, la integració de persones migrants,la superació de tota discriminació, la cooperació internacional al desenvolupament o la lluita contra la desocupació. A part d’aquests continguts, ens sembla important destacar els actors: no ens referim simplement a un pacte d’Estat que involucri les diferents forces polítiques al govern i a l’oposició, els diferents nivells de l’administració de l’Estat i els agents socials, sinó també la ciutadania en el seu conjunt, el tercer sector, el moviment associatiu, l’Església catòlica i altres confessions religioses, els mitjans de comunicació i el sector educatiu. Tots hem de ser conscients que la superació de la pobresa i l’exclusió social constitueixen el gran repte del nostre temps.

2. Defensem un Estat de benestar ampli, estable, renovat i vigorós. En aquests moments de crisi, seguim apostant per allò públic i recordant que allò públic no s’ha d’identificar només amb allò estatal. No tenim una visió estatalista de la solidaritat, però encara menys donem suport a mesures que impliquin el desmantellament encobert o la privatització de la solidaritat. Reivindiquem el paper de la societat civil i de la ciutadania organitzada per a crear un teixit solidari robust i, al mateix temps, reivindiquem el paper imprescindible de l’Estat en la redistribució dels béns amb vista a una justícia i solidaritat més grans. En concret, exigim que es mantingui el finançament públic als projectes solidaris de les entitats socials i proposem que, durant la legislatura, el percentatge de despesa en protecció social –que a Espanya se situa actualment en un 22%– arribi a la mitjana europea, és a dir, al 27% del PIB.

3. Demanem una política d’immigració que aposti per una societat integrada i integradora, que promogui la interculturalitat i l’estima al diferent, i que garanteixi, realment i efectiva, el respecte als drets i a la dignitat de tothom, més enllà de la seva situació administrativa. Cal introduir l’element transnacional, sense oblidar mai el factor humà i, per tant, no subordinar la política migratòria a la situació del mercat laboral. Cal assegurar l’accés efectiu a l’educació, la salut i altres serveis socials, facilitar la reagrupació familiar i finançar adequadament els programes d’atenció a les persones immigrants en situació de vulnerabilitat.

4. Veiem necessari continuar la modernització i millora de la qualitat del sistema de cooperació internacional per al desenvolupament, incrementant l’eficàcia dels recursos i desenvolupant fórmules innovadores tant per al finançament del desenvolupament i la lluita contra la pobresa, com per a la gestió dels recursos disponibles. Així mateix, cal cuidar especialment la sensibilització social per a mantenir el grau de suport social i refundar la cooperació descentralitzada per a potenciar el seu valor afegit específic. Addicionalment, demanem assegurar un volum estable de recursos públics per a la política de cooperació, mantenint l’1,4% del pressupost de despesa de l’Estat.

5. Necessitem una política fiscal més justa i progressiva, que permeti millorar l’equilibri entre estabilitat, eficiència i justícia en la nostra economia. Si la contenció del dèficit, avui elevat a principi constitucional, pot respondre a la necessitat d’estabilitzar l’economia i la creació de llocs de treball suposa un increment de l’eficiència productiva, afirmem que la despesa en solidaritat i protecció social també constitueix un objectiu primari de tot sistema econòmic. Per això, des de les nostres posicions de servei als més pobres, defensem una fiscalitat progressiva que permeti millorar la cohesió social i, de manera particular, respondre a la crisi des de la solidaritat.

6. Instem a establir una governança millor de les polítiques socials, guanyant en flexibilitat, participació, coordinació i transparència. Això comporta potenciar la presència i implicació de la ciutadania organitzada i activa. Cal separar la pugna política de les respostes efectives a les necessitats de les persones i assegurar la coordinació entre administracions locals, autonòmiques i central, així com impulsar un procés de diagnòstic compartit i conjunt entre les administracions públiques i les organitzacions socials. Per això, cal que la societat civil participi activament en el disseny, posada en pràctica, seguiment i avaluació de totes aquestes polítiques.
 
7. Finalment, plantegem la recuperació de la persona com a subjecte del desenvolupament i de l’atenció social. Per a això, és important conèixer les relacions personals i socials i centrar-s’hi fent que les persones en necessitat sentin que compten amb el suport d’institucions i d’organitzacions socials. A través dels programes i polítiques socials s’han de potenciar les capacitats d’aquestes persones afavorint el seu “empoderament”, escoltant la seva veu i aportant els recursos necessaris per a reduir la seva vulnerabilitat.


Jesuïtes
Octubre 2011