dimarts, 22 d’octubre del 2013

Últimes voluntats: la família i 7 entitats

Un empresari jubilat deixa part de l'herència al pare Manel, les Missions Salesianes, la Fundació Xaloc, Intermón, el Cottolengo, Càritas i el Sagrat Cor
Noguera ja col·laborava amb totes aquestes entitats

Miquel Noguera jugant amb una de les seves nétes en una foto de l'arxiu familiar Foto: El Punt Avui
 En Noguera era una persona molt sensible i generosa. Confiava en la nostra feina i quan feia un donatiu no volia ni tan sols un rebut.” La fundació del pare Manel Pousa, que té projectes d'acompanyament de joves i infants en risc d'exclusió a Nou Barris i també en centres penitenciaris, és una de les beneficiàries del llegat de Miquel Noguera Ferrer, que va morir el 3 d'abril passat, als 72 anys. Però no només del pare Manel es va voler recordar en Miquel Noguera abans de morir, també de les Missions Salesianes al tercer món –havia estudiat a l'internat dels salesians d'Horta, a Barcelona–, de la Fundació Xaloc, vinculada a l'Opus Dei –el seu fill Oriol va anar a l'escola Xaloc–, d'Intermón –havia tingut contacte amb la Companyia de Jesús–, de les monges de l'Institut Benèfic del Sagrat Cor, de Granada, del Cottolengo del Pare Alegre i de Càritas Diocesana de Barcelona, per la feina que fan moltes parròquies a peu de carrer.

Les últimes voluntats de Miquel Noguera, un empresari fet a si mateix, són la història d'un llegat per a set entitats. “Sorpresos? No gens”, assegura el fill gran, l'Oriol. El testament va ser coherent amb el que havia fet en vida: les profundes conviccions religioses l'havien dut a col·laborar amb diferents entitats i les va tenir en compte per quan ja no hi fos. “Com molts catalans –recorda el fill– va ser un home de la postguerra, de profundes conviccions religioses. Va treballar molt i les coses li van anar bé. De temps, no en va dedicar massa ni a la família, ni a les entitats, però es va preocupar perquè els fills tinguéssim una bona educació i al pare Manel, al Cottolengo i a Càritas els ajudava amb finançament.”

Setmanes abans de sotmetre's a una operació, Miquel Noguera ho va voler deixar tot ben lligat. Com si tingués la premonició que allò no acabaria bé. L'Oriol el va acompanyar al notari. En cap moment va amagar a la família com aniria repartiria el llegat. “Fer el testament és l'última gran decisió i la cirereta del teu currículum”, diu convençut el fill. Ni ell ni cap dels seus dos germans van voler seguir l'empresa del pare. L'Oriol, de 39 anys, és economista, l'Eulàlia, de 37, logopeda i en Bernat, de 35, informàtic. “Som molt diferents –reconeix l'Oriol–, però goso dir que tots hem trobat ben normal que el pare hagi volgut deixar part del llegat a les seves ONG.”

El fill gran és dels que pensa, segurament com el seu pare, que a banda de l'herència el millor que els queda són els valors, els hàbits i els principis amb què els van educar. L'Oriol va ser cooperant amb el Setem a Llatinoamèrica i quan es va casar van demanar als convidats diners per a una llar per a nens discapacitats de Bolívia. Una acció que el pare va aplaudir. “Va ser molt generós en vida i és el primer llegat que rebem”, diu el pare Manel de Miquel Noguera. “És dels que mai no demana”, deia Noguera del pare Manel. Un empresari i un mossèn que es van fer amics gràcies a la seva afició a nedar al Club Natació Barcelona.


Sònia Pau
21/10/13