dissabte, 5 de novembre del 2011

"Un dels futurs problemes serà la soledat" per Narcís Bardalet

Va néixer a Girona l'any 1953. Va passar la seva infància a Sils i a Celrà. Va estudiar a La Salle de Figueres i a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professionalment va fer pediatria a l'Hospital Trueta de Girona i medicina forense a Navarra i després a Girona. Actualment és cap dels forenses  de  Girona.  És casat.  Té dos fills.

Què el va portar a estudiar medicina i a fer-se metge forense?
M'hi va portar la formació humanística que em van donar els meus pares i el col·legi La Salle de Figueres, on vaig estudiar. Em va interessar molt la persona i el cos humà, i això només ho podia aconseguir amb la medicina. AI llarg de la carrera hi havia dues especialitats que m'atreien: la pediatria -per això vaig fer aquesta especialitat al Trueta- i la medicina forense, que em va donar la possibilitat d'estudiar coses enormement enigmàtiques, que estan entre la ciència i el misteri, com és la mort. Alhora, ser metge forense em permetia investigar circumstàncies de la mort a través d'analítiques, de biòpsies, de proves.

Vostè ha dit en alguna ocasió que el treball amb els morts li ha fet valorar més la vida i li ha potenciat la creença en Déu. Per què?
Porto trenta-tres anys de forense i moltes vegades, quan estàs sol, en silenci, en les autòpsies, et planteges moltes coses: què hi ha després de la mort? I quan mires el cos humà, aquesta màquina tan perfecta, i quan mires l'univers, el cel estrellat, dius: ha d'haver-hi alguna cosa més després d'això.

Els jutjats són un bon observatori de la societat?
El jutjat és allà on la gent va a demanar justícia o creu obtenir justícia. Moltes vegades s'hi veu l'inici dels problemes humans i socials. Problemes grossos: agressions sexuals, violència domèstica, accidents de trànsit, incapacitacions de persones grans que han quedat absolutament deteriorades per la vellesa, i ja no diguem quan hi ha morts de forma violenta o ocasionada: homicidis, suïcidis... I t 'adones d'una faceta de la societat: que no tot és riure i divertir-te, sinó que també hi ha molta gent amb molts problemes.

I molta gent ha de viure en soledat aquestes situacions, i fins i tot mor sola ...
Sí. Estic convençut que un dels problemes de les pròximes generacions serà la soledat. Abans, quan jo era petit, la gent solia morir-se a casa, en un pis, acompanyat i rodejat dels fills i de les persones properes. Han aparegut els centres sociosanitaris, els centres geriàtrics, i moltes vegades la persona es mor sola. A part que la complexitat de la forma de vida del món occidental comporta que la família es dispersi, els fills han de sortir del seu poble o hàbitat -i fins i tot del país- per trobar feina, i això fa que molts dels nostres vells se sentin sols.

Això planteja interrogants sobre el model de societat que tenim, no és així?
Certament. A la persona humana en certs moments li va bé estar sola perquè pugui pensar i reflexionar. La meditació es fa estant sol. Però suara parlava d'un tipus de soledat impregnada d'una gran càrrega de tristesa, perquè et sents sol en un moment en què estàs hiperdelicat: estàs malalt o ets vell o minusvàlid.

Quines qualitats creu que hauria de tenir algú que volgués dedicar-se a la feina que fa vostè?
Estudiar molta medicina i molta legislació i, sobretot, ser molt humana. Entre les  característiques de la persona, per definició, hi ha el fet de morir-se i el patir. AI llarg de la vida no sols t'ho passes bé, sinó que en determinats moments tens problemes i conflictes, i pateixes. Alguns te'ls has buscat, però altres te'ls han ocasionat el teu entorn, els problemes socials, etc. Sobretot recomanaria al metge forense que deixés el rellotge, perquè la medicina forense és gestionar el caos. No hi ha horari. No sé quan hi haurà el pròxim accident de trànsit, la pròxima persona que se suïcidarà o el pròxim homicidi. És impossible saber-ho. Per tant, el metge forense no s'ha de mirar gaire el rellotge. A més, està a les immediates ordres del jutge i, per tant, ha d'estar a disposició del que succeeixi en el moment, sense que es pugui precisar quin. El que el metge forense no pot perdre és la humanitat.


Josep Casellas
Revista El Senyal
Novembre de 2011