Fa cinquanta o seixanta anys, només duien tatuatges els mariners o homes que havien fet el servei militar a la marina o a l'Àfrica. Eren dibuixos senzills, fets amb tinta blava i no gaire traça: una àncora, un cor travessat per una fletxa, de vegades un nom de dona…
Avui dia, els tatuatges són molt populars, i alguns, veritables obres d'art, amb dissenys originals i colors variats. A l'estiu, és difícil anar pel carrer i no creuar-se amb algú amb un tatuatge en alguna zona visible del cos. A la platja, aquesta moda és encara més evident. La difusió dels tatuatges és paral·lela a la dels pírcings i hi ha estudis sociològics sobre el significat actual d'aquests costums, que en alguns pobles s'han practicat des de temps antics.
A Catalunya, hi ha una normativa que regula aquestes pràctiques i qui s'hi sotmet hauria de signar per escrit un consentiment informat que ha d'indicar, entre d'altres, en què consisteix el tatuatge o pírcing, quins riscos i complicacions comporta, possibles contraindicacions, quins productes i materials es fan servir i quines cures necessita. Poden ser un punt d'entrada de bacteris i virus patògens.
Hepatitis B i C, sida i infeccions de l'endocardi han estat descrites com a conseqüència de pírcings i tatuatges. També reaccions al·lèrgiques a les tintes o al metall de les arracades. I proves mèdiques com ara la ressonància magnètica poden veure's afectades per un pírcing o poden causar petites cremades en la pell tatuada. El consentiment informat és un document que poca gent deu llegir abans de signar-lo; altrament no crec que es veiessin tants tatuatges i pírcings pel carrer.
Mercè Piqueras
11/08/2013
