dilluns, 31 d’agost del 2015

Mor el neuròleg Oliver Sacks als 82 anys

L'autor de 'L'home que va confondre la seva dona amb un barret' ha mort a conseqüència del càncer, segons publica el diari 'New York Times' 

El neuròleg Oliver Sacks en una fotografia de la seva web
Oliver Sacks, neuròleg i aclamat autor de 'bestsellers' com ' L'home que va confondre la seva dona amb un barret', ha mort aquest diumenge a la seva casa de Nova York, segons publica el 'New York Times'. Sacks va explorar les interioritats del funcionament del cervell i va utilitzar els trastorns dels seus pacients com a punt de partida per a meditacions eloqüents sobre la consciència i la condició humana. Sacks tenia 82 anys .

La causa de la mort ha estat el càncer, segons ha explicat Kate Edgar, la seva assistent personal des de fa molt de temps.

Oliver Sacks va anunciar al febrer, en un assaig d'opinió: La meva vida  al 'New York Times', que un melanoma als ulls se li havia estès al fetge i que es trobava en les últimes etapes d'un càncer terminal. L'article el va titular 'La meva vida'.

L'escriptor britànic recordava que fa nou anys ja va tenir un tumor a l'ull, i que ara tenia metàstasi al fetge. I afegia: " Ara depèn de mi escollir com viure els mesos que em queden. He de viure de la manera més rica, profunda i productiva que pugui", escrivia Sacks a l'article, en què citava les paraules que va escriure el filòsof David Hume quan va saber que tenia una malaltia terminal. "Noto, de sobte, una clara concentració i perspectiva. No hi ha temps per a res que no sigui essencial. M'he de concentrar en mi mateix, en la meva feina i en els meus amics", sentenciava.

Per acomiadar-se, confessava que no podia fingir que no tenia por, però que el sentiment predominant era la gratitud. " He estimat i m'han estimat. M'han donat molt i jo he donat una mica a canvi. He llegit i viatjat i pensat i escrit. He debatut amb el món, el debat especial dels escriptors i els lectors. Per sobre de tot, he estat un ésser conscient, un animal pensador, en aquest bonic planeta, i això per si sol ha estat un enorme privilegi i aventura".

Sacks era professor de neurologia de la New York University School of Medicine i autor de diversos llibres com 'Awakenings', que es va convertir en una pel·lícula protagonitzada per Robin Williams i Robert de Niro, o 'Musicofília'.

30/08/2015 

La meva vida

Ara fa un mes creia que tenia bona salut, fins i tot una salut de ferro. Amb 81 anys, encara nedo més d’1,5 quilòmetres cada dia. Però la meva sort s’ha acabat: fa unes setmanes vaig saber que tinc múltiples metàstasis al fetge. Fa nou anys em van trobar un tumor poc comú en un ull, un melanoma ocular. Tot i que la radiació i el tractament amb làser que vaig seguir per eliminar el tumor em van fer perdre la visió de l’ull, aquest tipus de tumors només desenvolupen metàstasi en un nombre de casos molt reduït. Tinc la mala sort de formar part d’aquest 2%.

Em sento afortunat d’haver pogut gaudir de nou anys de bona salut i productivitat des que vaig ser diagnosticat per primera vegada, però ara estic a les portes de la mort. El càncer ocupa un terç del meu fetge i, tot i que el seu avanç pot ser alentit, no hi ha manera d’aturar el progrés d’aquest tipus de càncers.

Ara és cosa meva decidir què faig amb els mesos que em queden de vida. He de viure de la manera més plena, profunda i productiva que pugui. M’inspiren les paraules de David Hume, un dels meus filòsofs preferits, que, quan als 65 anys va saber que patia una malaltia mortal, va escriure una curta autobiografia en un sol dia d’abril del 1776. La va titular La meva vida.

“Confio a tenir una dissolució ràpida -va escriure-. La meva malaltia m’ha provocat molt poc dolor, i, cosa que és encara més estranya, no m’ha afectat l’ànim en cap moment, tot i la gran decadència física que he patit. Sento la passió de sempre quan estudio i l’alegria de sempre quan estic acompanyat”.

He tingut la sort de viure més enllà dels 80 anys, i els 15 anys de més de què he gaudit en comparació amb Hume han sigut molt intensos tant en el terreny de la feina com en el dels sentiments. Durant aquest temps he publicat cinc llibres i he acabat una autobiografia (força més llarga que les poques pàgines de Hume) que arribarà a les llibreries aquesta primavera, i tinc uns quants llibres més a punt d’acabar.

Hume deia: “Sóc… un home de tarannà tranquil, gens temperamental, amb un caràcter obert, social i alegre, capaç d’establir vincles afectius, poc donat a fer enemics, i de passions moderades”.

En aquest punt no coincideixo amb ell. Tot i que he pogut gaudir de relacions afectives i amistoses, i encara que no tinc enemics de debò, no puc dir (ni ho pot fer ningú que em conegui) que sóc una persona de caràcter tranquil. Ben al contrari, sóc un home apassionat, que s’entusiasma amb vehemència i que viu les seves passions amb una absoluta falta de moderació.

I, malgrat tot, hi ha una frase de l’assaig de Hume que trobo especialment adequada: “És difícil -va escriure- veure la vida amb més distància de la que jo sento en aquests moments”.

Els últims dies he pogut veure la meva pròpia vida com si em trobés en una posició molt elevada, en una mena de paisatge, i amb un profund sentit de connexió amb totes i cadascuna de les seves parts. Però això no vol dir que hi hagi renunciat, a la vida.

Ben al contrari, em sento intensament viu, i espero i desitjo que, en el temps que em queda, podré aprofundir les meves amistats, acomiadar-me dels que estimo, escriure més, viatjar si em sento amb forces, assolir nous nivells de coneixement i perspicàcia.

Aconseguir-ho requerirà audàcia, claredat i un discurs planer, intentar posar els meus afers amb el món en ordre. Però també em quedarà temps per passar-m’ho bé (fins i tot per fer una mica el ximple).

De sobte sento l’habilitat per concentrar-me en el que importa, per mirar les coses amb perspectiva. No hi ha temps per a res que no sigui essencial. M’he de centrar en mi mateix, en la meva feina, en els meus amics. No tornaré a mirar el programa d’actualitat NewsHour cada nit. No tornaré a parar atenció a la política o a les discussions sobre el canvi climàtic.

No és una qüestió d’indiferència, sinó de distància. Encara em preocupa molt la situació al Pròxim Orient, el canvi climàtic, la creixent desigualtat… però tot això ja no és cosa meva: són qüestions que afecten el futur. Em fa content trobar gent jove i amb talent, fins i tot la persona que després de fer-me una biòpsia va diagnosticar les meves metàstasis. Sento que el futur està en bones mans.

Durant els últims 10 anys he sigut cada vegada més conscient de com morien els membres de la meva generació. És una generació que desapareix, i cada mort l’he viscuda de manera abrupta, com si m’arrenquessin una part de mi. No hi haurà ningú com nosaltres un cop marxem, però ben mirat ningú no és com ningú, mai. Ningú no pot ser reemplaçat un cop mort. Darrere seu deixa un forat que no es pot omplir, perquè forma part del destí -genètic i nerviós- de tothom ser un individu únic, trobar el propi camí, viure la pròpia vida, morir la pròpia mort.

No puc negar que tinc por. Però el que més sento en aquests moments és gratitud. He estimat i m’han estimat; m’han donat molt i he donat una mica a canvi; he llegit i viatjat, he pensat i he escrit. He tingut una relació amb el món, la relació especial que mantenen escriptors i lectors.

Però sobretot he sigut un ésser sensible, un animal pensant en aquest bell planeta. I només això ja ha sigut un enorme privilegi i una aventura.

Oliver Sacks
19/02/2015

diumenge, 30 d’agost del 2015

Potenciaran la detecció de malalties mentals a les escoles i instituts

A partir de setembre, les escoles i els instituts de Catalunya tindran més eines per poder detectar possible casos de malalties mentals entre l'alumnat. Després de la mort d'un docent agredit per un alumne a Barcelona el 20 d'abril passat, el Departament de Salut, s'havia compromès a revisar juntament amb Ensenyament, el programa Salut i Escola, que promou hàbits saludables als centres educatius. Aquestes setmanes s'estan ultimant els detalls, en haver completat diverses reunions amb el consell assessor de salut mental.

El secretari de Salut Pública, Antoni Mateu, però no ha volgut avançar com s'implementaran aquestes novetats per potenciar la detecció de casos. "Més que revisions", ha dit serà potenciar “sensors” perquè actuïn d'alerta, davant de possibles casos. Mateu ha xifrat en 80 casos potencials de suïcidi i considera que l'èxit seria poder actuar per identificar-los a temps per evitar-lo.

A més, el secretari de Salut Pública ha comprat la situació casos de VIH que detecten entitats no governamentals, però que ja queden registrats dins el sistema per poder-ho controlar.

Tot i que Mateu considera que la problemàtica va més enllà de la salut i l'ensenyament, fixa en pares i docents com a "elements clau" per identificar possibles problemes.

L'objectiu és dissenyar un espai que permeti "evitar que d'alguna manera s'esbiaixi la conducta", i per això cal definir uns elements clars per poder derivar les situacions a les persones adequades i que puguin posar "fre" a aquest tipus d'actuacions.

Antoni Mateu ha explicat també que les consultes sobre salut mental en l'atenció primària de joves i adolescents ha ant en augment els darrers anys i per això creu que s'han de reforçar les actuacions per evitar el "decalatge" entre la sol.licitud de la consulta i la seva atenció.

Mateu creu que entre les causes, l'augment dels casos de salut mental es deu a no poder assimilar tota la informació a la qual es té accés i que per tant, genera molts dubtes, sobretot entre els joves.


ACN/DdG
27/08/2015
Diari de Girona

dissabte, 29 d’agost del 2015

Europa i els refugiats

Protestants Anti-Refugiats cridant traïdora a Angela Merkel [EPA]
Angela Merkel va anar el darrer dimecres 26 d'Agost, va visitar un centre de refugiats a Saxònia, per llançar un missatge contra la intolerància xenòfoba a Alemanya. Feia deu anys que la cancellera no trepitjava un alberg d'aquest tipus i va ser rebuda al crit de "traïdora­"­.­ La pressió dels seus socis de govern (socialistes) i els últims episodis de violència de la ultradreta van aconsellar el gest. Arriba tard, però no hi ha gaires governants -no polítics en l'oposició- que vagin a centres d'immigrants­.

Europa està immersa en la crisi migratòria més gran des de la Segona Guerra Mundial. Aquest estiu s'han succeït les imatges de famílies senceres de refugiats -es ­veien tants nens, en aquestes fotografies...- fugint de països en guerra. Els hem vist arribant en fràgils barques de joguina a les idíl·liques illes gregues, amuntegats en vells vaixells controlats per les màfies que parteixen de Líbia, saltant filats a Macedònia i Hongria, camuflant-se de mil maneres en l'esquelet dels camions al port de Calais...

Aquestes imatges, que indueixen a la compassió i sacsegen consciències, també desperten temors i atien discursos xenòfobs. S'atribueixen molts prejudicis a Alemanya, però és de justícia recordar que aquest país va acollir l'any passat 60.000 refugiats. Espanya, 2.000. L'opulenta Europa atreia fa deu anys immigrants a la recerca d'una vida millor, però ara el 80% dels que arriben són refugiats que fugen de guerres d'extermini. Què pot frenar qui intenta desesperadament salvar la pròpia vida i la dels seus?

La UE va decidir repartir els asilats entre diversos països i la insolidaritat va alçar la veu. L'Europa que commemora els 70 anys del final d'una guerra que va provocar l'èxode de milions de persones oblida amb facilitat. I anar a un centre de refugiats no dóna vots.

M. Dolores García
27/08/2015

divendres, 28 d’agost del 2015

Un de cada tres usuaris de la Fundació Tutelar són espoliats per la seva família

Més del 40% dels tutelats tenen més de 60 anys i l'entitat té llogats 55 pisos a 108 persones
Professionals de la Fundació Tutelar atenent persones que tenen sota tutela o curatela per mandat judicial//acn
Tenint en compte que un de cada tres usuaris de la Fundació Tutelar pateixen espoli econòmic per part de la seva família, l'entitat, aprofitant la reforma del Codi Penal, ha advertit que portarà els tribunals les persones que tractin d'aprofitar els poders que tenen sobre les persones grans o discapacitats per quedar-se els seus diners i deixar-los completament desatesos.

Una de cada tres persones que arriben a la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines pateix abusos o és espoliat per part dels seus familiars. Es tracta de persones grans o amb discapacitat, segons explica el director de l'entitat, Josep Maria Solé, per indicar que la major part d'aquests abusos s'han dut a terme dins el nucli familiars. La reforma del Codi Penal permet a l'entitat que pugui perseguir aquests delictes, que fins ara no estaven tipificats i «no podíem fer res i situacions molt greus acabaven sense càstig», apunta. Actualment, l'entitat té sota tutela o curatela 711 persones, la majoria amb malaltia mental o discapacitat.

Fins ara, aquest tipus d'abusos dins l'àmbit familiar quedaven impunes perquè el Codi Penal eximia de responsabilitat criminal. Així, si un fill buidava els comptes bancaris del seu pare, aprofitant que li havia atorgat poders o que era incapaç, no constituïa cap delicte.

El director de la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, Josep Maria Solé, ha explicat que això feia que algunes situacions dramàtiques, que deixaven la persona gran o discapacitada sense recursos econòmics, no es castiguessin. La fundació calcula que una de cada tres persones que arriben a l'entitat han patit espoli econòmic, en major o menor grau, i lamenta la manca d'eines per perseguir-ho als jutjats.
Ara, la reforma del Codi Penal ha eliminat aquesta exempció dins les famílies i castiga els delictes patrimonials si es cometen abusant de la vulnerabilitat de la víctima, ja sigui per edat o per tractar-se d'una persona amb discapacitat. «Ja avisem que portarem als tribunals qualsevol indici d'abús que detectem», ha afirmat Solé, que celebra aquest petit pas de la Justícia per processar familiars que abusin econòmicament de persones vulnerables.

La majoria d'aquests espolis es detecten quan la persona gran, amb discapacitat o amb malaltia intel·lectual deixa de pagar rebuts o no pot fer front a despeses ordinàries. I hi ha algunes situacions dramàtiques, com la de fills amb algun tipus d'addicció que es ventilen el patrimoni de pares en una situació vulnerable i, a més, deixen de cuidar-los. «Calen polítiques contundents contra els abusos», ha afirmat Solé.

A més, també advoca per una major sensibilitat social per no mirar cap a un altre costat i denunciar qualsevol indici sospitós. «Els metges, si veuen que aquella persona no està ben cuidada, han de denunciar i també les entitats bancàries, que poden detectar moviments estranys en comptes, i la policia i, evidentment, els serveis socials. Tots poden ajudar a detectar els casos i aturar-los al més aviat possible», ha exposat Solé.

711 càrrecs

La Fundació Tutelar de les Comarques Gironines té, actualment, responsabilitats sobre la vida de 711 persones. La fundació només actua per mandat judicial en casos de persones que, ja sigui per malaltia, per patologies relacionades amb l'envelliment o per una discapacitat intel·lectual, es troben en una situació vulnerable i necessiten un cop de mà per gestionar el seu dia a dia o el seu patrimoni. Assumeix responsabilitats ja sigui en forma de tutela o curatela provisional o definitiva.

Segons el que dictamini el jutge, la Fundació Tutelar es pot fer càrrec d'una persona des de diferents àmbits: el social, l'econòmic i el jurídic. El 45,71% de les persones que tenen en tutela o curatela són persones amb malalties mentals (esquizofrènia, trastorns de personalitat o trastorns bipolars majoritàriament). El 25,04% tenen una discapacitat intel·lectual en diferents graus i el 20,25% són persones amb algun tipus de demència o malaltia neurodegenerativa.

ACN / DDG
27/08/2015

dijous, 27 d’agost del 2015

El Papa Francesc defensa la sobirania i el dret a la independència dels pobles

Els mitjans informatius espanyolistes o sobiranistes espanyols no en diuen res d’algunes de les grans qüestions propiciades pel Papa Francesc en el seu viatge a Equador, Bolívia i Uruguai. Fe cristiana, llibertat i justícia social, independència dels pobles. 

Les paraules del Papa són aplicables arreu del món. També a Catalunya perquè és una nació amb identitat pròpia, un poble d’arrels cristianes, una societat amb un fort impuls a favor de la justícia, la solidaritat, la llibertat i la sobirania de manera pacífica i democràtica. Segueix un mostrari de les afirmacions de Francesc a Llatinoamèrica en sintonia amb la Doctrina Social de ‘Església catòlica i els textos pontificis.

  1. “Els pobles del món volen ser artífexs del seu propi destí. Volen transitar en pau la seva marxa vers la justícia. No volen tuteles ni ingerències on el més fort subordina al més feble. Volen que la seva cultura, el seu idioma, els seus processos socials i les seves tradicions religioses siguin respectats”.
  2. “Cap poder fàctic o constituït té dret a privar als països del ple exercici de la seva sobirania”
  3. “El futur de la humanitat no està solament en mans dels grans dirigents, les grans potències i les elits. Està fonamentalment en mans dels pobles”.
  4. “La pau es fonamenta no només en el respecte dels drets de l’home sinó també en els drets dels pobles, particularment del dret a la independència”.
  5. “Diguem no a les velles i noves formes de colonialisme. Diguem sí a la trobada entre pobles i cultures. Feliços els qui treballen per la pau”.
  6. “Un poble que oblida el seu passat, la seva història, les seves arrels, no té futur. És un poble sec”.
  7. “És un exercici interessant que tota perspectiva que neix de les conviccions d’una opció partidària o ideològica es decanti per l’amor a la pàtria, per l’amor al poble”.
  8. “El diàleg és un mitjà per forjar un projecte de nació que inclogui a tothom (...) Perquè hi hagi diàleg és necessària una base fonamental, una identitat (...) Cadascú parla des de la seva identitat (...) No es negocia la pròpia identitat. Perquè hi hagi diàleg és necessària aquesta base fonamental. ¿Quina és la identitat en un país? L’amor a la pàtria. La pàtria primer, després el meu negoci. Llavors, jo, des d’aquesta identitat, vaig a dialogar. Si vaig a dialogar sense aquesta identitat, el diàleg no serveix (...) La uniformitat ens anul·la, ens fa autòmats. La riquesa de la vida està en la diversitat”
  9. “En el diàleg es dona el conflicte. Es lògic i esperable. No hem de tenir-li por. No hem d’ignorar el conflicte. Al contrari, estem convidats a assumir el conflicte. Si no assumim el conflicte, no podem dialogar mai”.
  10. “Tots som germans, fills d’un mateix Pare, d’un Pare celestial, i cadascú amb la seva cultura, la seva llengua, les seves tradicions te molt que aportar a la comunitat. Els convido a pregar al nostre Pare comú, tots junts, cadascú en la seva llengua. Pare nostre...”.

Recull del comentaris i informacions 
d'Oriol Domingo, Montserrat Morera i Leire Sales
El Pregó

dimecres, 26 d’agost del 2015

El Chikungunya, com es transmet i com evitar-ho: 12 preguntes amb resposta

Les claus sobre el nou virus tropical que s'escampa pel mosquit tigre

El mosquit tigre és a un terç dels municipis catalans/GETTY
Un home de 60 anys que viu a Gandia, al País Valencià, és el primer cas autòcton de Chikungunya a l'Estat. L'home, que no ha viatjat fora del país els últims tres mesos, s'ha contagiat dins mateix d'Espanya.

Què és?
El virus de Chikungunya és una malaltia procedent de països tropicals que es transmet a través de les picades del mosquit tigre.

Com es produeix el contagi?
El virus es transmet per la picada de mosquits femella del gènere Aedes, sempre que hagin picat prèviament una persona contagiada entre dos i dotze dies abans.

Quins són els símptomes?
La incubació dura uns deu dies i la malaltia es caracteritza per febre alta i dolors articulars, sobretot a canells i turmells. Mal de cap, nàusees, cansament, conjuntivitis, erupcions cutànies i dolor muscular en són alguns dels símptomes.

Hi ha algun tractament?
No n’hi ha cap. Es pot alleugerir amb descans, líquids contra la deshidratació i medicaments per a la febre i el dolor, però és millor evitar l’àcid acetilsalicílic.

És mortal?
Tot i que el chikungunya no sigui normalment letal sí que pot arribar a ser molt molest, provocar febre i dolors articulars intensos. Els canells i els turmells són les parts més afectades i, en alguns casos puntuals, aquesta artritis pot prologar-se durant mesos.

Com es pot prevenir?
Com que no hi ha cap vacuna, l’única forma de prevenció és evitar les picades i la proliferació de mosquits. La malaltia presenta en la majoria de casos una ràpida evolució favorable i no requereix hospitalització, tot i que en alguns casos pot esdevenir crònica i l’artritis pot persistir durant mesos o fins i tot anys.

D'on ve el nom?
De fet, el nom de chikungunya prové del kimakonde, un dels idiomes que es parlen a Tanzània, i vol dir estar contorsionat, en referència a la forma que adopten els pacients amb dolors articulars.

D'on prové el virus?
Tanzània és el primer país on es va aïllar el virus l’any 1953, però actualment ja està present durant l’estació de les pluges a l'Àfrica, el sud-est asiàtic, l’Índia i el Pakistan. El seu reservori natural són els micos africans i no hi ha evidència que això passi a l’Àsia, però, com que s’ha comprovat que en períodes interepidèmics pot mantenir-se en altres animals com rosegadors, aus i mamífers, tot fa pensar que al Carib ha arribat per quedar-s’hi. El dubte és saber si a Europa arribarà cíclicament, com passa ara, o si farà com el mosquit tigre i s’hi quedarà.

Quin és el risc a Catalunya?
El mosquit tigre, l'Aedes albopictus, és l’única de les tres espècies d’aquest gènere amb presència a Catalunya, després que es detectés l’any 2004 per primera vegada a Sant Cugat. L’insecte s’hi ha trobat tan bé que en només una dècada ha colonitzat un terç dels municipis catalans i encara continua la seva expansió.

On es troba el mosquit tigre?
El mosquit tigre s'ha adaptat perfectament al medi urbà i, actualment, pon ous a l'interior de qualsevol lloc de petites dimensions que contingui aigua durant un mínim de deu dies: pneumàtics, gerros, llaunes de beguda, cendrers, joguines, bidons, galledes, pots, platets de test, etc. Els punts de cria es troben sovint a terrenys o cases abandonades, deshabitades temporalment o segones residències, on acostuma a haver-hi recipients descuidats que contenen aigua de pluja. També es poden localitzar llocs de cria a la via pública, com ara embornals, fonts, residus, magatzems municipals, etc.

On no es troba?
El mosquit tigre no diposita mai els ous en aigües en moviment, com ara rius i rieres, ni en superfícies i volums d'aigua importants (més de 200 litres), com ara els estanys. Tampoc no es pot desenvolupar on l'aigua s'evapora al cap de pocs dies.

Com evitar el mosquit tigre
La manera més efectiva de frenar la proliferació del mosquit és evitar la posta d'ous i el creixement de les larves. Això només s'aconsegueix eliminant els llocs d'aigua on creixen, habitualment acumulacions en recipients que es deixen a la intempèrie. Perquè un ou de mosquit tigre esdevingui un mosquit adult calen dues condicions imprescindibles: que la temperatura sigui prou alta, com a l'estiu, i que les larves i pupes romanguin a l'aigua. 

Si l'aigua on creixen s'evapora o s'elimina, les larves i pupes moren sense poder arribar a desenvolupar el mosquit. Per això és important no facilitar-ne la proliferació evitant de mantenir envasos que facin de receptacle d'aigua estancada durant més de deu dies. Als domicilis, la millor solució per prevenir i controlar el mosquit és retirar els recipients que contenen aigua, o neutralitzar-los foradant-los, invertint-los, cobrint-los o canviant-ne l'aigua setmanalment. 

Ara
25/08/2015
Ara.cat

dimarts, 25 d’agost del 2015

Amenaça seriosa sobre la seguretat social

EDUARDO ESTRADA
Els presagis sobre la viabilitat del sistema de pensions de la Seguretat Social són molt negatius. L’augment del nombre de jubilacions, el creixement de la quantia de les prestacions i la sagnia del nombre d’afiliats per la crisi econòmica, que ha baixat en 2,2 milions en vuit anys, així com els efectes de la temporalitat i el descens de salaris, entre altres causes, han fet caure les cotitzacions i han posat el sistema en números vermells des del 2011, i el fons de reserva ha caigut a menys de la meitat. Mentrestant, el Govern espanyol continua recorrent a aquesta caixa per poder fer front a les seves obligacions.

Les tres reformes empreses des del 2010 sobre el sistema de pensions no han aconseguit dissipar el pessimisme. El govern de Zapatero va retardar l’edat de jubilació fins als 67 anys i va passar de 15 a 25 anys el període de càlcul per a la pensió. L’Executiu de Rajoy proposa ara que els 2,6 milions de prestacions de viduïtat i orfandat es dispensin amb càrrec als pressupostos. Però els experts, des del Banc d’Espanya a fins a l’Autoritat Fiscal Independent, adverteixen de la insuficiència d’aquestes mesures. És més: un estudi d’una agència internacional planteja tres possibles escenaris. El més pessimista diu que la caixa s’haurà esgotat en cinc anys, i el més realista col·loca el límit en el 2024, mentre que el més optimista situa la fallida en el 2028. Però tots els experts coincideixen que el gran problema és el factor demogràfic. Mentre a Espanya no hi hagi un pla eficient per fomentar la natalitat, el sistema continuarà estant amenaçat, encara que l’atur es redueixi al 10% de la població activa. Un desideràtum que, ara com ara, sembla utòpic.

Per tant, cal prendre decisions de manera immediata. Malgrat els pactes de Toledo (1995), el primer l’objectiu del quals va ser treure les pensions del debat electoral, els partits no han dubtat a utilitzar el tema per afeblir el rival. En plena precampanya per a les legislatives de novembre o desembre, no sembla que hi hagi un altre interès que continuar fent el mateix, quan en realitat haurien de proposar solucions al greu problema que té al davant la societat espanyola. Més que anar a cops de pensió, s’hauria de convocar els comissionats del pacte de Toledo, en què hi ha tots els partits, amb l’objectiu que acordin un pla per salvar el sistema de la Seguretat Social, en què també s’estableixi el foment de la natalitat, encara que aquesta solució sigui a llarg termini. Ara com ara, però, no sembla que això sigui un objectiu dels grups polítics.

La Vanguardia
23/08/2015

dilluns, 24 d’agost del 2015

Naixements a mida i amb control

Cada vegada més hospitals ofereixen la possibilitat de donar a llum seguint els desitjos de l’embarassada, si no hi ha risc per a la salut

Parir en un hospital també pot ser un acte natural i íntim. Cada vegada més hospitals proven de combinar la seguretat dels avenços mèdics amb un entorn que respecti els desitjos de l’embarassada. En cap moment no es renuncia a la gran onada tecnològica i mèdica que ha baixat les xifres de mortalitat perinatal a nivells mínims. Però els ginecòlegs reconeixen que han caigut en excessos de tecnificació que han convertit algunes sales de part en un lloc on l’opinió de la gestant no comptava gens. Un dels primers a posar en marxa aquests canvis ha estat l’hospital Sant Joan de Déu. El 2010 va començar amb el programa Maternitat Respectada (Mare), al qual s’integren tots els avenços de la medicina amb el respecte a l’opinió i el benestar de la dona que parirà. L’han seguit altres centres mèdics.

En cada vegada més hospitals es pensa bé si la dona necessita anestèsia epidural o l’episiotomia (incisió del perineu per engrandir la vagina i evitar els esquinços). Aquesta intervenció es realitzava fins ara per sistema en el 90% de les dones, sense el seu consentiment i malgrat anar contra els criteris de l’Organització Mundial de la Salut, que critica la seva generalització. Ara aquests protocols es revisen per “naturalitzar” el naixement. Si el part no presenta complicacions i l’embarassada no ho vol, els metges no apliquen aquesta mena de “maniobres”.

Al mateix filtre van a parar els incòmodes rasurats púbics, una mesura d’higiene més pròpia d’èpoques amb poca aigua corrent. O treure el nadó contínuament de l’habitació per a cada cura, amb cert aire de producció en cadena, tan lluny dels sentiments de qui acabava de veure néixer el seu fill. En alguns hospitals hi ha habitacions individuals preparades perquè el nadó no hagi de sortir i els pares aprenguin a tenir-ne cura amb seguretat. Sala de dilatació i part més agradable. Mare i fetus monitoritzats sense cables, perquè es moguin amb llibertat.

I altres millores més subtils, com a acompanyant també en la cesària, història clínica compartida amb el centre d’assistència primària i un equip de neonatologia de màxim nivell.

A l’hospital Vall d’Hebron també permeten, per exemple, que la parella o un acompanyant entri al quiròfan en el cas que sigui necessari realitzar una cesària. “A marit no se l’ha de privar d’escoltar el primer plor del seu nadó, ni a la mare que hi hagi algú per donar-li la mà, o per buscar una mirada de suport”, assenyala Elena Carreras, cap d’obstetrícia d’aquest centre. L’objectiu és que les embarassades se sentin com més bé millor. No tots els centres disposen d’aquestes prestacions, però l’objectiu seria generalitzar-les.

Redacció
21/08/2015

dissabte, 22 d’agost del 2015

L´hospital Trueta tindrà un aparell d'hemodinàmica amb millor qualitat d'imatge

S'espera per a final d'any. Des del passat gener, el centre hospitalari ha atès 246 codis d'infart dels 268 activats

Actual equip d'hemodinàmica a l'Hospital  Trueta. ACN
L'Hospital Josep Trueta de Girona disposarà d'un nou aparell d'hemodinàmica d'aquí a pocs mesos. La previsió és que sigui una realitat a finals d'aquest any. El nou aparell permetrà millorar la qualitat d'imatge, reduir la irradiació, fer més proves als pacients i estarà connectat amb altres equipaments de l'hospital facilitant la visualització d'altres proves com ressonàncies magnètiques. L'actual aparell es va instal·lar l'any 2004 i durant aquest 2015 ha patit diverses averies, coincidint amb la posada en marxa del servei durant les 24 hores del dia. Des del gener, l'hospital gironí ha atès 246 codis infart, gran part d'ells durant la nit.

Fonts del centre hospitalari han donat a conèixer que disposaran d'un nou aparell d'hemodinàmica a finals d'any, un cop s'hagi resolt el concurs per a l'adquisició del nou equipament. En concret, durant aquest estiu s'han iniciat els tràmits per renovar el servei d'hemodinàmica del centre, aprovat per acord de Govern. Està previst que l'adjudicació es faci durant les pròximes setmanes.

L'actual aparell que hi ha a l'hospital data del 2004 i, en aquell moment, era un equip d'última generació. Tot i això, el nou equipament suposarà una gran millora ja que permetrà millorar la qualitat d'imatge de les proves, un fet que facilitarà els diagnòstics i els tractaments dels pacients. També irradiarà menys que l'actual aparell i estarà connectat amb altres equipaments de l'hospital. Això facilitarà la visualització de proves d'imatge realitzades amb altres aparells del Trueta com els TAC, les ressonàncies magnètiques o els ecògrafs. A més, permetrà aplicar altres tècniques terapèutiques per malalties del cor que no es feien fins ara a la Regió Sanitària de Girona com poden ser les valvuloplàsties.

En els últims anys, coincidint amb l'acabament de la seva útil estimada, l'aparell ha anat patint diverses avaries, la darrera s'ha produït aquest mateix mes d'agost. Uns problemes que han coincidit amb l'increment d'activitat de la màquina ja que l'octubre del 2012 es va ampliar l'horari de funcionament fins a les 20 hores i des del passat 16 de febrer del 2015, ara fa mig any, està disponible les 24 hores del dia per atendre tots els possibles infarts que succeeixin a la regió sanitària gironina.

Des del passat mes de gener, s'han atès 246 codis infart a l'Hospital Trueta dels 268 activats. Concretament, des de l'ampliació d'horari del passat febrer s'han atès 205 infarts, un 40% dels quals - 82 casos- s'han produït durant la nit. Des de l'Hospital Josep Trueta de Girona assenyalen que l'ampliació horària - que va arribar després de la polèmica per la defunció d'un home que havia patit un infart a les comarques tarragonines- té com objectiu millorar l'accessibilitat d'aquells pacients que han patit un infart de miocardi.

Una segona sala d'hemodinàmica, en cas de necessitat
Durant els passats anys, l'aparell d'hemodinàmica s'ha utilitzat per realitzar 1.300 proves diagnòstiques cada any i uns 670 tractaments (angioplàsties). Durant la instal·lació del nou aparell, s'habilitarà la sala de radiologia intervencionista del centre per poder realitzar les angioplàsties i així es podrà continuar atenent totes aquelles persones que pateixin infarts durant el temps que durin els treballs per col·locar el nou equip.

Al mateix temps, un cop entri en funcionament el nou equipament, el vell aparell no es deixarà aparcat sinó que continuarà funcionant i així el centre disposarà d'una segona sala d'hemodinàmica en cas de necessitat.

ACN
20/08/2015

divendres, 21 d’agost del 2015

Investiguen un tractament més ràpid per tractar la depressió

Científics de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona del CSIC i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) treballen en un nou tractament “més ràpid i eficaç” per a la depressió. Els investigadors han utilitzat uns fàrmacs anomenats “oligonucleòtids inhibitoris”, que han dirigit cap a un tipus específic de neurones. Aquests fàrmacs són molècules formades per una seqüència curta d’ARN que bloquegen la transcripció del transportador de serotonina, la diana terapèutica d’altres antidepressius. En un estudi amb ratolins, s’han utilitzat aquests fàrmacs per inhibir el transportador de serotonina a l’interior de la cèl·lula, i no a nivell de la membrana cel·lular, com fan altres tractaments. D’aquesta manera, l’efecte s’accelera. Els resultats de la investigació s’han publicat a la revista Molecular Psychiatry.

Els investigadors han comparat en ratolins l’eficàcia d’aquest tractament amb la d’un antidepressiu convencional (la fluoxetina, coneguda com Prozac). “Els resultats mostren que amb només una setmana de tractament amb l’oligonucleòtid s’aconsegueix un efecte antidepressiu igual o superior a l’obtingut després de quatre setmanes de tractament amb fluoxetina”, explica Analía Bortolozzi, directora de la investigació amb Francesc Artigas.

Encara que la investigació amb aquest tractament està encara en fase preclínica, els científics afirmen que els resultats “mostren com les noves estratègies terapèutiques podrien permetre superar les limitacions dels fàrmacs actuals”, assenyalen en un comunicat. Un pacient triga entre sis i vuit setmanes a respondre a la medicació convencional, un període que els investigadors del CSIC i l’Idibaps consideren “massa llarg”.

GRAN INCIDÈNCIA: Un cost de 113.000 milions
La depressió és la patologia psiquiàtrica amb més repercussió socioeconòmica i requereix medicació i psicoteràpia per ser tractada. L’European Brain Council en calcula el cost anual a Europa en més de 113.000 milions d’euros. Té una gran incidència i el tractament és molt prolongat.

Redacció La Vanguardia
20/08/2015

dijous, 20 d’agost del 2015

Més de 530 sol·licituds en el primer any de les targetes sanitàries "Cuida'm"

Aquest sistema que s'ha implantat a la regió sanitària de Girona identifica les persones que pertanyen a col.lectius d'alta fragilitat

Aspecte d'una de les targetes sanitàries "Cuida'm"
La regió sanitària de Girona ha tramitat 534 targetes sanitàries Cuida'm el primer any d'implantació. Es tracta d'una tarja que identifica aquelles persones que pertanyen a col·lectius d'alta fragilitat relacional i que, per les seves característiques clíniques, necessiten una atenció més adequada a les seves circumstàncies. El desembre del 2012 el CatSalut va fer una prova pilot. A les comarques gironines es va implantar el juny de 2014. El projecte s'està estenent progressivament a la resta de centres de Catalunya i la previsió és que el 2015 es pugui sol·licitar arreu de Catalunya, segons fixen els objectius establerts en el Pla de Salut 2011-2015.

La sol·licitud de la nova targeta Cuida'm l'ha de fer el metge del pacient, que la sol·licita a petició pròpia o del representant o tutor. Un cop duta a terme la sol·licitud, el CatSalut en fa la tramitació i la lliura al pacient o representants o tutors.

D'acord amb el procediment establert pel CatSalut, poden disposar de la targeta Cuida'm les persones assegurades del CatSalut, de qualsevol edat amb diagnòstic de demència, discapacitat intel·lectual greu i profunda, discapacitat intel·lectual lleu o moderada amb trastorns de conducta, trastorns de l'espectre autista o dany cerebral.

La targeta Cuida'm permet que els professionals sanitaris puguin identificar, des del mateix moment d'accés als serveis de salut, les persones que requereixen aquesta atenció especial. També els assegura, entre altres beneficis, poder ser acompanyats pel familiar o cuidador, llevat que això pugui perjudicar o obstaculitzar l'aplicació dels tractaments mèdics.

ACN/DdG
15/08/2015

dimecres, 19 d’agost del 2015

La generositat de mossèn Vicenç Fiol

El capellà, que havia format part del Fòrum Alsina i d'Àkan, mor a l'edat de 77 anys.
Mossèn Vicenç Fiol i Navarra. Foto: Aniol Resclosa
Mossèn Vicenç Fiol i Navarra va morir diumenge després d'una vida dedicada «als pobres i als febles». Fiol va ser cofundador del Fòrum Joan Alsina i va participar amb Justícia i Pau i l'associació Àkan, entre altres col·lectius. Sempre va combinar la seva tasca de voluntari amb la rectoria de les parròquies gironines per on va passar. Els últims anys, abans de jubilar-se, Fiol va ser el capellà d'Ullà, Albons, Bellcaire d'Empordà, Marenyà i la Tallada d'Empordà.

Discret, respectuós i generós. Són tres adjectius que es repeteixen quan es recorda mossèn Vicenç Fiol i Navarra, que va morir diumenge a l'edat de 77 anys. El capellà ha deixat empremta arreu on va passar. És el cas del Fòrum Alsina, del qual Fiol en va ser «un cofundador», tal com explica mossèn Lluís Costa. «Va estimular el Fòrum Joan Alsina i en va mantenir l'ànima», afegeix Costa, que subratlla que Fiol «sempre intervenia en la mesura que podia». A més, mossèn Ignasi Forcano posa de manifest que el capellà va formar part de «l'equip coordinador» del Fòrum.

Nascut a la Jonquera el 1938, Fiol també va participar en altres col·lectius, com l'associació Àkan. «Ha fet una feina de voluntari amb una fidelitat màxima», destaca Costa. A Àkan, Fiol ensenyava català. Ara bé, Costa detalla que les classes esdevenien «d'acompanyament». «Aquestes classes són un instrument per aconseguir un cert caliu familiar», relata Costa, que subratlla la capacitat «d'acolliment» de Fiol. «Els pobres i els febles van ser la seva autèntica obsessió», assegura Costa, al mateix temps que Forcano destaca «la seva entrega total i absoluta», a més de «la sinceritat i la valentia». «Va ser ferm amb les idees», conclou el capellà.

En aquesta línia, Forcano recorda que Fiol va ser «respectuós amb les persones i assequible per als que se li acostaven». «Si et puc ajudar, a disposar», defineix Forcano com un dels lemes de Fiol. El mossèn va ser ordenat prevere el 1961, després dels estudis eclesiàstics al Seminari de Girona. Entre altres parròquies, Fiol va passar per Tordera, Caldes de Malavella i Figueres. També per Palafrugell, Regencós, Esclanyà i, més recentment, Ullà, Albons, Bellcaire d'Empordà, Marenyà i la Tallada d'Empordà.

«Feia feina sense fer soroll», remarca Forcano, mentre que Costa subratlla que mai va buscar «protagonisme». «Simplement servir, sempre pensant en la resta», posa de manifest Costa. El mateix capellà destaca que Fiol va ser un «exemple heroic» que va donar «tot allò que tenia». En aquest sentit, Xavier Merino -membre de Justícia i Pau de Girona, com el mossèn- explica que Fiol va tenir «molta relació tant amb el món obrer i com el sindical». En paral·lel, Merino recorda que Fiol va ser una persona «profundament evangèlica, que va fugir de la línia ortodoxa de l'Església perquè considerava que no s'adaptava prou al que havia de ser».

«Procurava ser coherent amb allò que ell creia i predicava», afegeix Merino sobre Fiol, qui s'havia jubilat fa dos anys i des de llavors vivia a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona. «Mai va tenir un no per a ningú, sempre que anés d'acord amb la seva ideologia», conclou Merino, al mateix temps que Costa perfila Fiol de «generós» i com «el testimoni de la pobresa que abastava qualsevol de les possibilitats».

Pau Esparch
18/08/2015

dimarts, 18 d’agost del 2015

El col.legi de Barcelona actuarà contra els metges antivacunes

  • El president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, ha proposat la suspensió de l’exercici dels facultatius que avalin i promoguin els discursos antivacunes davant els seus pacients tenint en compte que “incompleixen” el codi deontològic del COMB. 
  • Jaume Padrós diu que anar contra les vacunes no és compatible amb la ciència
  • També ha demanat a Teresa Forcades que no contribueixi a desinformar els ciutadans
Padrós ha destacat que posicionar-se en contra de les vacunes és “incompatible” amb l’evidència científica, i comporta un component ideològic que ha de quedar al marge de la pràctica clínica. Entre les funcions del COMB destaquen les de vetllar pel codi deontològic i sancionar les males praxis dels seus col·legiats, per la qual cosa Padrós ha assegurat que l’ens “vetllarà per garantir el compliment del seu codi de bones pràctiques”.

El president del COMB ha destacat que el cas del nen de sis anys d’Olot (Garrotxa), que va morir per diftèria perquè no estava vacunat, ha evidenciat “una relaxació en matèria de vacunes, una cosa que s’ha de combatre perquè amb aquest assumpte no es pot jugar.”

Cal recordar que, el mes de juny d’aquest any, el COMB ja va emetre un comunicat de la seva junta de govern pel que fa, precisament, al cas del nen d’Olot que en aquells moments estava malalt de diftèria. En aquella ocasió, el COMB alertava que “en la presa de decisions sobre la vacunació sistemàtica dels fills hi ha una banalització creixent de la informació mèdica i de les evidències disponibles, alhora que hi ha una gran quantitat d’informació mancada de fonamentació científica”. A més, lamentava que aquesta situació havia portat determinats pares a “decidir no immunitzar els seus fills sota arguments diversos, la majoria falsos o mancats de base científica”, i afegia que a més aquestes decisions posaven en risc no només la salut dels seus propis fills, sinó que repercutien en la immunitat de grup deixant en “situació de vulnerabilitat” certs col·lectius que no poden beneficiar-se de la vacunació “perquè o bé pateixen malalties greus o reben tractaments que ho contraindiquen”.

En aquest mateix comunicat, la junta del COMB assenyalava que el convenciment sobre els beneficis de l’aplicació continuada de les vacunes resideix en “el coneixement científic i mèdic”com a base indispensable per a la presa de decisions clíniques, tant en l’àmbit assistencial com en l’àmbit de la salut pública i que aquest coneixement no es concep “com un dogma”, sinó sotmès al judici de la comunitat científica i mèdica en la recerca contínua de l’evidència més sòlida possible.

Finalment, el COMB recordava que el deure dels metges els obliga a ser lleials amb els seus pacients i a fer servir tots els mitjans necessaris i disponibles per preservar la seva salut, i sobretot no fer servir procediments, ni prescriure medicaments, ni fer recomanacions que no estiguin basades en l’evidència científica o en l’eficàcia clínica, encara que el Col·legi reconeix el dret dels pacients a rebutjar un tractament, sempre que no suposi un risc per a tercers.

En el cas de la vacunació sistemàtica, recordava el COMB, que cal tenir molt present que s’actua en un àmbit que és la protecció de la salut dels menors i que ells no participen de la decisió final. Segons Padrós, el COMB no ha rebut cap queixa en aquest sentit ni ha obert cap expedient a cap metge, però “si ho detectem, proposarem que se sancioni i fins i tot la suspensió de l’exercici, perquè és inadmissible i contravé el codi deontològic”.

De fet, ha admès que “algun metge hi deu haver dins del moviment antivacunes” dels més de 40.000 seguidors que té a Catalunya, i ha animat els ciutadans a alertar de qualsevol professional que incorri en mala praxi.

A més, ha instat Teresa Forcades a “posar en dubte les vacunes als fòrums científics, que és on s’ha de fer,” en comptes de posar en dubte la seva eficàcia i contribuir a desinformar els ciutadans amb les seves proclames.

Albert Molins Renter
17/08/2015
La Vanguardia

dilluns, 17 d’agost del 2015

La política del càstig augmenta la drogoaddicció

Johann Hari, escriptor i periodista ("The New York Times", " The Guardian", "Le Monde"...)
Tinc 36 anys. Vaig néixer a Escòcia i visc entre Londres i Nova York. La meva vida sentimental és complicada. Em vaig llicenciar en Ciències Polítiques a Cambridge. Necessitem una democràcia més profunda en la societat i no hem ni començat a democratitzar la nostra cultura. Sóc ateu.

Quin és el seu record més primerenc sobre les drogues?
Tinc 3 anys, intento despertar una persona molt, molt pròxima que s’ha col·locat, però no ho aconsegueixo. Hi havia moltes persones addictes a la família, jo inclòs. Això em porta a investigar. Durant tres anys vaig viatjar a més d’una desena de països.

I què va entendre?
Que tot el que pensem sobre les drogues i sobre la manera com eradicar-les està equivocat. El tractament dominant és reprimir, avergonyir, aïllar, i això no funciona.

Són cent anys de guerra contra les drogues.
Billie Holiday va ser assetjada i assassinada pel seu fundador, Harry Anslinger, i aquesta història explica la dinàmica subjacent. No va ser perquè algú pensés racionalment que les drogues eren perilloses, sinó perquè hi havia la creença equivocada als EUA que els negres i els mexicans que consumien drogues atacaven els blancs.

Té un rerefons racista?
Va ser una guerra per esclafar altres grups ètnics. Anslinger va crear l’Oficina Federal de Narcòtics just quan s’acabava la llei seca. Volia que el departament continués funcionant, i odiava els negres i els addictes, malgrat que ell ho va acabar sent, però abans va estendre la seva política pel món.

Ironies del destí.
Quan es van prohibir les drogues el comerç va passar dels metges i farmàcies a bandes mafioses, i es va disparar la violència pel control del mercat. I hi ha dos desastres principals.

Endavant.
El més gran és l’efecte en els addictes. Tots tenim assumit que la causa de l’addicció és la substància: l’addicció a l’heroïna la provoca l’heroïna.

Sembla obvi, sí.
Bruce Alexander, expert en el tema, em va explicar que la idea de l’addicció que tenim ve d’una sèrie d’experiments que es van fer a començaments del segle XX: una rata pot triar entre aigua i aigua amb cocaïna o heroïna, que és la que escull fins que mor.

Sí, així entenem l’addicció.
Als anys seixanta el doctor Alexander va repetir l’experiment, però, en lloc d’una rata sola en una gàbia, va crear un parc per a rates en què tenia companyia, menjar, túnels –els encanten, els túnels– i les dues aigües, amb droga i sense. En aquest cas, les rates no trien l’aigua amb droga; la tasten, però sense sobredosi.

No s’han negat mai les causes socials.
Però hem seguit una política que ha empitjorat l'addicció. A Arizona, a la presó de dones drogoaddictes, les preses porten una samarreta groga que diu “Era una addicta”, i les obliguen a cavar tombes. Pensem que els hem de fer patir perquè deixin les drogues.

Res a veure amb el parc per a rates.
Quan entenem què ens diu aquest experiment veiem clarament que aquesta política del càstig i la denigració és la pitjor que podem seguir.

A Portugal han fet el contrari.
L’any 2000 tenien problemes greus, l’1% de la població era addicta a l’heroïna. Però van despenalitzar les drogues i van invertir tots els diners que es gastaven a reprimir a millorar la vida dels addictes.

Com?
Donant-los feina, és a dir, un motiu per llevar-se al matí, i tractament, de manera que els addictes a les drogues intravenoses van baixar un 50%. I avui Portugal és el país europeu amb el consum més baix. Això em va fer pensar en els addictes que hi havia en la meva vida.

I què va pensar?
Et diuen que has d’amenaçar-los, abandonar-los, i malgrat que és difícil intento fer tot el contrari: dir-los que els estimo tant si consumeixen com si no i intentar reforçar els vincles que m’hi uneixen. La desconnexió i l’aïllament són una de les principals causes de l’addicció.

Sovint la gent comença amb les drogues perquè les consumeixen els amics.
L’oficina de l’ONU que lluitava contra les drogues, l’organisme més gran del món, admet que el 90% dels consumidors de drogues il·legals no són addictes i no suposen cap perill, només el 10% es converteixen en addictes.

Perquè no els agrada la seva vida?
Sí, la gent que consumeix de manera compulsiva és perquè no suporta ser present en la seva vida. Canviar aquesta realitat és el que van fer a Portugal, i va funcionar. I és el motiu pel qual el model del càstig als EUA ha fracassat estrepitosament. És curiós veure que quan tots els països democràtics fan passos per allunyar-se d’aquest model, Espanya fa passos en el sentit contrari, com Rússia.

Ens falta el segon desastre.
Si prohibeixes les drogues estaran controlades pels criminals, que generen moltíssima violència. En els últims set anys, a la zona nord de Mèxic, 60.000 civils han mort en aquesta guerra, i això no té res a veure amb el consum de les drogues, sinó amb la prohibició.

Molta gent pensa que legalitzar les drogues ens portarà a l’anarquia.
La legalització és una manera d'establir ordre en aquesta violència anàrquica. Els Estats Units s'han gastat un bilió de dòlars en la lluita contra les drogues i no aconsegueixen ni mantenir la droga fora de les presons. Per això països conservadors com Suïssa la legalitzen, i amb molt bons resultats.


En la pròpia pell
El seu exnòvio heroïnòman i parents molt propers eren addictes a les drogues. Ell mateix ho era: “Prenia sense cap control pastilles per a la narcolèpsia, malgrat que no tinc aquesta malaltia, però em permetien escriure sense parar. M’hi vaig enganxar”. I així va començar una investigació periodística que va culminar en Tras el grito (Paidós), on analitza les conseqüències i causes de la guerra contra les drogues. “Un model basat a estigmatitzar no funciona, però un model basat a ajudar sí que funciona; per això Suïssa, un país molt conservador, ha decidit legalitzar les drogues, amb molt bon resultat”. Exposa entrevistes amb experts, sicaris, els amics que van sobreviure a Billie Holiday, recorre presons...


Ima Sanchís
14/08/2015