L’encíclica verda del Papa impulsa l’ecumenisme i té l’aval d’un dels grans experts en el canvi climàtic
La presentació de ‘Laudato si’’ dóna protagonisme a un científic i a un líder ortodox
 |
| L’aula nova del sínode, al Vaticà, durant la presentació de l’encíclica sobre canvi climàtic del papa Francesc |
El professor alemany Hans-Joachim Schellnhuber, un dels experts mundials més importants en el canvi climàtic, semblava ahir Al Gore a la pel·lícula Una verdad incómoda. Però l’escenari era peculiar: l’aula nova del sínode, al Vaticà, durant la presentació de l’encíclica Laudato si’ (lloat sies) de Francesc.
Al mateix lloc on es van celebrar les congregacions generals, aquells debats tan animats entre cardenals que van precedir el conclave del 2013, el Vaticà va reunir la premsa internacional per valorar l’encíclica, un text sense precedents que formula una mena de teoecologia, una síntesi entre teologia, ciència i anàlisi social. Tant se val que el document s’hagués filtrat tres dies abans a un mitjà italià. El ple va ser absolut. Hi va haver controls de seguretat a l’entrada i la inusual exigència de registrar-se prèviament si es volia formular una pregunta.
Schellnhuber, assessor científic del Vaticà, va projectar un PowerPoint molt interessant sobre l’evolució històrica –i geogràfica– de les emissions d’anhídrid carbònic per l’ús de combustibles fòssils i sobre les alarmants perspectives. El catedràtic, que ensenya a Alemanya i els Estats Units, va alertar del ritme i les conseqüències de l’escalfament de la Terra si no es prenen mesures urgents. Els prelats i monsenyors asseguts a les primeres files estaven molt atents. Mai no s’havia utilitzat un PowerPoint per presentar una encíclica. Entre les impactants afirmacions de Schellnhuber va figurar la que vivim en “el miracle” d’una fase geològica de temperatura relativament estable a la Terra, cosa que ha permès el floriment de la civilització humana. El professor va recordar la teoria que fa uns 70.000 anys, a causa de la gegantina erupció volcànica de Toba (Indonèsia), l’homo sapiens va estar a punt de desaparèixer, ja que només en va sobreviure un grup molt reduït, del qual descendim. Segons Schellnhuber, la nostra obligació és provar de mantenir durant tant temps com sigui possible l’estabilitat climàtica i no provocar una catàstrofe al marge dels cicles naturals.
L’altre gran protagonista de la presentació va ser un líder de l’Església ortodoxa, el metropolità de Pèrgam, John Zizioulas, que va parlar en representació del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble. Zizioulas es va asseure, de manera significativa, en una de les dues grans butaques de la presidència. L’altre l’ocupava el cardenal ghanès Peter Turkson, un dels prelats que més ha treballat en la preparació de la primera encíclica verda.
Laudato sí’ ha suposat una ocasió més aprofitada per Francesc per impulsar l’ecumenisme i, en especial, l’acostament als ortodoxos, la jerarquia dels quals va ser pionera. ja el 1989, a posar el focus sobre els problemes del medi ambient moderns.
El metropolità de Pèrgam va lamentar que la teologia cristiana hagués ignorat durant massa temps la relació amb el medi ambient, i va dir que “l’Església (sense especificar si la catòlica o l’ortodoxa) ha d’introduir ara, en el seu magisteri sobre el pecat, el pecat contra el medi ambient, el pecat ecològic”. Zizioulas va introduir el terme d’ecumenisme existencial que hi ha d’haver entre els cristians davant problemes fonamentals com la protecció de la Terra o la persecució mortal que pateixen en alguns països.
El portaveu vaticà, Federico Lombardi, va tancar la presentació anunciant que el Papa, a través de Twitter, sotmetria el món, en les hores successives, a un “petit bombardeig” d’idees de l’encíclica. Això també va ser una primícia.
Eusebio Val
19/06/2015
