dilluns, 7 de juliol del 2014

Paraula d'Estrasburg

Bones notí­cies en una qüestió tan del­i­cada. El Tri­bunal d’Estrasburg ha avalat la pro­hibi­ció francesa de l’ús del burca en espais públics, i ho ha fet amb un ven­tall d’arguments sòlids i efi­caços. Segueix, així, la línia del Tri­bunal Suprem del Canadà, que va fer el mateix el 2011.
La notí­cia és molt rell­e­vant, tant per l’impacte que rep­re­senta als difer­ents paï­sos on es planteja el prob­lema com pel mis­satge que s’envia. I com que a Espanya aque­sta és una qüestió cada dia més apres­sant, atès el creix­e­ment expo­nen­cial del rad­i­cal­isme islamista per aque­sts ver­als, i com que els tri­bunals estan lli­gats de peus i mans perquè no dis­posen de leg­is­lació a aplicar, la sen­tèn­cia d’Estrasburg és de notable ajuda. Recor­dem que l’intent d’alguns ajun­ta­ments cata­lans, amb Barcelona al cap­da­vant, de reg­u­lar el vel inte­gral va xocar amb el buit legal i la pos­te­rior neg­a­tiva del Tri­bunal Suprem. Per aque­lles èpo­ques de gov­ern social­ista, el PP va muntar una cam­pa­nya sorol­losa i alti­so­nant al min­istre Caa­maño, amb la seny­ora Ali­cia galle­jant al Senat i exig­int la pro­hibi­ció. Des que gov­ernen, mai més no hem sen­tit par­lar del tema, ni tan sols al seu gran por­taveu de Badalona, l’ínclit Albiol. És a dir, el burca va servir en aquell moment per a uns quants tit­u­lars de premsa i algun vot despi­s­tat. Ara, en canvi, tenen massa feina amb la croada catòlica de Gal­lardón per dedicar-​se a aque­stes menudeses.

Tan­mateix, que impor­tant que és la sen­tèn­cia del Tri­bunal d’Estrasburg!

Primer, perquè envia un mis­satge inequívoc, espe­cial­ment adreçat a aque­lls que util­itzen el nom de Déu per inten­tar imposar lleis despò­tiques i esclav­istes: la llei és per sobre del dogma religiós. És a dir, donem voltes als segles i neces­sitem tornar a la Il·lustració francesa. Ergo, Estras­burg acaba de dir a l’islamisme rad­i­cal, obsedit a fer lleis paral·leles a les democrà­tiques, al si mateix de la democrà­cia, que ni tot s’hi val, ni tot ho jus­ti­fica la religió. Si tenim en compte, a més, que el tema de la dona és l’eix cen­tral d’aquest repte total­i­tari, perquè saben que els drets de la dona són al cor cen­tral dels drets civils, la decisió encara és més rotunda. És cert que la res­olu­ció parla de "segure­tat" i no de dona, però en aquest punt del prob­lema s’accepta pop com a ani­mal de companyia.

I, si és impor­tant el mis­satge enviat, també ho és el camí esbossat.

Fins ara tots els gov­erns es mostra­ven descon­cer­tats, dubi­tatius i ambi­gus en aque­sta qüestió, i el fenomen va avançant sub­til­ment, com una bomba de temps. Després de la sen­tèn­cia d’Estrasburg, ja no hi haurà excuses per a les deci­sions tímides, perquè són clars els argu­ments legals i la seva neces­si­tat. De man­era que el PP podria posar-​se les piles, després de tant d’histrionisme. Esclar que entenc el prob­lema: com es lluita con­tra un inte­grisme islàmic, si són en plena orgia d’integrisme catòlic?

Pilar Rahola
04/07/14