divendres, 25 d’abril del 2014

Manifest Primer de Maig - Pastoral Obrera‏

Amb motiu del Primer de Maig, jornada reivindicativa internacional dels treballadors i treballadores, en la que tenim present la solidaritat dels obrers de Xicago de 1886 i les víctimes de la defensa dels drets laborals, els cristians i cristianes compromesos en el món obrer, manifestem públicament aquestes reflexions:

1. Mirant la situació actual
• La situació laboral que estem patint és cada vegada més degradada: augmenten els abusos flagrants en la contractació i les jornades laborals, els salaris indignes i l’explotació de la mà d’obra.
• L’atur és una veritable calamitat social. Les situacions de desocupació tenen repercussions directes sobre la vida personal i familiar, provocant tensions, crisis i ruptures.
• Els i les treballadores amb sous miserables i persones en atur amb baixes prestacions, o nul·les quan aquestes s’esgoten, estan en risc de quedar marginades de la societat i d’esdevenir víctimes de l’exclusió social.
• La feina pels joves continua sent una raresa i per això molts, els més preparats, han d’agafar la maleta i buscar-se la vida fora del país.
• Les persones treballadores immigrants veuen frustrat el seu projecte de vida quan perden la feina i no poden renovar els permisos de treball i residència. Per altra banda, en l’actual situació, el requisit d’un contracte de treball d’un any per obtenir el dret de residència i treball deixa a moltes persones immigrants sense la possibilitat de viure amb drets ciutadans.
• Veiem com l’especulació financera i els governs, que actuen com a súbdits, van liquidant els drets humans i desintegrant els valors comunitaris.
• Vivim un domini dels mercats especulatius. Se’ns vol fer creure que l’economia és el més important, i que hem de sacrificar-ho tot, fins i tot les persones i els seus drets més fonamentals.
• El que vivim no és només una crisi, és la voluntat de fer marxa enrere en les conquestes socials, laborals i democràtiques. Les injustes mesures econòmiques, laborals i socials, amb l’excusa de poder sortir de la crisi, van directament a anul·lar els drets dels treballadors i treballadores. Volen que la por ens aturi i acovardeixi.
• La desigualtat d’oportunitats i la precarietat que es dóna en alguns col·lectius de dones en tasques de la llar i la cura a les persones.

2. Valoració d’aquesta realitat
• El treball és un dret, no un donatiu de beneficència, ni una loteria. Una societat en què el dret al treball esdevingui nul o es negui sistemàticament no pot aconseguir ni la seva legitimació ètica ni la pau social.
• En aquest sentit, el pensament social de l’Església és clar i precís:
  • El treball és un dret fonamental i un bé per a la persona humana (Concili Vaticà II, Gaudium et spes, 26).
  • En la nostra societat, el treball juga un paper fonamental i decisiu en la vida personal, familiar i social. Quan el treball i les seves condicions es veuen profundament deteriorats, tota la vida personal, familiar i social es veu afectada negativament (La Pastoral Obrera de tota l’Església, p. 19).
  • L’adoració de l’antic vedell d’or ha trobat una versió nova i despietada en el fetitxisme dels diners i en la dictadura de l’economia sense un rostre i sense un objectiu veritablement humà”. (Evangelii Gaudium, 55).
  • Constatem que amb la crisi han augmentat les desigualtats socials. Cada vegada hi ha més rics amb més poder econòmic i més pobres amb més pobresa.
  • La política i els governs no poden dimitir de la seva funció fonamental de defensar els drets humans i socials més bàsics (el treball, l’habitatge, la sanitat, l’ensenyament) ni de controlar l’economia, que ha de ser un mitjà al servei de les persones i no a l’inrevés.
  • Si no hi ha democràcia econòmica tampoc hi haurà democràcia política. Si el sistema econòmic actual obliga a retallar els drets humans individuals i col·lectius, és que aquest sistema va contra els drets humans.
3. Compromisos d’actuació
• Defensar el dret al treball i els altres drets socials, amb els quals no s’hi pot jugar ni especular, per guanyar el terreny perdut, fent de la solidaritat i el compromís de defensa de les persones més maltractades, el centre de la nostra acció.
• Col·laborar a fer prendre consciència que l’economia no pot ser mai un absolut i que ha d’estar sempre al servei de les persones, de la importància d’un treball digne per a tothom i dels drets dels més empobrits. Així com de la necessitat urgent d’una reforma profunda del sistema financer i monetari internacional, en la perspectiva d’una autoritat pública amb competència mundial.
• Treballar a favor de les persones treballadores immigrades, des de la comprensió de ser tots una mateixa classe social que cerquem treball per guanyar-nos la vida amb dignitat, defugint i denunciant les actituds i ideologies que els veuen com una amenaça i la causa de la nostra situació d’empobriment.
• Donar suport i demanar l’aprovació de la ILP Renda Garantida Ciutadana al Parlament. Com a seguidors/res de Jesucrist en el món obrer creiem que només els valors humans i socials són promesa d’una vida millor. I volem caminar a la llum d’aquest nou dia.

Moviments obrers Cristians de Catalunya i Balears (ACO, GOAC, JOC, MIJAC), capellans obrers, religioses en Barris i delegacions de Pastoral Obres de les Diòcesis de Catalunya.
25/04/14