dilluns, 8 d’abril del 2013

Tornem-hi amb els ous

No voldria pas que m'acusessin d'escarni per tornar sobre aquesta qüestió dels ous, perquè és evident que el que escriuré no deixarà pas en bon lloc alguna de les persones responsables, però una de dues: o hi ha una manca de comunicació per part del jutjat, o jo no hi entenc ben bé res, que també podria ser. Cal repetir-ho: una partida d'uns 380.000 ous va ser usada per intentar fer passar per la duana, el dia 18 de març, una determinada quantitat de droga. La droga va ser interceptada, en una operació policial de la qual cal felicitar-se. Però van quedar els ous. S'ha sabut que aquests ous van ser etiquetats el dia 13 de març i que són aptes per al consum entre dos i tres mesos. El problema es presenta quan el Banc dels Aliments té la pensada que, amb la crisi que hi ha i la quantitat de gent que passa gana, aquests ous no es poden malmetre. I els demana. Però es troba que la jutgessa, no sé ben bé per quina raó, ho reconec, ho desestima i diu que els ous s'han de destruir. Fi de la història?

Això en teoria, perquè de moment no troben qui destrueixi els 380.000 ous. Hi ha qui té seny, diria jo. La policia diu que no té mitjans, i els que en tenen volen cobrar per la feina. La qüestió és que els ous són encara en una empresa de grues, que ha tingut la sensatesa de posar-los en un lloc fresc. I mentrestant al jutjat diuen que volen que l'Ajuntament es faci càrrec de dur-los l'abocador o allà on sigui, tot i que l'Ajuntament no en té constància.

D'acord, no he dit res de nou. Però és que ho trobo un escàndol de gran magnitud. Si el Banc dels Aliments vol els ous és perquè té tot el sentit no fer malbé el menjar. M'ho van ensenyar a casa de petit, durant el temps que anàvem més curts d'armilla, si més no la majoria, encara que sempre n'hi ha hagut, de gent necessitada. “Aniràs a l'infern en cos i ànima”, em deien si malmetia menjar amb la inconsciència dels nens petits. Jo dic el mateix als meus fills. Si hi ha una raó sanitària per no donar els ous, que ho diguin, per traslladar-ho a la gent i que es pugui entendre. I si no hi és, cosa que em temo... ho trobo tan greu que no m'ho puc creure, i com a ciutadà voldria rebre una explicació del perquè de tot plegat. I si no hi és, que una instància superior al jutjat posi seny i no permeti malmetre menjar quan hi ha gent que passa gana. De moment, si m'he de posar al costat d'algú, em poso al del Banc dels Aliments. Poden pujar-hi de peus.


Jordi Grau
07/04/13