divendres, 17 de juny de 2016

“Alguns metges són terroristes de la medicina”

Salvador Esquena, uròleg, cirurgià oncològic
Tinc 40 anys. Vaig néixer a Girona i visc a Barcelona. Sóc metge. Estic casat i tinc una filla, Aina (1). Sóc un liberal moderat, a la pràctica un socialdemòcrata. Si Déu existeix, ens té un mica abandonats. La mà del metge a l'espatlla cura tant com la pastilla.

Té ben irritats els seus col·legues metges...
Només els que no entenen que l’autocrítica és molt saludable.

Què els ha molestat?
Assenyalo aspectes de l’exercici de la medicina millorables, sempre pensant en el pacient. Per això em vaig fer metge!

Per a què?
Per alleujar els altres, i no per grimpar socialment, promocionar-me o forrar-me.

Acusa altres metges de fer això?
Alguns metges són terroristes de la medicina: miren només pel lucre personal. Haurien de ser empresonats!

Va fort, vostè.
Anuncien en premsa mètodes quirúrgics pels quals cobren exageradament, i que en molts casos apliquen sense ser necessaris. Enganyen i estafen, i plomen el pacient... que a sobre els queda agraïts!

Això que diu és molt greu: denunciï’ls des del Col·legi de Metges!
Preparem un decàleg de pràctiques ètiques, per fer-ho: ara és molt difícil provar-ho.

Però dir-ho així escampa ombres de dubtes sobre tota la professió...
Afirmo que l’assistència mèdica a Catalunya és de les millors del món, la pública i la privada. Només ataco el metge inhumà i deshumanitzat, aprofitat i sense escrúpols.

Un exemple, sisplau.
Enredar el malalt perquè es presti a ser utilitzat com a conillet d’índies d’un tractament o tècnica nous. “Prepareu-me’n dos per a dilluns”, he sentit dir un cirurgià...

Potser això és necessari perquè avanci la medicina...
A qui vagi a fer-ho, li prego que abans es pregunti: “Li faria això a la meva mare?”. I després que actuï en conseqüència.

Queda dit.
Per adquirir experiència i sumar hores de quiròfan, alguns col·legues viatgen al tercer món a practicar: operen sense els controls d’aquí. Utilitzen aquells pacients com a objectes en benefici seu: ho jutjo immoral.

Vostè com va sumar hores de quiròfan?
Operant aquí, amb totes les cures i garanties per al pacient, a poc a poquet.

Quina operació ha estat la més difícil?
Construir una bufeta extirpada amb un tros d’intestí.

Des de quan va sentir aquesta vocació?
De petit em regalaven mini-farmacioles per fer cures als meus companys del pati de l’ escola. I a mi ja m’agradava prou, allò.

Ser cirurgià oncològic són paraules importants...
És una cirurgia molt atractiva, i no et negaré la meva autocomplaença si guareixo o milloro la vida d’algú.

Però... i la responsabilitat de fallar?
Per això el metge ha de ser molt humil: tot es pot complicar. Encara que el pacient ho cregui, no som infal·libles! Així que res d’adormir-se sobre els llorers, col·legues!

Alguns metges s’enfilen massa?
El risc de narcisisme és enorme. I un Narcís crescut pot portar-te a menysprear el pacient, a veure’l com a secundari, com a simple instrument del teu èxit: fatal!

I això passa?
Més del que caldria: és tan llastimós veure un metge altiu, fred, displicent, distant...

Com hauria de ser el bon metge?
Molt format i al dia en la seva disciplina, i alhora molt empàtic: tan bo en l’aspecte tècnic com en l’humà... I d’això hi hauria d’haver exàmens!

Tanta importància hi dóna?
Un bon metge és el que sap comunicar-se amb el pacient, és càlid, tendre, amable, educat, simpàtic, afectuós, empàtic! Això ja és curatiu! És el millor fàrmac.

Les dones metges són mes empàtiques que els homes?
La sensibilitat no es reparteix per sexes, depèn de cada persona.

Què caldria corregir o evitar?
Mals hàbits. Un: els regals de la indústria farmacèutica als metges perquè prescriguin els seus fàrmacs. Hi va haver sobres mensuals per a metges, i un de molt influent va dir: “A mi m’agraden els cotxes esportius...”. A un altre li van pagar una consulta nova.

Quina altra pràctica qüestiona?
Classes de cirurgia amb operacions en viu: augmenta el risc del pacient.

Una altra.
Per aconseguir promoció o fons, hi ha investigadors mèdics que maquillen dades en congressos i en publicacions científiques. El director de la prestigiosa The Lancet ja s’ha queixat de perdre credibilitat, per les boles que li colen als articles.

Doncs que vigili!
Però sovint els periodistes us afanyeu a elevar a titular qualsevol bola... si el tema és prou suggeridor, per atreure lectors... Alguns venen fum... i d’altres en compren.

Alguna crítica més?
Els metges cobren poc i suporten una pressió assistencial brutal, i molta burocràcia... Amb els anys això mina la seva moral, i un metge cremat, desmotivat, no és un bon metge! Als polítics els correspon evitar-ho...

Conclusió?
Tot per al pacient i amb el pacient! Sense paternalismes: posem-nos a la pell del pacient! La mà del metge a l’espatlla... és tan guaridora o més que una pastilla.


En la pell del pacient
Li comento a Salvador Esquena que la sèrie House ha fet mal al seu gremi, perquè projecta la imatge del metge displicent amb tothom, pacients inclosos. És un metge més pendent de la seva pròpia brillantor que de confortar el proïsme. Salvador Esquena em confirma que contra aquest perfil ell reivindica el del metge comunicatiu, amable i empàtic amb el pacient: sosté que l’afabilitat i l’ afecte del metge formen part substancial de la seva eficàcia guaridora. I ho argumenta amb contraexemples al seu llibre En la pell del pacient (Ara Llibres), discutit perquè posa la seva professió davant el mirall. No per denigrar-la: per millorar-la.I opina a Twitter:@ducdemantua


Ima Sanchís
17/06/2016