dissabte, 12 de juliol del 2014

Empitjora la salut dels cuidadors familiars

El descens en les aportacions de l'Estat a la dependència repercuteix en el benestar físic i psíquic dels cuidadors
Un estudi avisa que voregen la precarietat
La majoria són dones grans

Pateixen pel copagament sanitari i l'atenció domiciliària Els cuidadors familiars ja estan sense alè. Els cuidadors no professionals de persones dependents han vist deteriorada la seva salut física, i també psíquica, amb les retallades i aquest fet ha agreujat la seva qualitat de vida, ja molt afectada per l'absència d'oci, les dificultats econòmiques i les renúncies de tota mena. Aquestes són dues de les principals conclusions de l'estudi Els cuidadors familiars. Repte del sistema de la dependència, presentat ahir per la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. En l'informe s'alerta també que un 18% de les persones cuidadores no professionals estan deprimides i que un 14% fan un abús de medicaments com a conseqüència de la sobrecàrrega física i emocional.

L'estudi, l'ha elaborat el psicopedagog i expert en dependència de la Fundació Pere Tarrés, Marc Cadafalch. Constata que aquestes mancances augmentaran els pròxims anys, i proposa a les entitats del tercer sector que es replantegin els serveis a oferir a aquests cuidadors, pet tal de facilitar-los les coses i adaptar-se a la seva gran vulnerabilitat. La davallada en els ajuts públics “produirà, a llarg termini, efectes col·laterals entre els cuidadors”. L'estudi adverteix també que moltes famílies han hagut de treure el malalt dependent de la residència en quedar-se algun membre, o tots dos, a l'atur. “Davant d'aquesta situació, moltes famílies han renunciat a la plaça i han passat a cuidar la persona a casa, fet que complicarà també la situació dels cuidadors”, alerta Cadafalch.

L'Estat fa l'orni
L'empitjorament de la salut física i psíquica s'ha agreujat els dos últims anys, quan el govern estatal va decidir retallar les prestacions a la dependència i no finançar els nivells d'atenció previstos inicialment. L'Estat aporta 1.317 milions a finançar serveis concertats i cuidadors, mentre que les comunitats autònomes fan front a 3.837 milions. L'estudi de la Pere Tarrés assenyala que, si l'Estat aportés 2.634 milions més, es podria incrementar el nombre de beneficiaris que estan esperant rebre les prestacions i tindria un efecte fins i tot sobre el mercat de treball, amb prop de 30.000 persones més contractades. Tot i que el 91% de les prestacions de la dependència es destinen als cuidadors familiars, la retallada del 15% dels seus ajuts feta per l'Estat i la supressió de les cotitzacions els han situat prop de la precarietat, “a banda de la càrrega psicològica”, recorda l'anàlisi sobre la dependència. “La disminució de les atencions domiciliàries, lligada a la crisi dels ajuntaments, i el copagament sanitari” converteixen les famílies en més vulnerables, avisa.

La presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector de Catalunya, Àngels Guiteras, va lamentar en la presentació de l'informe que les retallades pressupostàries, sobretot les fetes per l'Estat, “estan duent al col·lapse el sistema de la dependència i sobrecarregant els cuidadors familiars”. Aquest col·lectiu té un perfil molt definit, i alhora invisible i molt castigat per la crisi: dones grans que cuiden familiars d'edat avançada. Un 83% dels cuidadors són dones. En la majoria de casos, un 57%, és el fill de la persona atesa i, en un 17%, el cònjuge. Els néts sumen només un 17% més. La mitjana de temps que cuiden una persona és de sis anys i escaig, amb una dedicació de deu hores diàries. Fins i tot un 15% de cuidadors no professionals admeten que es fan càrrec, esporàdicament, de dues persones.

A Catalunya hi ha 150.342 persones beneficiàries de la llei de la dependència. Un 77% del total són persones més grans de 65 anys i més de vuitanta mil persones tenen més de 80 anys.

LES XIFRES
Deixar la residència per dur el dependent a casa implica conseqüències
a llarg termini
Marc Cadafalch
PSICOPEDAGOG FUND. PERE TARRÉS

El col·lectiu de cuidadores familiars femenines és el més castigat per la crisi,
tot i ser invisible
Àngels Guiteras
PRESIDENTA TAULA TERCER SECTOR

3.837
milions d'euros és l'aportació de les autonomies a
la dependència. L'Estat hi aporta només 1.317 milions.

83
per cent dels cuidadors
són dones. Més del 57%
es fan càrrec d'algun
dels seus progenitors.

Ni vacances ni descans
La meitat dels cuidadors de més de 65 anys de l'Estat que s'ocupen de persones encara més grans no faran ni vacances ni descansaran aquest estiu. Els més afortunats, un 21%, podran autofinançar-se algun substitut i disposar d'uns quants dies de lleure, mentre que un 24% rebran ajut d'altres familiars de manera puntual per descansar. Només un 4% tindran l'ajuda dels serveis socials per descansar. La resta no descansen, segons dades del darrer Baròmetre de la Gent Gran de la Unió Democràtica del Pensionista. Entre els cuidadors que no han complert l'edat de jubilació, menors de 65 anys, la situació tampoc no millora gaire, ja que més d'un terç (36%) no reben cap ajut, només un 11% es poden pagar un substitut i un 3,6% rebran ajut oficial per tenir-lo. Entre aquest col·lectiu, sí que la meitat rebran un cop de mà dels familiars. Es calcula que un 13% de les persones més grans de 65 anys cuiden una altra persona dependent amb alguna discapacitat.

Carles Sabaté
09/07/14