diumenge, 19 de febrer de 2017

L’ús de drogues per cometre violacions: el mite confirmat

Tres de cada deu agredides sexualment poden ser víctimes de la submissió química, segons el Clínic
Bona part de les violacions amb submissió química passen en ambients d'oci nocturn
No recordo exactament què va passar, només que quan em vaig despertar estava despullada, només duia els sostenidors”, explicava dijous al jutge una noia de Mollerussa. Fa tres anys, quan en tenia 17, un veí la va convidar a un got de vi dolç després de tornar de festa. Es va despertar despullada i trobant-se malament, i entremig no té cap record. L’acusat, per a qui demanen set anys de presó per abusos sexuals, assegura que ella se li va insinuar “com havia fet altres cops” i li va suggerir d’anar a un traster, on admet que van mantenir relacions sexuals, però diu que van ser consentides. Encara no s’ha dictat sentència, però a ella li van trobar a la sang doxilamina, un somnífer, i els Mossos d’Esquadra també en van detectar als gots d’on van beure tots dos.

L’ús de drogues en agressions i abusos sexuals per anul·lar la voluntat de la víctima i impedir que recordi què li ha passat no és cap mite. És una pràctica criminal que s’anomena submissió química i és més habitual del que sembla. Se sospita que gairebé tres de cada deu víctimes d’agressions sexuals (29%) ateses l’any passat a l’Hospital Clínic de Barcelona van patir submissió química. Aquí s’inclouen les víctimes que, després d’una violació, expliquen que a partir d’un punt de la nit ja no recorden res i es desperten desvestides, adolorides i en un lloc desconegut sense saber com hi han arribat, o tan sols amb alguns flaixos.

Patir pel que puguin posar a la beguda a una noia jove que surt de festa sembla de pares sobreprotectors. S’ha parlat molt de l’escopolamina o burundanga, una droga difícil de detectar que s’expulsa de la sang en tres hores i és capaç d’eliminar la voluntat i la consciència de qui la pren o la inhala. Però tan sols se n’ha confirmat un cas a Espanya. El va detectar a la primavera la unitat de toxicologia de l’Hospital de Son Espases, a Palma, a una dona de 36 anys, segons es va publicar a la revista Medicina Clínica. L’exmarit va admetre després a la policia que li havia posat la droga a la beguda. La burundanga tampoc és un mite, però si només s’ha trobat una vegada els metges tenen clar que no és habitual; i no cal que ho sigui per parlar de submissió química.

Segons el president de la comissió de violència intrafamiliar i de gènere del Clínic, Manel Santiñá, el primer que cal vigilar és amb la beguda en si. “La gent pensa molt en l’escopolamina i no s’adona que el problema número u, i que per si mateix pot causar submissió química, és l’alcohol -explica Santiñá-. Si superes la dosi tolerada és com en la conducció: perds la por i la capacitat de control del que fas, tens una falsa sensació de seguretat i baixa el nivell d’alerta”. El 64% de les víctimes d’agressions sexuals ateses l’any passat al Clínic havien begut alcohol. I es va detectar que un 10% l’havien barrejat amb altres tòxics. “Si l’alcohol es barreja amb alguna altra mena de droga o un psicofàrmac, com una benzodiazepina, se’n potencia l’efecte al sistema nerviós”, alerta el doctor. Per això al Clínic fa cinc anys que busquen rastres d’aquesta mena de drogues en la sang i l’orina de les víctimes.

Condemnes difícils
L’Audiència de Barcelona va condemnar un home el juliol de l’any passat a nou anys de presó i deu de llibertat vigilada per una violació comesa el Cap d’Any del 2013 a Vilassar de Mar. La víctima té una llacuna d’unes dues hores de la qual només recorda algun flaix, entre uns arbustos, mentre l’home la violava. “Se sentia paralitzada i recorda molt poca cosa”, diu la sentència. L’endemà va anar al metge, però la vergonya i la falta de memòria van fer que no denunciés fins quinze dies més tard, quan ja no hi havia possibilitat de detectar cap tòxic a la sang o a l’orina. Tot i això, les contradiccions en la versió de l’acusat i “l’extrema coherència” del relat de la víctima van permetre una condemna molt poc habitual en aquesta mena de casos.

L’advocada de la víctima, Ester Garcia López, està especialitzada en agressions sexuals i cada mes s’hi posen en contacte tres o quatre dones que podrien haver patit submissió química. Assegura que aquesta mena de violacions “augmenten molt des de fa uns dos anys” i és molt difícil aconseguir condemnes. “Algunes víctimes -diu- ni tan sols saben que les han agredit fins que comencen a recordar al cap d’uns dies”. Es queixa que l’administració de justícia no és gens sensible: “Si no és la típica agressió amb un ganivet no se les creuen”.

Al judici de l’Audiència, el metge forense va declarar que les drogues de submissió poden fer efecte “per ingesta o per contacte de la pell, perquè s’absorbeixen per les mucoses”. Amb anàlisis de cabells s’han detectat força casos en què s’hauria drogat la víctima amb benzodiazepines per aquestes vies. “No cal que els posin res a la copa -avisa-. I de la sang, el rastre desapareix en poques hores”. Tot plegat dificulta encara més aconseguir cap condemna.

Increment de les violacions
El Clínic és l’hospital de referència de Barcelona per a les agressions sexuals i s’hi deriven moltes de les que arriben a altres centres. L’any passat va atendre 248 agressions sexuals i aquest any preveu tancar-lo amb 270 atencions. En l’última dècada, el nombre de casos s’ha disparat un 47%. Més del 95% de les víctimes són dones. “La tendència és que augmentin les agressions sexuals -explica Santiñá-. Alguna cosa no va bé”. Les xifres dels Mossos també delaten aquest augment d’agressions: l’any passat se’n van denunciar 679 a Catalunya, una xifra que ha augmentat força des de les 620 del 2012. La policia argumenta que ara es denuncia més, però al Clínic veuen molts casos abans de cap denúncia, i una quarta part ni tan sols arriben mai a la policia o als jutjats.

Enric Borràs