 |
| Artwork per: Paggy Washburn |
Tinc molta sort de estar amb aquest Església .
Certament tinc tristesa, no per el “follón” que han armat arrel del llibre, sinó perquè estem a massa distància amb els que creuen que una cosa es Evangelitzar i l’altre “fer acció social” (Entrevista a la “La Vanguardia” d’avui amb Rino Fischella) (que fins i tot aquest talibans del catolicisme em reconeixen...) Només tinc una manera de viure el Evangeli i així vull viure. Bé tampoc es per fer-vos una dissertació....
També es trist que no es caigui en el compta del PERQUÈ han armat el “follón”. El nostre Bisbe s’ha vist pressionat per els talibans i en contra d’ell i de Catalunya, deuen voler posar un “rouquito” a la nostra seu... i és possible que ho aconsegueixin. Per això defendré el meu bisbe sempre.
Per altre costat us diré que la meva consciencia està ben tranquil•la i en pau, perquè nosaltres (educadors i un servidor ) no COL.LABOREM en un avortament, que és el seu argument per el procés de excomunió, sinó que vàrem intentar evitar un avorto, abans, durant i desprès de que aquelles noietes ho fessin. És a dir que ni canònicament ni moralment (s’evita un mal major i disminueixen les conseqüències d'un avortament) em considero CULPABLE. Però no vaig voler fer “guerra” amb el arquebisbe i accepto el procés i el que decideixin. No vull més “protagonisme”. Per nosaltres els protagonistes son la gent que pateix i els nostres infants i famílies. La feina la seguiré fent amb la mateixa il•lusió i reflexió i pregària.
El vostre escrit m’anima i em dona forces per seguir essent fidel a Jesús.
Certament no hem de fer més soroll. Les dificultats que tenim no em venen de fora.
També us vull dir que tot el que ve de Girona ja es motiu d'alegria per a mi. Fins sempre a la Comunió. Estic a la vostra disposició
Manel Pousa Engroñat
