La mort del nen amb diftèria acorrala el discurs antivacunes

Després de la mort del menor hospitalitzat fa 29 dies, Boi Ruiz apel·la a la responsabilitat i demana immunitzar. Primer cas de la malaltia en trenta anys

Pintura: Tim Oneill

DANYS GREUS

El bacteri va afectar òrgans vitals del menor, que no ha pogut superar la malaltia

A L’HOSPITAL

Els pares han autoritzat l’autòpsia clínica per a la investigació mèdica

NO IMPOSAR

Salut descarta ara per ara obligar a vacunar i aposta per convèncer tota la població

CAMPANYA A LES ESCOLES

S’identificaran els alumnes sense immunitzar i un metge parlarà amb les famílies

El petit de 6 anys infectat de diftèria va morir ahir a la matinada a l’Hospital Vall d’Hebron, on feia 29 dies que estava ingressat. “Ha mort de diftèria, sí, diftèria amb majúscules, una malaltia que es pot prevenir gràcies a les vacunes”, va insistir el conseller de Salut, Boi Ruiz. El nen no estava vacunat per decisió dels seus pares. I aquí el conseller va voler trencar una llança a favor dels progenitors: “Ells són les segones víctimes d’aquest fet, perquè van ser mal assessorats per grups que es dediquen a qüestionar l’efectivitat de la immunització, i ara el seu fill està mort”.

El menor es va començar a trobar malament el 23 de maig i al cap de poc el seu estat va empitjorar. Al cap de cinc dies va ingressar a l’hospital comarcal d’Olot, municipi on residia, amb febre alta i inflamació de les amígdales. Els metges van alertar d’una sospita de diftèria, motiu pel qual van enviar una mostra de fluids al Centre Nacional de Microbiologia. El laboratori va confirmar la malaltia al cap de poques hores. El nen d’Olot es convertia així en el primer cas de diftèria a Catalunya en trenta anys.

Al món occidental és una malaltia pràcticament oblidada, perquè la immunització universal l’ha permès controlar i reduir-ne al mínim els casos. Això va dificultar l’obtenció d’una antitoxina per combatre els efectes que causa el bacteri. La diftèria produeix una toxina que entra al corrent sanguini i ataca les vies respiratòries i altres òrgans, com el cervell i els ronyons. El ministeri de Sanitat va haver d’acudir a Rússia per obtenir el medicament i començar a tractar el nen, que va ingressar al Vall d’Hebron amb pronòstic molt greu el 30 de maig. Amb tot, el petit no ha pogut superar els danys que la malaltia li va provocar. El bacteri li havia afectat els ronyons, el cor i els pulmons, i sobrevivia intubat i connectat a màquines que feien funcionar els seus òrgans. “Es tractava d’una soca molt agressiva”, va assenyalar ahir Montserrat Pujol, especialista de l’UCI pediàtrica del Vall d’Hebron. La família del nen ha autoritzat que l’hospital faci l’autòpsia clínica del cadàver, i obtenir així més dades dels efectes de la diftèria. Els tècnics de Salut Pública continuen buscant el focus de la infecció, encara que reconeixen que serà complicat trobar-lo.

Deu nens més que van mantenir un contacte estret amb el menor mort són portadors asimptomàtics de la malaltia. El conseller va insistir que aquests menors estan segurs i no s’ha de témer per ells, perquè estan vacunats i la malaltia no es pot desenvolupar ni afectar-los. Tot i així, estan sent medicats amb antibiòtics per eliminar el bacteri del seu organisme i evitar que encomanin persones no vacunades –a Olot hi ha 47 nens sense immunitzar–. Dos dels deu portadors ja han estat donats d’alta i han abandonat la quarantena perquè han quedat lliures de la diftèria. Els altres vuit continuaran amb el tractament i l’aïllament fins que les anàlisis indiquin que el bacteri ha desaparegut.

Boi Ruiz no va poder amagar ahir el seu enuig amb els grups i les persones que “llancen missatges falsos sobre les vacunes” i els va demanar que actuïn amb “responsabilitat”. “No existeix cap debat científic sobre la utilitat de les vacunes, hem d’escoltar els que tenen el coneixement, que són els metges,” insistia.

Els pares del mort van buscar informació en grups antivacunes que desaconsellen la immunització basant-se en mites i presumptes complots mundials. Aquests col·lectius són minoritaris, tot just el 3% de la població no vacuna els seus fills, encara que són molt actius a través d’internet. Per aquesta raó, Salut i Ensenyament llançaran una campanya de conscienciació a partir del curs vinent entre els pares que no presentin la cartilla de vacunació a l’escola –la demanen tots els centres quan un nen es matricula–. Els pares que no vacunin seran detectats i es tractarà de convèncer-los a través del seu metge de capçalera. 

“L’ideal és que tothom estigui vacunat”, va afirmar el conseller de Salut. Ruiz prefereix convèncer a obligar i aposta per millorar la informació de les persones. Si aquesta nova campanya no funciona i la immunització descendeix, Salut es plantejaria aleshores obrir un debat al comitè de bioètica sobre si obligar a vacunar o no. “És un tema delicat perquè entra en conflicte amb la inviolabilitat del cos”, va dir el conseller. En tot cas, Ruiz va apel·lar al “sentit comú”. “Esperem que aquest desgraciat incident ens faci reflexionar; la diftèria, com d’altres, no és una malaltia eradicada, sinó controlada gràcies a les vacunes”. En aquest sentit, Ruiz va anunciar que la comissió europea ultima un acord per emmagatzemar antitoxina de la diftèria per si n’apareguessin més casos.

Maite Gutiérrez

28/09/2015

La Vanguardia

L'ebola per fi té un test de diagnòstic ràpid

Es pot aplicar en hospitals i dóna el resultat en minuts

La tècnica actual de detecció del virus requereix laboratoris d’alta seguretat i tarda uns quants dies

Un test que diagnostica l’ebola en qüestió de minuts a partir d’una gota de sang és tan eficaç com la prova actual, que requereix transportar tubs plens de sang a laboratoris d’alta seguretat i que tarda uns quants dies a oferir resultats.

F.LEONG / Encara que l’epidèmia remet, continua fent morts a l’Àfrica

El test, que s’ha assajat amb èxit a Sierra Leone, redueix els riscos d’infecció tant per als treballadors sanitaris com per a les persones amb possibles símptomes d’ebola, que s’han d’estar diversos dies aïllades en contacte amb altres pacients esperant el diagnòstic.

Un diagnòstic ràpid, a més a més, redueix el risc que un pacient amb ebola pugui encomanar altres persones durant els dies que encara no s’ha confirmat el seu diagnòstic.

Obtenir un test de diagnòstic ràpid ha estat un dels grans objectius de la investigació sobre l’ebola, amb la recerca de fàrmacs i de vacunes, d’ençà que es va tenir consciència de l’epidèmia la primavera de l’any passat.

L’oenagé Partners in Health, en col·laboració amb l’Escola de Medicina de Harvard (EUA), es va posar en contacte amb laboratoris que treballen en tècniques de diagnòstic per desenvolupar una prova capaç de detectar l’ebola de manera ràpida i eficaç. Entre els candidats prometedors va destacar un test anomenat ReEBOV desenvolupat per la companyia Corgenix dels Estats Units.

El test detecta una molècula del virus de l’ebola i funciona de manera similar a una prova d’embaràs. La mostra s’aplica sobre una tira amb un reactiu de manera que, si conté el virus, apareix una línia acolorida. El dispositiu amb què s’extreu la gota de sang del dit del pacient, similar al que es fa servir per mesurar el sucre en persones diabètiques, està dissenyat de manera que el personal sanitari no entri en contacte amb la sang.

La tècnica de diagnòstic actual, en canvi, suposa un risc per a les persones responsables d’extreure la sang, de transportar-la i d’analitzar-la.

El nou test s’ha assajat en 106 pacients atesos a dos hospitals de Sierra Leone com a possibles casos d’ebola. També s’ha assajat amb 284 mostres de sang analitzades al laboratori de referència del país per al diagnòstic de la infecció.

Segons els resultats que es presenten avui a la revista mèdica The Lancet, el test ReEBOV ha identificat a l’hospital el 100% dels casos d’ebola diagnosticats al laboratori. Però té l’inconvenient que un 8% dels casos que ha detectat com a positius en realitat no tenien ebola –el que es coneix com a falsos positius i és un problema comú en moltes proves de diagnòstic–.

L’estudi ha revelat que la prova que s’ha fet fins ara també és imperfecta en les condicions com s’utilitza a Sierra Leone, i que no detecta el virus en alguns pacients que el tenen –el que es coneix com a falsos negatius i també és un problema comú–.

Tant el test ràpid com el de laboratori han donat resultats erronis en algunes persones amb ebola que havien contret la infecció recentment i encara tenien nivells baixos del virus a la sang. Però, segons declara Mara Jana Broadhurst, primera autora de l’estudi, en un comunicat difós per The Lancet, el nou test “podria tenir un impacte immediat en l’atenció als pacients i el control de l’epidèmia”.

Josep Corbella

26/06/2015

La Vanguardia

La humanitat se salva persona a persona

M. Cherif Bassiouni, promotor del Tribunal Penal Internacional

Tinc 77 anys. Vaig néixer al Caire i visc a Chicago. Formo jutges i fiscals en Dret Penal Internacional. He criat quatre fills espirituals. Política? La que deriva dels valors humans. Sóc musulmà, hi ha el mateix Déu per a tothom. El bé suprem és la reconciliació, no la pau.

Què el va empènyer a fer-se advocat?

Va ser pel meu avi. Era advocat i va lluitar contra els anglesos per la independència d’Egipte, el 1923. Anava al capdavant de les marxes amb un fes vermell i un para-sol blanc.

Independentista i previsor.

El para-sol blanc té gràcia...

Per què?

Uns anys després va veure una foto d’un hindú petitó... també amb un para-sol blanc.

Gandhi!

Va preguntar qui era, li van dir que lluitava contra els anglesos per la independència de l’Índia... i se’n va anar a l’Índia a assessorar-lo!

Especialista en independències...

Sí. I després jo vaig assessorar independentistes algerians contra França.

I com veu la de Catalunya?

Que em contractin, ha, ha.

Què li va ensenyar, el seu avi?

Es va posar al servei dels més humils. A la meitat dels clients no els cobrava. Sempre deixava oberta la porta de casa. La seva germana li deia: “Et robaran...”.

I el van robar?

Tenia un cuiner que un dia li va robar un rellotge d’or, regal del rei. “Tancaràs la porta, ara?”, li va preguntar la germana. “Si la tanco, no me’l podran tornar!”, va respondre.

I no l’hi van tornar...

Sí! El cuiner es va penedir, va tornar i l’hi va donar. El meu avi li va preguntar per què robava. Necessitava diners per a la família, li va dir. I l’avi: “Et castigaré!”.

Com?

A treballar: li va donar feina d’assistent. I tota la vida va ser un empleat molt fidel. Parèntesi: com està Egipte, ara? La dictadura militar actual és l’única alternativa a la barbàrie. Confio que evolucioni cap a la democràcia.

De quin cas se sent més orgullós?

De la meva feina a l’ex-Iugoslàvia. El 1992, l’ONU em va encarregar que investigués els crims de guerra.

Una gran responsabilitat.

I un parany: no em van donar recursos, ni un dòlar de pressupost, ni despatx.

I què va fer?

Vaig buscar suports en amics i institucions, vaig anar formant grups d’investigació: vam obrir 151 fosses comunes, vaig entrevistar personalment 223 dones violades... Vaig constatar que la violació de 20.000 dones formava part de la política de neteja ètnica.

I què va aconseguir?

Els 3.500 folis d’informe, 70 documents, 3.000 fotos i 300 hores de vídeo que vaig presentar eren tan contundents que van obligar a obrir un procés internacional... que va culminar amb 122 condemnats a presó. I sobre aquest precedent d’èxit es va constituir el Tribunal Penal Internacional (TPI).

L’admiro.

Després vaig redactar el tractat del TPI, per encàrrec de l’ONU, amb el vot de 161 països.

Bon treball.

Una sola persona no pot canviar el món, cal saber-ho, això! Però sí que pot aportar un gra de sorra. És el que ensenyo als meus alumnes. Només s’avança pas a pas.

A qui li agradaria portar a judici?

No es tracta de jutjar una persona, sinó aquells que la sostenen: els càrrecs intermedis en són responsables. L’obediència deguda no ha d’estar mai per damunt dels valors!

Quina injustícia li sembla més flagrant al món, avui dia?

És vergonyós que el món no faci res davant els 200.000 morts a Síria, només per por de Rússia o l’Iran.

I si el fet d’actuar-hi comportés conseqüències pitjors per a tothom?

N’hi hauria prou amb negociar amb Rússia i l’Iran per satisfer els seus interessos. També és vergonyós que no fem caure Boko Haram o l’Estat Islàmic.

Potser no és tan fàcil.

L’Estat Islàmic només són 20.000 soldats que assassinen, degollen i decapiten: no em digui que no els podem frenar.

No és pacifista, entenc.

Si fem servir la violència per salvar vides de nens, la justifico. La humanitat se salva persona a persona!

La pau no és el bé suprem?

No. El bé suprem no és la pau, és la reconciliació! Sense reconciliació, no hi ha pau autèntica: no hi haurà pau entre Palestina i Israel mentre no hi hagi reconciliació.

Vostè, com combatria el terrorisme islamista internacional?

Cas per cas, sense causa general per “terrorisme”. L’FBI ha empresonat un noi de Chicago per un blog on reflexiona sobre com ser bon musulmà. Fent això, l’FBI fabrica terroristes.

Què ha de tenir un advocat per ser molt bon advocat?

Ha de ser fiable i d’un perfil humà inclinat a resoldre problemes dels seus clients.

També amb mentides, si cal?

Això seria contrari al sentit de la professió, igual que un metge cura i no mata.

Doneu-li un consell a un futur advocat.

El mateix que vaig rebre d’un estudiant més gran el primer dia de facultat: “Si veniu aquí a guanyar diners, marxeu! Aquí es ve a servir la vídua, l’orfe i l’oprimit. I només després, a guanyar diners”.

Premi Dret i Societat

M. Cherif Bassiouni és l’home l’esforç personal i a contracorrent del qual va propiciar la creació del Tribunal Penal Internacional, una eina esperançadora de civilització. Mereix el Nobel de la Pau. M’ensenya a substituir la temptació de salvar la humanitat per salvar un sol nen, una sola persona, pas a pas, gra a gra, sense gaires cerimònies. M’ho repeteix: “La humanitat se salva persona a persona”, per això ho titulo així. Agraeixo al despatx d’advocats Roca Junyent que hagi convidat Cherif Bassiouni per distingir-lo amb el II premi Dret i Societat pel seu servei a la convivència, guardó que li han entregat en un acte solemne al Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Víctor-M. Amela

27/06/2015

La Vanguardia

“Ha nascut un imaginari que promou l’islam com la religió de la protesta”

Mohamed-Ali Adraoui, investigador de l’European University Institute, és un reconegut expert en salafisme. És l’autor de Du Golfe aux banlieues. Le salafisme mondialisé. Investiga sobre els processos de radicalització a Occident en comunitats musulmanes.

Creu que els tres atemptats de França, Tunísia i Kuwait estan connectats?

Hem de sospitar que hi ha algun tipus de connexió, de vincles operatius, però encara hi ha poca informació per confirmar-ho. Sabem que a Europa hi ha des de fa anys l’amenaça de persones susceptibles de passar a l’acció. Una altra cosa és el significat de l’ús de mètodes com la decapitació, que mai havien sigut utilitzats per grups jihadistes a Europa... ni enlloc. Es busca un doble efecte: sembrar el terror i colpejar l’imaginari col·lectiu.

Com s’explica que a Europa i els Estats Units hi hagi gent que se senti atreta pel jihadisme?

Cal saber que els moviments jihadistes són molt oberts en el sentit nacional. Des dels anys 80, amb la Guerra de l’Afganistan, atreuen (o fascinen) joves i no tan joves arreu del món. Ho hem vist també amb Bòsnia, Txetxènia, el Caixmir i més recentment amb l’Iraq o amb Síria. En tots aquests conflictes hi han participat combatents que han sortit de França, els Estats Units, la Gran Bretanya, Austràlia, i també de països musulmans. No és una novetat: el que és nou és la dimensió que ha pres aquest fenomen avui, sobretot des de l’inici de la guerra civil a Síria.

Per què?

D’una banda, perquè la guerra de Síria té una dimensió regional i multifacètica: és una guerra entre un règim i un poble, entre diferents grups ètnics i confessionals, entre potències regionals i internacionals... Hi ha una forma d’imaginari jihadista que ha pres la iniciativa, sobretot entre els més joves, davant les formes de contestació tradicionals. A Espanya, França o Itàlia els discursos antisistema amb crides a la violència venien sobretot de grups seculars, fossin d’extrema esquerra o d’extrema dreta. I des de fa uns anys s’ha produït una mena d’islamització de la contestació. Gràcies a internet, a les imatges, a l’ús que fan grups com l’Estat Islàmic de les xarxes socials... es projecta un missatge en què l’islam s’ha convertit en la religió de la protesta.

Contra qui?

Els enemics evolucionen: poden ser els Estats Units, les dictadures o les altres religions. El jihadisme presenta l’islam com la religió dels damnats de la terra -com diu Carlos el Xacal, el terrorista veneçolà convertit a l’islam-, contra el sionisme, contra els grans capitalistes.

I això resulta especialment atractiu entre els joves?

Hem vist un canvi sociològic en el jihadisme. És diferent de la generació de la Guerra de l’Afganistan, que era més madura. Ara trobem francesos, belgues, tunisians, de 17 o 20 anys que deixen casa seva per anar a combatre amb grups jihadistes. Una part de la joventut europea s’identifica amb aquesta idea de l’islam com a religió de la resistència.

Quin paper hi juga aleshores la religió?

Aquesta generació de joves té la impressió que li han mentit, que les promeses de la societat liberal eren una mentida i que els estats on viuen els enganyen. En ells, el discurs religiós no és tant la causa com la conseqüència del seu trencament amb la societat. Es veu clarament en el cas dels conversos: abans d’apropar-se a la religió musulmana, sovint s’identifiquen amb amics que veuen com a discriminats. Es veuen més com a oprimits que com a musulmans. I això explica la rapidesa de les trajectòries. En aquesta generació de joves, els mites polítics tradicionals han desaparegut i trenquen amb les generacions anteriors. La religió és un element de socialització: els musulmans contra els no musulmans i, dins dels primers, els autèntics contra els traïdors.

Es pot fer un perfil d’aquests nous jihadistes? O la idea d’un barbut marginal és un estereotip?

Hi ha els delinqüents de barris perifèrics que es radicalitzen a les presons, però també joves de classe mitjana de famílies que no tenen res a veure amb la religió. No és tant un problema de pobresa com d’imaginari polític. Hi intervenen les guerres, les explicacions geopolítiques, unes lectures de la discriminació que són reinterpretades en un sistema religiós de comprensió del món.

I estem veient casos de dones que també s’incorporen al projecte jihadista des d’Europa i es traslladen a Síria o l’Iraq.

Un 15% o 20% dels que viatgen a Síria són dones. I no és nou però té una dimensió que no havíem vist mai. Algunes combaten, però la majoria van a fer d’esposes i mares dels soldats. Juguen un paper molt important: els jihadistes donen un espai a la dona. Els dirigents tenen problemes perquè les poblacions locals, on pesa molt el factor tribal i confessional, acceptin els combatents estrangers i aleshores també necessiten dones.

Espanya eleva l’alerta antiterrorista

Davant la coincidència d’atemptats terroristes, el fet que el 29 de juny faci un any de la proclamació del califat de l’Estat Islàmic (EI), la proximitat geogràfica de l’atemptat de Lió i la informació que el ministeri de l’Interior espanyol ha compartit amb el govern francès, el govern central va decidir ahir elevar l’alerta terrorista a Espanya del grau 3 (moderat) al 4 (alt), en una escala de 5. Es tracta d’un punt per sobre de l’increment de seguretat que es va viure després dels atemptats a París. Després d’una reunió urgent del pacte antijihadista espanyol, que integren el PP i el PSOE, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va informar que “no hi ha constància que entre els morts hi hagi cap ciutadà espanyol” a l’atemptat de Tunísia.

Cristina Mas

27/06/2015

Ara.cat

El vaticà rebaixa les expectatives de reforma en moral familiar

Tímides obertures als divorciats, gais i parelles de fet de cara al sínode

El Vaticà va provar ahir de rebaixar les expectatives dels sectors més progressistes de l’Església catòlica sobre possibles reformes substancials en el sínode sobre la família que se celebrarà l’octubre que ve. Tot i que no es pot descartar que hi hagi canvis més importants dels previstos, les obertures anunciades sobre qüestions com els divorciats que s’han tornat a casar, les parelles de fet i els homosexuals semblen a priori bastant limitades i d’incerta aplicació pràctica.

Foto: Tiziana Fabi. Una parella a Roma en una protesta contra les unions gais, dissabte.

La roda de premsa convocada per presentar l’Instrumentum laboris, el document de treball del sínode, va suscitar molt d’interès mediàtic. Davant d’això, els dos cardenals i l’arquebisbe encarregats de la tasca van utilitzar la secular tàctica vaticana de la cautela i de certa ambigüitat. Van anar amb peus de plom, sabedors que hi ha sensibilitats molt diverses, segons les diòcesis, i que seria imprudent generar esperances exagerades en uns i altres.

Serà el segon sínode sobre la família després de l’assemblea extraordinària de l’any passat. El debat ha estat intens i global, de la base a la cúpula. El secretariat que l’organitza ha rebut 99 respostes i 359 observacions “enviades lliurement des de diòcesi i parròquies, associacions eclesials i grups espontanis de fidels, moviments, organitzacions civils, nombroses famílies i creients individuals”, segons va dir el cardenal italià Lorenzo Baldisserri.

Una de les qüestions més difícils continua sent l’actual exclusió en els sagraments de la reconciliació (confessió) i la comunió dels divorciats que s’han tornat a casar. L’Església catòlica no vol fer l’efecte que, encara que sigui per via indirecta, posa en qüestió la indissolubilitat del matrimoni, un dogma inamovible. Tot i això, admet que s’han d’agilitzar els processos d’anul·lació canònica i fer-se de manera completament gratuïta. Pel que fa als divorciats que s’han tornat a casar, parla d’acollida i d’àmplia participació en la vida eclesial. Al document també s’apunta a la “hipòtesi d’un itinerari de reconciliació o via de penitència, sota l’autoritat del bisbe” per a aquells “que es troben en situació de convivència irreversible”. Podrien rebre la comunió si es penedeixen, si s’entossudeixen en la “comunió espiritual” i decideixen “viure en continència”, és a dir, sense mantenir relacions sexuals, la condició sens dubte més dura de complir. És obvi que als catòlics més aperturistes els semblarà una sortida del tot insuficient i poc realista en la societat contemporània.

Sobre les parelles de fet, el to és molt comprensiu. No se’ls recrimina, com es feia abans, que visquin en pecat, sinó que la intenció és abordar-les en un sentit constructiu, oferir-los acollida i “acompanyar-les amb paciència i delicadesa” perquè estiguin obertes al matrimoni sacramental. L’Iinstrumentum laboris reconeix que amb freqüència la resistència al matrimoni no obeeix a una prevenció ideològica sinó a problemes existencials, com per exemple la falta de feina estable. 

Sobre els homosexuals, s’insisteix a respectar la seva dignitat i a acompanyar pastoralment les parelles i les seves famílies, encara que es deixa clar que de cap manera les seves unions es poden equiparar al matrimoni entre home i dona, i que és “inacceptable” la pressió d’alguns organismes internacionals que condicionen els ajuts a països pobres a acceptar els casaments de persones del mateix sexe.

Eusebio Val

24/06/2015

La Vanguardia

La quimioteràpia oral es multiplica per deu en una dècada a l'ICO i arriba a un 32% dels pacients

Els fàrmacs es poden prendre a casa i són especialment freqüents en els tumors de mama, còlon, pulmó i en la leucèmia mieloide crònica 

L'ús de quimioteràpia oral s'ha multiplicat per deu en l'última dècada a l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i, actualment, el 32% dels pacients que hi reben quimioteràpia prenen els fàrmacs per aquesta via. La quimioteràpia oral permet seguir el tractament a casa i redueix les molèsties i els riscos de l'administració endovenosa. Els pacients que de forma més habitual reben fàrmacs orals són els que pateixen càncer de mama, còlon, pulmó i la leucèmia mieloide crònica. El 44% d'aquests fàrmacs orals estan en fase d'investigació i provenen d'assaigs clínics; una dada que indica que l'administració per via oral de la quimioteràpia serà cada vegada més freqüent en els propers anys.

La quimioteràpia oral ha passat de ser testimonial a convertir-se en habitual en alguns tractaments del càncer. La investigació sobre com es produeix i dissemina un càncer ha permès desenvolupar nous fàrmacs diana més eficaços, precisos i amb molts menys efectes secundaris i personalitzar els tractaments segons el tipus concret de tumor. Una part molt important d'aquests fàrmacs de precisió són d'administració oral.

Els pacients que reben el tractament oral no s'han de traslladar a l'hospital per a les sessions de quimioteràpia, sinó que hi van periòdicament per recollir el fàrmac que es prenen a casa. Els pacients tenen una responsabilitat important en el tractament, ja que són ells els que se l'administren. Davant aquest canvi, l'ICO ha introduït modificacions estructurals i de circuit per oferir més informació als malalts.

La nova farmàcia de l'ICO, la de més capacitat del sud d'Europa, es va inaugurar el març passat amb l'ampliació dels espais per al suport i l'educació sanitària. L'equipament va incorporar dos robots de darrera generació per preparar els fàrmacs citostàtics -de quimioteràpia- que eliminen el contacte dels tècnics amb els medicaments i eviten riscos i errors. L'ICO també disposa d'un sistema informàtic de gestió dels tractaments de quimioteràpia, que controla des de la prescripció fins a la dispensació del fàrmac.

ACN

25/06/2015

Ara.cat

Un estudi analitzarà els beneficis del suc de taronja per a la hipertensió

El CTNS de Reus busca 250 voluntaris per participar en la investigació

El treball, amb un pressupost de més de mig milió de dòlars, està finançat per un consorci de Florida

Es necessiten voluntaris lleugerament hipertensos, però que no es mediquin. Durant tres mesos, aquests voluntaris, 252 en total, beuran mig litre de suc de taronja natural al dia. I durant aquest període els científics realitzaran sis controls, un dels quals serà amb esmorzar inclòs. L’objectiu del Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS) és avaluar l’efecte de l’hesperidina –un component del suc– sobre la pressió sanguínia. El centre reusenc ha guanyat el concurs internacional convocat pel Florida Department of Citrus i finançat amb mig milió de dòlars al qual es van presentar una dotzena de centres europeus i americans.

Els 252 voluntaris beuran al dia mig litre de suc de taronja natural. Foto: Vicenç Llurba

“Han valorat el disseny del nostre projecte científic, amb una mostra d’individus elevada per donar potència a la mostra i perquè apliquem diferents tècniques d’anàlisi”, explica Lluís Arola, director del CTNS. La proposta suposa la realització de més de 1.700 consultes de seguiment, l’anàlisi de més de 26.000 mostres de plasma i el consum de més de 7.000 litres de suc de taronja 100% natural procedent de Florida. A Reus el suc que es repartirà entre els voluntaris arribarà concentrat i congelat.

El Florida Department of Citrus dels Estats Units va convocar la licitació internacional l’any passat i fa dos mesos el CTNS va firmar el contracte. La investigació –que suposa una inversió de 536.000 dòlars– està finançada per un consorci internacional: el Citrus Health Claim Initiative, format per l’Estat de Florida, l’Associació Internacional de fabricants de sucs (a través de la seva filial europea AIJN) i els productors més importants de cítrics i sucs del Brasil, que canalitzen així la seva estratègia científica internacional.

El CTNS utilitzarà diversos marcadors bioquímics per avaluar l’efecte de l’hesperidina sobre la pressió sanguínia. El seu estudi proposa una intervenció nutricional en paral·lel, amb cegament doble controlat amb placebo. Els voluntaris beuran mig litre de suc diari durant dotze setmanes i abans de començar l’estudi, durant l’estudi i al final de l’estudi s’avaluaran diversos paràmetres antropomètrics, bioquímics i de salut. “També farem una aproximació nutrigenòmica, utilitzant tècniques òmiques per obtenir una visió global del que passa a escala bioquímica al nostre organisme”, afegeix Arola. Aquesta proposta va convèncer el consorci internacional.

El CTNS, que és una fundació privada sense ànim de lucre impulsada per ACCIÓ, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i un total de setze empreses i institucions, elabora des de fa set anys estudis sobre aliments: tant pot ser que en comprovin l’eficàcia com que n’analitzin els ingredients funcionals o de toxicitat. Realitzen estudis de cèl·lules en animals, en persones i bioinformàtics, “per explicar l’efecte d’un principi actiu en el conjunt d’un sistema biològic i poder interpretar el seu mecanisme d’acció”, apunta Arola. Pel seu volum i per la inversió que representa, l’estudi sobre el suc de taronja és el més ambiciós que ha abordat fins ara el CentreTecnològic de Nutrició i Salut. El projecte ja té l’aprovació del Comitè Ètic d’Investigació de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i un equip dirigit per la doctora Rosa Solà, de la URV, està buscant i seleccionant els 252 voluntaris. Per això s’ha mobilitzat la xarxa de metges d’atenció primària que habitualment participen en aquest tipus d’estudis aportant els voluntaris, que no cobren.

“L’estudi començarà el mes de setembre que ve perquè, durant l’estiu, els hàbits alimentaris acostumen a canviar”, explica Lluís Arola. Durant un any i mig es treballarà amb els voluntaris -en grups reduïts- i durant l’any i mig següent es treballaran les dades per poder presentar l’estudi el setembre de l’any 2017.

Sara Sans

22/06/2015

La Vanguardia

Baixa, per primer cop, el nombre de beneficiaris del Banc dels Aliments

• Els responsables del banc ho atribueixen, en part, a la reducció del nombre d'entitats que reparteixen el menjar
• Creix el volum de menjar recaptat

L'any 2014 va ser el primer des de l'inici de la crisi en què el nombre de beneficiaris del Banc dels Aliments a les comarques gironines ha baixat. De les 42.427 persones que es van beneficiar d'aquests ajuts durant el 2013 es va passar, l'any passat, a 40.196. És un 5,5% menys d'usuaris en un any. Els responsables del banc han explicat que una de les raons d'aquest descens és que el nombre d'entitats que distribueixen els aliments entre les persones que ho necessiten també s'ha reduït –de 114 s'ha passat a 108– a causa de les exigències i els controls que duen a terme els serveis tècnics del banc. “Som cent per cent exigents”, ha afirmat el president del banc, Frederic Gómez.

Per contra, el volum d'aliments que el banc va recaptar l'any passat va ser d'un total de 2.799.969 quilos de menjar, un 23% més que el 2013. Així ho recull la memòria d'activitat del 2014, en què es destaca que bona part d'aquest augment és resultat del gran recapte, que es va dur a terme el novembre de l'any passat i durant el qual es van recollir prop de 530 tones de menjar. En la memòria es destaca que el gran recapte va batre, el 2014, tots els rècords no únicament per la quantitat de productes bàsics que es van recaptar, sinó també pel nombre de voluntaris que es van mobilitzar i van participar, que va ser de 4.000 persones.

Les altres campanyes que es van dur a terme al llarg del 2014 a favor del banc van ser: Operació quilo, que es va fer als establiments Carrefour i Carrefour-Market durant els mesos d'abril i maig; La fam no fa vacances, que es va fer a l'estiu, i el Recapte Costa Brava.

LES XIFRES

2.231

persones menys es van beneficiar l'any passat, respecte del 2013, de la distribució d'aliments feta pel banc.

108

entitats són les que van treballar el 2014 al territori repartint el menjar; són sis menys que l'any anterior.

Núria Astorch

22/06/2015

El Punt Avui

‘Teoecologia’ amb PowerPoint

L’encíclica verda del Papa impulsa l’ecumenisme i té l’aval d’un dels grans experts en el canvi climàtic

La presentació de ‘Laudato si’’ dóna protagonisme a un científic i a un líder ortodox

L’aula nova del sínode, al Vaticà, durant la presentació de l’encíclica sobre canvi climàtic del papa Francesc

El professor alemany Hans-Joachim Schellnhuber, un dels experts mundials més importants en el canvi climàtic, semblava ahir Al Gore a la pel·lícula Una verdad incómoda. Però l’escenari era peculiar: l’aula nova del sínode, al Vaticà, durant la presentació de l’encíclica Laudato si’ (lloat sies) de Francesc.

Al mateix lloc on es van celebrar les congregacions generals, aquells debats tan animats entre cardenals que van precedir el conclave del 2013, el Vaticà va reunir la premsa internacional per valorar l’encíclica, un text sense precedents que formula una mena de teoecologia, una síntesi entre teologia, ciència i anàlisi social. Tant se val que el document s’hagués filtrat tres dies abans a un mitjà italià. El ple va ser absolut. Hi va haver controls de seguretat a l’entrada i la inusual exigència de registrar-se prèviament si es volia formular una pregunta.

Schellnhuber, assessor científic del Vaticà, va projectar un PowerPoint molt interessant sobre l’evolució històrica –i geogràfica– de les emissions d’anhídrid carbònic per l’ús de combustibles fòssils i sobre les alarmants perspectives. El catedràtic, que ensenya a Alemanya i els Estats Units, va alertar del ritme i les conseqüències de l’escalfament de la Terra si no es prenen mesures urgents. Els prelats i monsenyors asseguts a les primeres files estaven molt atents. Mai no s’havia utilitzat un PowerPoint per presentar una encíclica. Entre les impactants afirmacions de Schellnhuber va figurar la que vivim en “el miracle” d’una fase geològica de temperatura relativament estable a la Terra, cosa que ha permès el floriment de la civilització humana. El professor va recordar la teoria que fa uns 70.000 anys, a causa de la gegantina erupció volcànica de Toba (Indonèsia), l’homo sapiens va estar a punt de desaparèixer, ja que només en va sobreviure un grup molt reduït, del qual descendim. Segons Schellnhuber, la nostra obligació és provar de mantenir durant tant temps com sigui possible l’estabilitat climàtica i no provocar una catàstrofe al marge dels cicles naturals.

L’altre gran protagonista de la presentació va ser un líder de l’Església ortodoxa, el metropolità de Pèrgam, John Zizioulas, que va parlar en representació del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble. Zizioulas es va asseure, de manera significativa, en una de les dues grans butaques de la presidència. L’altre l’ocupava el cardenal ghanès Peter Turkson, un dels prelats que més ha treballat en la preparació de la primera encíclica verda. Laudato sí’ ha suposat una ocasió més aprofitada per Francesc per impulsar l’ecumenisme i, en especial, l’acostament als ortodoxos, la jerarquia dels quals va ser pionera. ja el 1989, a posar el focus sobre els problemes del medi ambient moderns.

El metropolità de Pèrgam va lamentar que la teologia cristiana hagués ignorat durant massa temps la relació amb el medi ambient, i va dir que “l’Església (sense especificar si la catòlica o l’ortodoxa) ha d’introduir ara, en el seu magisteri sobre el pecat, el pecat contra el medi ambient, el pecat ecològic”. Zizioulas va introduir el terme d’ecumenisme existencial que hi ha d’haver entre els cristians davant problemes fonamentals com la protecció de la Terra o la persecució mortal que pateixen en alguns països. El portaveu vaticà, Federico Lombardi, va tancar la presentació anunciant que el Papa, a través de Twitter, sotmetria el món, en les hores successives, a un “petit bombardeig” d’idees de l’encíclica. Això també va ser una primícia.

Eusebio Val

19/06/2015

La Vanguardia

Greixos trans: què són i per què són dolents per a la salut

Els Estats Units els acaben de prohibir, però a Europa només uns quants països en limiten l'ús

Les pizzes congelades són uns dels aliments que tenen una proporció més alta de greixos trans / GETTY

Els Estats Units van decidir dimarts prohibir els greixos trans. Tot i que els últims anys s'han multiplicat les veus de científics que alerten sobre els efectes que aquests greixos provoquen en la salut, cap país ha arribat tan lluny com els EUA. L'administració Obama ha donat tres anys a la indústria de l'alimentació perquè els elimini completament. Mentrestant, a Europa només uns quants estats en limiten l'ús per llei. Entre ells no hi ha Espanya, que es limita a demanar a la indústria de l'alimentació que redueixi els greixos de forma voluntària. Però, què són els greixos trans, i per què han estat prohibits?

1. Què són els greixos trans?

Són els greixos resultants d'afegir hidrogen a l'oli vegetal. Es produeixen de forma artificial per aconseguir que l'oli deixi de ser líquid i es solidifiqui.

2. Per què es fan servir?

La indústria de l'alimentació els fa servir perquè aporten una textura més sòlida i agradable als aliments, els fan més saborosos i ajuden a conservar-los.

3. Quins aliments contenen greixos trans?

Galetes i la resta de pastisseria industrial, crispetes que es fan al microones, menjar ràpid ('nuggets', patates fregides, hamburgueses…), pizzes congelades, menjar preparat congelat (canelons, croquetes), salses i sopes preparades, patates de bossa i altres aperitius salats, gelats industrials, margarines… La llista és llarga. Alguns estudis apunten que el 37% dels productes d'un supermercat contenen greixos trans, tot i que en la immensa majoria en proporcions molt petites.

4. Quins efectes tenen en la salut?

Els greixos trans són encara més perjudicials que els greixos saturats. Provoquen una disminució del nivell del colesterol bo i, en canvi, fan augmentar el colesterol dolent. El resultat és que incrementen de forma notòria el risc de patir malalties cardíaques, diabetis, obesitat… i totes les malalties que hi estan associades. Aquesta setmana un nou treball científic apunta que són dolents per a la memòria. Beatrice Golomb, autora de l'estudi de la Universitat de Califòrnia a San Diego, és taxativa: "Els greixos trans allarguen la vida dels aliments… i escurcen la de les persones".

5. Què demanen els metges?

Que es prohibeixin. Estan convençuts que la seva prohibició comportaria una important disminució en la incidència d'infarts de miocardi i tota mena de malalties cardiovasculars.

6. Què fan els governs?

De forma paradoxal o no, només els Estats Units –un país que pateix una autèntica epidèmia d'obesitat, i el lloc de naixement del menjar ràpid i congelat– els han prohibit de forma gairebé completa. A Europa, on en teoria les institucions paren més atenció a la salut i actuen de forma més reguladora, només Àustria, Suïssa, Hongria, Noruega, Dinamarca i Islàndia tenen legislacions sobre la matèria tot i que no en prohibeixen l'ús, sinó que només el limiten (2 grams de trans per cada 100 grams de greix del producte). L'Agència Europea de Seguretat Alimentària només demana a la indústria de l'alimentació que redueixi l'ús d'aquests greixos, el mateix que fa Espanya, on la llei es limita a prohibir la venda de productes amb un alt contingut de greixos a les escoles.

7. Què fa la indústria?

La indústria reacciona abocant més diners a la investigació, per trobar substituts. D'entrada, pressiona per no deixar de produir uns greixos molt barats i que els donen molt bons resultats, perquè fan possible aliments més gustosos i de llarga vida. Però la combinació entre les normatives d'alguns països i la conscienciació dels consumidors estan produint els primers efectes. Algunes cadenes de menjar ràpid han reduït de forma notable els greixos trans, però, segurament per evitar la mala reputació dels seus productes, han estat els fabricants de margarines els que han actuat de manera més contundent per reduir de forma important l'ús d'aquests greixos. També algunes cadenes de supermercats, com Eroski, els han eliminat dels seus productes de marca blanca.

8. Llegir les etiquetes és suficient?

Sorprenentment, la normativa europea que va entrar en vigor fa dos anys i que obliga que tots els aliments tinguin informació nutricional en l'etiqueta va deixar fora els greixos trans. Això vol dir que, per molt que mirem les etiquetes, els trans són invisibles. Com que la indústria no està obligada a informar de si els fa servir o no, no és fàcil evitar-los.

9. Què podem fer els consumidors?

La indústria de l'alimentació és la reina de la publicitat enganyosa, i afirmacions com 'fet amb oli 100% vegetal' no volen dir que el producte no contingui greixos trans. Sense aquesta informació, el millor és aplicar el sentit comú. Si comprem margarines, cal que els greixos siguin monosaturats o poliinsaturats (que són greixos bons). Els productes lactis és millor que siguin desnatats o semidesnatats. Cal limitar el consum de menjar congelat, així com el menjar ràpid, les galetes i els pastissos. Si mengem fora de casa, evitem els fregits, ja que no sabem amb quin oli s'han cuinat.

10. Això vol dir que cal evitar tots els greixos?

No. Tot i l'obsessió actual per un cos prim i la mala reputació dels greixos, el cert és que són imprescindibles per a l'organisme: aporten molta energia, ajuden al creixement i a l'absorció de vitamines. El que hem de fer és assegurar-nos que mengem els greixos bons (presents, per exemple, al peix blau, l'oli d'oliva, la fruita seca, els alvocats…), i limitem el consum dels dolents (mantega, carns i formatges amb molt de greix, embotits, llet sencera…).

Els greixos trans perjudiquen la memòria, segons un estudi de la Universitat de San Diego

L'estudi conclou que el consum d'aquests greixos accelera el deteriorament cognitiu.

Els greixos trans són els resultants d'afegir hidrogen a l'oli vegetal. Es produeixen de forma artificial per aconseguir que l'oli deixi de ser líquid i se solidifiqui. Se sabia que contribuïen a tota mena de malalties, sobretot cardiovasculars, però ara un nou estudi de la Universitat de Califòrnia-San Diego afirma que els greixos trans provoquen també la pèrdua de la memòria i la capacitat cognitiva. L'estudi, publicat a la revista 'PLOS ONE', ha analitzat els estils de vida d'un miler d'homes i dones i ha arribat a la conclusió que els que consumeixen més greixos trans són més susceptibles a tenir problemes de memòria.

L'estudi va consistir a fer una prova de memòria. Tots els participants rebien una sèrie de targetes amb una paraula escrita. Després, havien de dir si les paraules eren noves o si estaven repetides. La mitjana dels participants va ser capaç de recordar una mitjana de 86 paraules, però els que consumien més greixos trans només en podien recordar 72, un 10% menys. Per cada gram de més de greixos consumits, els participants oblidaven 0,7 paraules.

Per als científics, l'estudi demostra que aquest tipus de greixos contribueixen al deteriorament cognitiu. El deteriorament era només visible en homes i dones de 45 anys o més joves, però no en els de més edat. Per als autors de l'estudi, això és així perquè les persones grans ja pateixen problemes de memòria motivats per l'edat. Betarice Golomb, catedràtica de medicina i autora principal de l'estudi, apunta que els resultats coincideixen amb les proves que s'han fet fins ara en animals, com ara rates, i que també apunten una disminució de la memòria.

Isidre Estévez

19/06/2015

Ara.cat 

Avisen que el nombre de cuidadors de la gent gran caurà en picat

Quaranta agents socials van participant a la jornada sobre l'envelliment organitzada per l'Obra Social de La Caixa

Representants de l'Ajuntament, Benestar i Família de la Generalitat i de la Caixa, a la taula de la jornada

El nombre de cuidadors en l'àmbit familiar que en aquests moments tenen cura d'una persona de 80 anys és, de mitjana, de 4,75 persones. I es calcula que l'any 2050, en què el nombre de gent gran duplicarà l'actual, aquesta ràtio caurà fins a les 1,45 persones, segons va advertir ahir la directora científica de Matia Instituto Gerontológico, Mayte Sancho, en la jornada de reflexió que es va fer a l'Espai Caixa de Girona sobre com millorar l'atenció a les persones grans més vulnerables. Sancho va qüestionar el model actual d'atenció atès que, segons va destacar, la major part dels cuidadors –majoritàriament dones– de les persones de 80 anys en tenen més de 65. “De manera que el discurs del cuidador i de la persona que rep les atencions coincideixen al 100%”, va dir. En tots dos casos se senten incompresos i ignorats.

La jornada d'ahir a Girona forma part del programa que l'Obra Social de La Caixa ha posat en marxa amb el lema Primer les persones: cuidar com ens agradaria ser cuidats. Van participar-hi una quarantena d'agents socials de diferents entitats, com ara Càritas, Creu Roja o Amics de la Gent Gran.

N.A.

17/06/2015

El Punt Avui

No tenim una vareta màgica

Metges sense Fronteres dirigeix a Amman l’hospital de cirurgia gratuït per a ferits de guerra més gran del món

A la sala d’esbarjo, un petit grup d’homes s’amuntega davant d’un tauler de backgammon. No volen parlar de les seves malalties, estan concentrats en la partida. Després de visualitzar la jugada uns segons, Mohammed, opositor sirià, traça un moviment ràpid de fitxes i estreny satisfet el puny. Ha guanyat el seu contrincant iemenita. Decanta el cap: “Tenim sort de ser vius, Hamdullilah! (Gràcies a Déu), encara que els morts són els únics que han vist el final de la guerra”.

Fa mesos que estan ingressats a l’hospital de cirurgia gratuït per a ferits de guerra més gran del món. Un centre de Metges sense Fronteres (MSF) ubicat a Amman, la capital de Jordània, on tracten víctimes de Síria, Iemen, Iraq, Gaza i Líbia.

En les cinc guerres del món àrab, cada setmana es perpetra algun atemptat que provoca 10, 20, 50 o més morts. Què passa, però, amb els que sobreviuen? Ningú no vol parlar després de com els canvia la vida.

La seva batalla ara és una altra de ben diferent. “Més enllà de l’estètica, l’objectiu és que recuperin la funcionalitat dels membres afectats, perquè tornin a tenir una vida al més normal possible,” explica Enass Abu-Khalaf, directora de comunicació de l’equip d’MSF. Solen arribar amb unes expectatives molt altes i sovint els costa d’acceptar que no tornaran a ser com abans. “Tenim un equip de 170 professionals que fan servir les tècniques de reconstrucció més sofisticades, però no tenim una vareta màgica”.

Tot i així, per a molts la feina mèdica, minuciosa, que s’allarga mesos i fins i tot anys, és un miracle. És el cas de Mohammed. Fa tres anys vivia amb la seva família a la ciutat siriana de Darà. Una tarda va sortir a comprar quatre coses per sopar amb la furgoneta. Pel camí, un projectil va impactar a pocs metres i la metralla li va tallar una cama i li va rebentar part de l’altra.

“Després de diverses operacions, li hem col·locat un fixador extern per redreçar els ossos fracturats i ara està provant una pròtesi que li farà de cama esquerra”, explica el doctor Nasser, mentre l’ajuda a la sala de rehabilitació.

“Estic aprenent a caminar una altra vegada”, afegeix Mohammed com si encara no es cregués les seves pròpies paraules.

El projecte va començar el 2006 a l’Iraq, es va expandir el 2008 amb la primera guerra de Gaza, el 2010 amb els enfrontaments al Iemen, i es va consolidar amb les primaveres àrabs a països com Líbia i en els últims anys amb la guerra de Síria. Ja ha tractat més de 3.500 pacients, i des de fa poques setmanes ha estrenat noves instal·lacions especialitzades en reconstrucció maxil·lofacial, amputacions i cremades diverses.

Una de les regles de l’hospital és que no hi caben ideologies ni hostilitats, però de vegades és complicat deixar de banda la rancúnia. Fa uns mesos es van trobar a la mateixa habitació dos sirians, un que havia lluitat a les ordres del règim d’Assad i un altre que havia format part d’una facció rebel de l’Exèrcit Sirià Lliure.

“Sempre provem de separar-los, però no ens en vam adonar i així que es van quedar sols van arribar a les mans”, confessa una de les infermeres, baixant la veu i donant el tema per tancat.

Qui no entén de ressentiments són els nens. De fet, la sala infantil és la més alegre de tot l’hospital. Està atapeïda de dibuixos que pengen de les parets, inunden la gran taula que presideix l’espai, i fins i tot queden oblidats per terra. Són criatures que a la seva curta edat han viscut autèntiques atrocitats, i pateixen síndromes d’estrès posttraumàtiques.

“Quan arriben sempre dibuixen el mateix: bombardejos, ferits, gent morta”, explica el doctor Qutaiba, psicòleg infantil del centre, mentre fulleja algunes làmines. Es queda amb una a la mà, aixeca el cap i pregunta en veu alta: “Qui ha dibuixat això?”, exclama ben seriós. I assenyala el retrat a llapis bastant aconseguit d’un milicià de l’Estat Islàmic.

“Jo!”, admet Saif, que se’l mira de reüll amb el somriure del que acaba d’entrar en l’adolescència. “Ho vaig veure a la televisió, ara són a prop de casa meva”.

Saif solia ajudar el seu pare en una carnisseria de la ciutat de Bagdad. Era l’any 2008, en plena segona guerra del Golf. De vegades, mentre descarnava els animals, sentia el xiulet dels projectils que impactaven a escassos quilòmetres. Diu que no recorda res del dia que un d’aquests projectils li va caure a sobre i la metralla li va destrossar la cama esquerra. Des de fa set mesos és a l’hospital. Fa un dibuix darrere l’altre. Sense aturar.

“I què dibuixes ara amb el llapis?”, li demana el doctor.

“No res. Ara només pinto colors”.

Cristina Solias

Amman, Servei Especial

14/06/2015

La Vanguardia