dilluns, 2 d’abril del 2012

Em vaig prometre que no tornaria a passar un sol dia al llit

Manuel Jiménez Ucero, metge pediatre, immunòleg i dietista

Tinc 64 anys. Vaig néixer a Sòria i visc entre Barcelona i Andorra. Sóc metge. Estic casat i tenim tres fills cada un i nou néts. Política? Mai rendir-se. Necessito creure en Déu. El nostre repte sanitari és l'obesitat: dos dies de vida d'un obès equivalen a tres

Què el va fer ser metge?
Una malaltia que em mortificar de nen. 



Quina malaltia?
Després d'una infecció d'angines, escarlatina i nefritis, em va quedar una febre persistent. 



Quina edat tenia?
Dels sis als nou anys vaig estar en un llit, metrallat amb penicil·lina i estreptomicina, amb llargs períodes hospitalitzat... 



Això el va marcar?
Em sentia apartat, tancat, solitari. Em vaig llegir els 500 llibres de la biblioteca del meu pare, mestre. El meu favorit era Robinson a la seva illa: com jo! I Tom Sawyer, lliure ... 



Com va acabar aquesta historia?
Als nou anys em van deixar sortir del llit ... i vaig haver a aprendre a caminar. Vaig ser Forrest Gump! I em vaig fer dues promeses. 



Quines?
Que seria metge de nens i que no tornaria a passar un sol dia al llit. 



I les ha complert? 
Sí! Encara que hagi tingut grip forta, el pànic a ficar-me al llit ha estat més fort. 



Avui, com a pediatre, com hagués tractat a aquell nen febril que va ser vostè?
Aire pur i vida sana! 



Què va ser el millor de la seva infància?
Varem passar penúria (el meu pare ens deixava mullar un rosta a cada fill en el seu ou), però dels nou als dotze anys vaig ser feliç. 



Per què?
Viviem a La Gornal del Penedès: una casa plena de fruita, melons en serradures, raïm penjat del sostre, aventures al castell... Vaig viure com el meu adorat Tom Sawyer! 



I va passar pàgina a les penes!
Com estudiava amb beca, m'aplicava molt per treure notes altes, i donava classes a altres nois per pagar-me els llibres i després la carrera. I als 19 anys em vaig fer gran. 



Per què?
La meva mare va emmalaltir greument, va ser hospitalitzada, i el meu pare es va enfonsar. Em vaig fer càrrec dels meus quatre germans, de tot. Els meus companys em portaven els apunts. Em posar a prova..., i vaig treure matrícules d'honor en tot. 



Allò el va forjar?
Crec en l'esforç, la disciplina, l'autoexigència..., i en què mai hem de rendir-nos. 



Com ha estat la seva carrera de metge?
Vaig ser pediatre a la sanitat pública i vaig treballar fins a l'extenuació: més de 2.000 nens al mes ... Fins que no vaig poder més i ho vaig deixar tot. 



Què va ser el millor? 
Les vides salvades, com la d'un nen de quatre anys ofegat en una piscina. El donaven per mort, però el vaig posar cap per avall, vaig treure l'aigua, fer un massatge cardíac, boca a boca ... i va ressuscitar. Això ho compensa tot! 



Ha tornat a veure'l?
No. Avui deu tenir trenta anys. Va ser un estiu a Vallromanes, després va desaparèixer. 



Què el va disgustar de la sanitat pública? 

El malbaratament i la improductivitat. La desgana. La pèrdua de calidesa en la relació metge-pacient, sagrada! No hi ha pública o privada: hi ha bona o mala sanitat. 



En què consisteix la bona sanitat?
He creat un grup de sis centres mèdics ambulatoris, amb més de 150 metges i col·laboradors: atenem a 20.000 pacients al mes, sense llistes d'espera!, sempre un somriure a la boca per al pacient. 



Com s'aconsegueix això?
Amb ordre, disciplina, exigència i personal compromès amb l'eficàcia i el servei. 



Quin és el nostre gran repte sanitari?
L'obesitat!: Som el segon país amb més obesos d'Europa i el penúltim en educació nutricional: quina vergonya! 



Tan greu és el problema?
L'obès emmalalteix abans i mor abans: cada dos dies d'un obès... equivalen a tres dies. 



Com saber el meu pes saludable?
Divideix el teu pes entre el quadrat de la teva alçada: si et surt més de 24, compte, actua! 



Què és el primer que hauria de fer?
Redueix la teva ingesta de carbohidrats (sucres i fècules): estan per tot arreu! Els mengem en excés i engreixen i maten. 



Per què?
Obliguen el pàncrees a segregar tanta insulina... que s'esgota. I d'aquí les diabetis, acumulacions de greix, deteriorament cardiovascular, úlceres, ceguera... 



Menjaré menys sucres i fècules. 

I menja cinc vegades al dia, en poques quantitats. Això regula els nivells d'insulina, relaxa el pàncrees. I, sobretot, sopar poc: "Sopar curt, vida llarga", va sentenciar Cervantes. 



Què més aconsella?
L'alcohol excita el pàncrees: si beus alcohol en menjar, t'engreixes més! Pesa't al matí següent de sopar amb alcohol i veuràs que guanyes el doble de pes que sopant sense alcohol. Ah, i no beguis res fred. 



Per què? 

Dificulta la digestió i facilita la fixació de greixos. El pitjor del pitjor per beure: un refresc dolç i fred. Per cert, l'alumini de les llaunes és cancerigen per a la bufeta. El millor per beure: un te verd, tebi. 



Promou alguna dieta?
La que dic dieta Flash: una fase vegetariana verda i dieta proteinada (un gram de proteïna per quilo al dia), ajudada amb minerals, vitamines i oligoelements per evitar desgast muscular i l'efecte rebot. 



És una crítica a la dieta Dukan? 

Sense control mèdic, la gent s'excedeix amb la proteïna, fins provocar-àcid úric, sobrecàrrega hepàtica i deteriorament de la salut. 



Què és estar sa? 

No fer una cosa pensant en quatre, fumant i assaltant la nevera a la nit.

'La dieta Flash'

És un home orquestra de la salut, metge pediatre i també immunòleg, i a més especialista en nutrició focalitzat en la lluita contra l'obesitat: m'informa que 300.000 espanyols segueixen avui alguna dieta proteinada, i per això en la seva obra La dieta Flash (Planeta) explica quin control mèdic precisa tota dieta proteinada (tan de moda avui en dia) per garantitzar la seva eficàcia i sortejar danys. Per això està formant ara a 200 metges a tot Espanya, que aplicaran aquesta eina des de la seva cadena d'establiments. Jiménez Ucero és fundador del Grup Policlínic d'assistència primària, i de Inforyatrica, associació que presta tota mena de serveis als metges catalans.

Víctor M Amela
30/03/2012
La Vanguardia