dijous, 12 de juny del 2014

El coratge de la pau

Trobada històrica dels presidents d’Israel i Palestina
BONA VOLUNTAT: El president d’Israel demana “pau entre iguals” i que “s’acabin els plors”
EL PRINCIPAL ESCULL: Jerusalem és esmentada amb insistència per tots dos presidents

Pregàries i alta diplomàcia al Vaticà. Francesc va exercir ahir d’amfitrió d’una històrica trobada per la pau –d’oració però també de diàleg polític entre bastidors– amb els presidents d’Israel, Shimon Peres, i de Palestina, Mahmud Abbas, per intentar desbloquejar el diàleg que va fracassar durant la recent mediació dels Estats Units.

En la seva intervenció, el Papa va expressar el seu desig que la reunió, sense precedents, fruit del recent viatge del Pontífex a Terra Santa, sigui “l’inici d’un camí nou en la recerca d’allò que uneix, per superar el que separa”. “Per fer la pau es necessita molt coratge, molt més que per fer la guerra”, va subratllar Jorge Mario Bergoglio en una solemne cerimònia als jardins del Vaticà, dissenyada al mil·límetre per preservar els delicats equilibris, polítics i religiosos, entre les delegacions participants i no ferir sensibilitats.

El Papa va recordar que “el món és una herència que hem rebut dels nostres avantpassats i també un préstec dels nostres fills”, uns fills que estan “cansats” dels conflictes i que “demanen d’abatre els murs de l’enemistat”. Francesc va demanar sinceritat a les parts, força d’ànim i rebuig a la falsedat, respecte als pactes i no caure en les provocacions que tantes vegades han frustrat l’acostament i la solució al conflicte.

Atès que la cita estava concebuda com una ocasió espiritual, Francesc va apel·lar a Déu i va destacar que “la història ens ensenya que amb les nostres soles forces no n’hi ha prou”. “Més d’una vegada hem estat a prop de la pau, però el dimoni, per diversos mitjans, ha aconseguit impedir-la”, va afegir. “No renunciem a les nostres responsabilitats, però invoquem Déu com a acte de suprema responsabilitat, davant les nostres consciències i davant els nostres pobles”, va concloure el Papa.

Els discursos tant de Peres com d’Abbas van posar de manifest que, malgrat la bona voluntat de les dues parts, persisteixen esculls que seran difícils de superar en la negociació, com l’estatus de la ciutat de Jerusalem. “La ciutat santa de Jerusalem és el cor bategant del poble jueu”, va dir el nonagenari president israelià, que es troba en la recta final del seu mandat, tot just començar la seva intervenció. Però Peres, que va guanyar el Nobel de la Pau pels Acords d’Oslo amb els palestins, va destacar que “cal posar fi als plors, la violència i el conflicte” i va parlar d’assolir una “pau entre iguals”. Peres va alternar l’hebreu i l’anglès en el seu parlament.

Abbas va insistir en la “nostra ciutat santa de Jerusalem”, amb menció expressa als llocs sagrats dels musulmans, i que es garanteixi l’accés als fidels de les tres religions monoteistes. El líder palestí va implorar a Déu que alleugés el patiment del seu poble tant al territori palestí com en la diàspora, clara al·lusió als camps de refugiats a Jordània i el Líban.

Després de la cerimònia, el Papa, Peres i Abbas van plantar una olivera, l’etern símbol de la pau, i es va celebrar una trobada entre els tres a la Casina Pio IV, l’edifici que acull la Pontifícia Acadèmia de les Ciències, una trobada que finalment va durar vint minuts.

La cita es va iniciar poc després de les sis de la tarda. La delegació israeliana havia arribat hores abans. Peres va ser el primer a presentar-se al Vaticà, com estava previst. Abbas va volar a Roma des d’Egipte, on havia assistit a la presa de possessió del nou president, Abdul Fattah alSissi.

Una gestió d’última hora del Vaticà i de la delegació israeliana va fer que Abbas suavitzés el seu discurs sobre el dret dels refugiats palestins al retorn. Peres, per la seva banda, va intentar no ferir les susceptibilitats del seu primer ministre, Benjamin Netanyahu, que fa pocs dies va anunciar una ruptura diplomàtica amb l’Autoritat Nacional Palestina arran de la formació d’un govern amb els islamistes de Hamàs.

Tot i així, al final de la cerimònia, ahir l’enviat especial de La Vanguardia va poder parlar amb el president israelià, amb el palestí i amb els principals artífexs de les dues delegacions i del Vaticà, i va registrar un consens en la satisfacció: “Ho hem aconseguit. Ha estat difícil, però és la primera vegada que 1.500 milions de musulmans escolten rabins, jueus i israelians lloant la pau, i que vuit milions de ciutadans israelians escolten imams i a musulmans fent el mateix”.

El rabí Daniel Shperber va declarar a La Vanguardia exultant: “Fins avui es deia que la religió només provoca radicalismes i ara queda clar que la religió i els líders religiosos també poden ser un element moderador”.

Caldrà veure si la Santa Seu s’implica en els pròxims passos d’acostament i si el Papa decideix assumir un nou protagonisme.

Eusebio Val 
Henrique Cymerman
09/06/14
La Vanguardia