dimecres, 7 de març del 2012

Demà 8 de Març, dia Internacional de la Dona Treballadora, s'inaugura la plaça de Leo Joher, dona eugenial, militant obrera i veïnal


Demà dijous 8 de Març -Diada Internacional de la Dona Treballadora- s'inaugura (allà on hi havia l'antic Mercat de Santa Eugènia) la nova plaça de Leonor Joher Besalú, dona eugenial, militant obrera i veïnal; lluitadora pels drets dels treballadors i defensora dels pobres.

Una dona forta, una militant obrera, veïna i amiga, lluitadora de moltes causes que tenen les persones com a centre. Una dona eugenial, arrelada al seu barri, a l'Associació de Veïns, a la JOC (Joventut Obrera Catòlica), al treball discret i al més visible. Testimoni viu d'implicació, d'esperances, de fidelitat i d'utopia. Gràcies a persones com ella reescrivim la història amb clau de relleu.

A l'acte d'inauguració de la nova plaça hi intervindran la veïna Núria Terés, regidora de l'Ajuntament de Girona; els veïns Salvador Llorente, expresident l'Associació de Veïns; Ramon Macaya, president de l'AV Santa Eugènia, en nom de la Mancomunitat Santa Eugènia·Can Gibert del Pla; i Pere Blesa, vidu de Leo Joher; i Marta Madrenas, regidora delegada per a Santa Eugènia·Can Gibert·Mas Xirgu. Miranda Fontfria, de l'Escola de música Claudefaula de Santa Eugènia, interpretarà El cant dels ocells. D'altra banda, l'organització fa una crida per portar flors a l'homenatge a Leo Joher.

Leonor Joher Besalú, veïna de Santa Eugènia de Ter

Leo Joher (Orriols, 1936 - Santa Eugènia de Ter, 1998) va anar poc a l'escola; de ben jove va marxar a servir a Girona i d'allà a Perpinyà, on va viure tres anys. A mitjan anys cinquanta es va instal·lar al poble de Santa Eugèniade Ter, que es va annexionar a Girona el 1963. Va treballar en el servei domèstic al llarg de la seva vida i, ja casada amb Pere Blesa, el va combinar amb els treballs a la llar i l'educació dels dos fills i la filla que va tenir. També va ser dependenta d'una sabateria i d'una llibreria.
El barri de Santa Eugènia anava mal creixent, fet que comportava la destrucció de referents d'identitat col·lectiva com els plataners, el Cementiri de Santa Eugènia de Ter, algun edifici antic o el Pont del Dimoni. A partir de la segona meitat dels anys setanta, el veïnat es va organitzar per fer front a l'agressivitat de les intervencions urbanístiques i Leonor hi va tenir un paper destacat.

La presència de dones, sovint més joves, va ser significativa a l'Associació de Veïns i veïnes que s'havia constituït el 1979. Tot i que ella, inicialment, no se sentia preparada per assumir càrrecs -una autopercepció que moltes dones coneixen prou bé-, va arribar a encapçalar debats amb les autoritats municipals arran de la lluita que duien a terme, conjuntament amb els barris veïns, contra el projecte d'autovia (frontissa del Güell) que dividia la zona.
Va formar part de la Junta de l'AV, de la vocalia d'Urbanisme i de la vocalia de Cultura, des d'on es van recuperar les festes tradicionals de Santa Eugènia de Ter. En homenatge al pont desaparegut, l'AV va editar la revista Pont del Dimoni, en la qual també va col·laborar; militant de la JOC (Joventut Obrera Catòlica). Va dedicar-se a preservar i recuperar el patrimoni i la identitat de la seva comunitat fins que va morir, el 1998. Avui la seva tasca continua donant fruits: el nom de la nova plaça Leo Joher és la mostra.

El Banc d´Ulls va rebre 75 còrnies de la funerària a Girona durant el 2011



L'empresa de serveis funeraris Mémora a Girona va fer 75 donacions de còrnies al Banc d'Ulls per a Tractaments de la Ceguesa (BUTC) durant l'any passat. En un comunicat, aquest grup assenyala que va cedir prop de la meitat de le 1.255 donacions que el BUTC va recaptar arreu de Catalunya el 2011. Bona part de les còrnies donades per Mémora van sortir del tanatori de Girona, com també de Barcelona i Manresa. No obstant, tant la funerària com el Banc d'Ulls asseguren que aquestes xifres encara són insuficients per satisfer la demanda de persones que necessiten sotmetre's a un trasplantament per combatre la ceguesa.

Avui dia, prop del 80% de donacions que rep el BUTC provenen de centres col·laboradors, com les funeràries, que intercedeixen per tal que els familiars del mort autoritzin en nom seu la donació dels globus oculars. Aquestes donacions són majoritàries i es diferencien de les provinents dels donants afiliats, persones que han complimentat en vida una butlleta de donació fer constar la seva intenció de fer donació quan es morin.



La col·laboració entre funeràries i el BUTC es va constituir davant l'escassetat de teixit corneal per dur a terme trasplantaments de còrnia i incrementar el nombre de trasplantaments que tenen lloc al nostre país i que fan possible que milers de cecs corneals tornin a veure. Els globus oculars donats a través de l'entitat funerària són gestionats pel BUTC. Des de 2005 existeix una col·laboració entre aquest organisme i els serveis funeraris de Mémora.

F.B.
06/03/2012
El Diari de Girona