dilluns, 25 de juliol de 2016

Cada vegada més nens sense vacunar: 4.500 cada any a Catalunya

La proporció de famílies contràries a protegir els seus fills avança entre col·lectius de nivell socioeconòmic mitjà o alt
Salut adverteix que si ara no hi ha pòlio, diftèria o xarampió és perquè la majoria de criatures han sigut vacunades

La mort d’un nen d’Olot (Garrotxa) malalt de diftèria, que no havia sigut vacunat, ocorreguda fa un any, va donar lloc a un lleu increment de la demanda de vacunes per part de famílies contràries a la vacunació dels seus fills. Però aquell repunt s’ha esfumat. La proporció de menors que no reben cap vacuna en els primers mesos de vida ni després per decisió familiar es torna a equiparar a Catalunya a la que existia abans d’aquell tràgic episodi, o és fins i tot lleugerament superior. Aquesta és la tendència i contra ella no semblen ser eficaços els missatges de pediatres i científics que mostren, amb dades epidemiològiques, la validesa de les vacunes i els riscos de tornar a malalties greus en què incorren els nens no immunitzats. 


El 2015 a Catalunya van ser vacunats el 92,85% dels nadons en el seu primer any de vida, dos punts menys que el 2010, cosa que va situar en uns 4.500 la xifra de criatures nascudes que no van rebre els fàrmacs preventius.

El percentatge de vacunats descendeix al 90,5% dels nens catalans si es comptabilitza la població de 0 a 14 anys que hauria d’haver rebut les 13 vacunes que componen el calendari oficial i gratuït que es considera «imprescindible» per evitar infeccions greus, potencialment transmissibles, que en altres temps van causar una gran mortalitat i que no han sigut eradicades enlloc del món. La Conselleria de Salut desconeix la xifra de nens que no consten com a vacunats però que sí que ho estan perquè han sigut immunitzats en consultes pediàtriques privades.

NIVELLS EUROPEUS
L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC), responsable de la prevenció de malalties, insisteix a destacar l’«alt percentatge» de famílies que acaten el calendari de vacunacions infantils. Una proporció similar, asseguren, a la que es dóna al Regne Unit, superior a la de França, Alemanya –on avancen els col·lectius contraris a la vacunació– i Holanda, que, per motius religiosos, reuneix una important colònia de no vacunats.

Les citades peticions inesperades de vacunes de fa un any, destinades a nens que no estaven protegits contra cap de les malalties previstes al calendari oficial, es van produir en l’entorn geogràfic on havia viscut el nen que va morir, una zona –amb la comarca de la Garrotxa com a epicentre– on els moviments antivacunes tenen una notable implantació.

Es tracta de famílies joves, amb un nivell socioeconòmic i educatiu mitjà o alt, que han optat per mantenir un estil de vida al més allunyat possible dels tòxics de la dieta i la farmacopea, i que porten la seva decisió fins al límit de prescindir de les vacunes que en l’últim segle han esborrat de la consciència col·lectiva la por a la poliomielitis, la diftèria, el xarampió o la verola, infeccions que en un altre temps van protagonitzar importants epidèmies cícliques. «A Espanya, a principis del segle passat morien cada any prop de 5.000 persones a causa de la diftèria», va assenyalar recentment José María Bayas, epidemiòleg de l’Hospital Clínic i investigador en vacunes.

L’ASPC no amaga la seva preocupació davant l’avanç del moviment antivacunes, un col·lectiu refractari als missatges que periòdicament envia el món científic. La seva posició, alerta Salut, pot deteriorar la denominada «immunitat col·lectiva», situació que es produeix quan una majoria d’individus que comparteixen zona geogràfica estan protegits davant de determinats virus o bacteris. En aquestes circumstàncies, una persona no vacunada es beneficia de la immunització del col·lectiu.

«Les famílies que són contràries a la vacunació de les malalties que incloem dins del calendari oficial no recorden, o no han conegut mai i no saben el que és, persones afectades per la poliomielitis, i desconeixen, o per aquesta mateixa raó neguen, les xifres que demostren la importància de rebre algunes vacunes», insisteix Cabezas, en al·lusió a la del xarampió. «Aquesta malaltia no és gaire greu, i no passa res si no t’has vacunat contra ella, diuen els moviments antivacunes –prossegueix l’especialista–.

Però s’ha de tenir en compte que una de cada mil persones no vacunades que pateixen el xarampió desenvolupa una encefalopatia mortal». Aquesta inflamació greu de les membranes cerebrals succeeix en «una de cada milió» de persones vacunades contra el xarampió, afegeix. «Mil vegades menys», reitera Cabezas.

Si la proporció de població no immunitzada continua creixent, conclouen des de la Conselleria de Salut, Catalunya s’acabarà enfrontant a un problema comunitari de salut pública.

INFECCIONS PROTEGIDES
  1. En els primers mesos: la vacuna denominada hexavalent, que s'administra als 2, 4 i 11 mesos de vida, protegeix de diftèria, tètanus, tos ferina, poliomielitis, meningitis B, hepatitis B. Als 4 mesos també s'administra l'antimeningocòccica C, que evita una altra forma de meningitis.
  2. Incorporacions el 2016: el calendari oficial ha incorporat aquest any la vacuna contra el pneumococ, que se suma a les que s'administren als 2, 4 i 11 mesos de vida. Aquest mateix immunogen s'ofereix als majors de 65 anys, població considerada vulnerable davant aquesta greu malaltia.
  3. Només una crea polèmica: el calendari es completa amb les vacunes triple vírica, que protegeix de xarampió, rubèola i parotiditis, la de l'hepatitis A i la de la varicel·la. A les nenes d'11 anys se'ls ofereix la que prevé contra algunes soques del virus del papil·loma humà. Aquesta és l'única vacuna que segueix generant controvèrsia. També és la més cara del calendari.
  4. Per a adults: les persones adultes haurien de rebre cíclicament, cada 5 o 10 anys, les vacunes contra el tètanus i la diftèria, ja que la protecció d'aquests dos fàrmacs no és indefinida. També es recomana l'antigripal als més grans de 65 anys, de forma anual.

La triple vírica no causa autisme

Les vacunes no han sigut alienes als missatges falsos difosos en publicacions habitualment rigoroses, que adquireixen arrelament social quan són recollits per col·lectius que coincideixen en un mateix interès. Així va succeir a finals del segle passat amb la vacuna que protegeix enfront del xarampió, la rubèola i la parotiditis, denominada triple vírica, a la qual un informe publicat a la revista científica 'The Lancet' va vincular amb el desenvolupament de l’autisme.

L’informe, que firmava Andrew Wakefield, va ser retirat i desmentit a la mateixa revista tres anys després –es va demostrar que el seu autor, subvencionat per un laboratori amb interessos en el sector de la prevenció, havia enganyat a consciència– però els partidaris de la no vacunació encara segueixen recorrent a aquell missatge. «Són creences que reforcen idees que són molt difícils de modificar», explica Carme Cabezas, subdirectora de Protecció de la Salut.

La idea que defensen els col·lectius antivacuna –el risc que provoqui la maeixa infecció que pretén evitar– ha quedat minimitzada, o invalidada, en els últims anys a mesura que han anat apareixent els actuals immunògens, elaborats amb virus inactivats o trossejats, que difícilment podrien causar infecció. «Quan en un país es donen molts casos de pòlio, com passa actualment a l’Àfrica, la vacuna que s’administra conté virus atenuats que donen lloc a una protecció immunològica de gran potència –explica Cabezas–. Però a les zones on la pòlio es manté en proporcions baixíssimes o nul·les, com és el cas d’Espanya, la vacuna que administrem conté virus inactivats, que de cap forma podrien causar la malaltia».

Àngels Gallardo
20/07/2016