Entrevista a David B. Agus, va tractar a Steve Jobs i Lance Armstrong dels respectius càncers.
 | |
| Foto: Pere Virgili |
Ha treballat, entre altres, en dos prestigiosos hospitals: al Johns Hopkins de Baltimore i al Memorial Sloan-Kettering Center de Nova York. A més de visitar pacients, fa classes i forma part de diversos comitès científics. D'ençà que va tractar Steve Jobs té cua a la consulta, però el que realment vol és canviar el paradigma de la medicina: defensa aferrissadament la medicina personalitzada. També és fundador de Navigenetics, una empresa que treballa en tests genètics per trobar marcadors que indiquin la predisposició a una determinada malaltia.
Abans de tractar-se amb vostè, Steve Jobs pensava curar-se el càncer amb medicines alternatives. Què li va dir quan va aparèixer a la seva consulta?
Va cometre un error, es va equivocar i així ho va expressar.
Tenir un pacient famós a tot el món li ha donat una gran projecció?
És un honor, esclar. Però el que jo vull aconseguir és que es replantegi la manera com ara es tracta els pacients. Cal veure les claus que ofereix el cos de cadascú per aplicar el tractament adequat a la persona adequada. Actualment fem tractaments de talla única.
Vostè creu en les anomenades medicines alternatives ?
Crec en allò que al darrere té evidència científica. És cert que hi ha moltes coses que ens vénen de la medicina xinesa, com per exemple l'aspirina, que ve d'un arbre. Hipòcrates ja la va descriure. Però repeteixo que sense evidència científica no serveixen ni les medicines alternatives ni tampoc la convencional.
Al seu llibre critica el gran consum de vitamines i altres suplements nutricionals.
Actualment no tenim escorbut ni altres vitaminosis. No estic en contra de les vitamines, però sí contra la falta d'evidència. S'han fet més de 60 estudis sobre els suplements vitamínics i no s'ha demostrat que siguin beneficiosos. Per contra, alguns d'aquests estudis sí que han mostrat un increment dels riscos. Un exemple és la vitamina C, que pot ser beneficiosa en determinades quantitats, però que si es pateix un càncer en alguns casos el pot nodrir. Un altre exemple: es diu que prendre vitamina D a partir dels 60 anys redueix el risc de fractura òssia. Hi ha un estudi amb 20.000 dones a una part de les quals se'ls va donar calci i vitamina D, i no hi havia diferències.
Doncs aquests dies, amb el canvi d'estació, els prestatges de les farmàcies estan plens de suplements per pal·liar l'astènia primaveral...
Això s'hauria de regular, perquè a més pot haver-hi efectes secundaris. Actualment es gasta tant en vitamines com en recerca mèdica. Als Estats Units el mercat de les vitamines mou 40.000 milions de dòlars cada any.
A partir dels 40 anys, vostè recomana prendre cada dia una aspirina infantil i estatines. Vostè mateix ho fa cada dia. Generalitzar-ho no és també perillós?
Abans de tractar-se amb vostè, Steve Jobs pensava curar-se el càncer amb medicines alternatives. Què li va dir quan va aparèixer a la seva consulta?
Va cometre un error, es va equivocar i així ho va expressar.
Tenir un pacient famós a tot el món li ha donat una gran projecció?
És un honor, esclar. Però el que jo vull aconseguir és que es replantegi la manera com ara es tracta els pacients. Cal veure les claus que ofereix el cos de cadascú per aplicar el tractament adequat a la persona adequada. Actualment fem tractaments de talla única.
Vostè creu en les anomenades medicines alternatives ?
Crec en allò que al darrere té evidència científica. És cert que hi ha moltes coses que ens vénen de la medicina xinesa, com per exemple l'aspirina, que ve d'un arbre. Hipòcrates ja la va descriure. Però repeteixo que sense evidència científica no serveixen ni les medicines alternatives ni tampoc la convencional.
Al seu llibre critica el gran consum de vitamines i altres suplements nutricionals.
Actualment no tenim escorbut ni altres vitaminosis. No estic en contra de les vitamines, però sí contra la falta d'evidència. S'han fet més de 60 estudis sobre els suplements vitamínics i no s'ha demostrat que siguin beneficiosos. Per contra, alguns d'aquests estudis sí que han mostrat un increment dels riscos. Un exemple és la vitamina C, que pot ser beneficiosa en determinades quantitats, però que si es pateix un càncer en alguns casos el pot nodrir. Un altre exemple: es diu que prendre vitamina D a partir dels 60 anys redueix el risc de fractura òssia. Hi ha un estudi amb 20.000 dones a una part de les quals se'ls va donar calci i vitamina D, i no hi havia diferències.
Doncs aquests dies, amb el canvi d'estació, els prestatges de les farmàcies estan plens de suplements per pal·liar l'astènia primaveral...
Això s'hauria de regular, perquè a més pot haver-hi efectes secundaris. Actualment es gasta tant en vitamines com en recerca mèdica. Als Estats Units el mercat de les vitamines mou 40.000 milions de dòlars cada any.
A partir dels 40 anys, vostè recomana prendre cada dia una aspirina infantil i estatines. Vostè mateix ho fa cada dia. Generalitzar-ho no és també perillós?
Primer cal parlar amb el metge. Dependrà de cada persona, dels antecedents familiars i de si es pateixen també altres malalties. L'aspirina s'ha demostrat que té un efecte beneficiós per prevenir la malaltia cardíaca, cerebrovascular i de càncer. El que fa és bloquejar la inflamació, que es troba a l'arrel d'aquestes malalties. Altera la reparació de l'ADN, el mecanisme bàsic que es trastoca en un càncer. Hi ha una proteïna a la sang amb la qual es pot mesurar el nostre nivell d'inflamació interna. Tots en tenim una mica. Sovint si la mesuréssim ens sorprendríem.
L'estrès també facilita aquesta inflamació interna?
L'estrès és molt dolent, i ve de molts llocs, de la feina, de la parella, d'un mateix... Un dels estressants més grans és l'horari i la rutina que segueixes: quan t'aixeques, quan menges, quan vas a dormir... Si avui menges a les 12 i demà a les 2 les hormones es disparen, van amunt i avall. I si a més piques entre hores, com que el metabolisme està estressat i més baix, el sucre es dispara i, entre altres coses, guanyes pes.
Què és aquest rellotge que porta al canell?
Mesura quant m'he mogut. El moviment és salut. Intervé sobre la limfa (líquid transparent, ric en proteïnes i lípids, que recorre el cos a través dels vasos limfàtics). Quan ens movem, les contraccions musculars fan que recorri el sistema limfàtic i, per tant, és important per a la homeòstasi del cos. Vam ser dissenyats per moure'ns, però la societat ha esdevingut sedentària. Als anys 50 es va fer un estudi amb milers de treballadors d'una companyia d'autobusos, la meitat conductors que passaven el 90% del temps en una cadira i els altres controladors de bitllets que no paraven de moure's. Aquests últims tenien més bona salut. La conclusió, per mi, és que som una societat de conductors d'autobusos. I com més ric ets, més a prop ets de l'autobús.
Es té la idea que la medicina personalitzada és més cara. Per començar, el cost dels tests genètics...
Al contrari, fer-li a cada pacient el que li resulta adequat permet millorar els resultats i, per tant, disminuir les despeses. Una crisi cardíaca costa 10.000 euros. Un càncer, entre 20.000 i 50.000. No hi ha dubte que fer prevenció acaba resultant més barat.
L'estrès també facilita aquesta inflamació interna?
L'estrès és molt dolent, i ve de molts llocs, de la feina, de la parella, d'un mateix... Un dels estressants més grans és l'horari i la rutina que segueixes: quan t'aixeques, quan menges, quan vas a dormir... Si avui menges a les 12 i demà a les 2 les hormones es disparen, van amunt i avall. I si a més piques entre hores, com que el metabolisme està estressat i més baix, el sucre es dispara i, entre altres coses, guanyes pes.
Què és aquest rellotge que porta al canell?
Mesura quant m'he mogut. El moviment és salut. Intervé sobre la limfa (líquid transparent, ric en proteïnes i lípids, que recorre el cos a través dels vasos limfàtics). Quan ens movem, les contraccions musculars fan que recorri el sistema limfàtic i, per tant, és important per a la homeòstasi del cos. Vam ser dissenyats per moure'ns, però la societat ha esdevingut sedentària. Als anys 50 es va fer un estudi amb milers de treballadors d'una companyia d'autobusos, la meitat conductors que passaven el 90% del temps en una cadira i els altres controladors de bitllets que no paraven de moure's. Aquests últims tenien més bona salut. La conclusió, per mi, és que som una societat de conductors d'autobusos. I com més ric ets, més a prop ets de l'autobús.
Es té la idea que la medicina personalitzada és més cara. Per començar, el cost dels tests genètics...
Al contrari, fer-li a cada pacient el que li resulta adequat permet millorar els resultats i, per tant, disminuir les despeses. Una crisi cardíaca costa 10.000 euros. Un càncer, entre 20.000 i 50.000. No hi ha dubte que fer prevenció acaba resultant més barat.
Mònica L. Ferrado
09/04/13
