dijous, 19 de juny del 2014

Joves que es ‘fumen’ el batxillerat

Els experts vinculen els porros al fracàs escolar i denuncien que el jovent comença a consumir-ne cada vegada més aviat.

Dues de les tres principals drogues que consumeixen els menors de 18 anys tributen a l’Estat. La tercera no. Però el cànnabis, com l’alcohol i el tabac, encara es beneficia d’una certa tolerància social. És per això que la Diputació de Barcelona assaja altres vies contra les toxicomanies. Ara, en plena època d’exàmens i quan més de 36.000 batxillers se la juguen amb la selectivitat, els experts avisen: si fumes, suspens.

Els porros fan baixar el rendiment escolar. Un 44% dels joves que consumeixen maria han suspès un o més cursos a la secundària, segons Roser Oriols i Josep Domínguez, dos dels responsables de la lluita contra les drogues de la Diputació de Barcelona, que té el vaixell insígnia al centre Spott. El nom juga amb l’expressió de “es pot”, encara que les sigles no concordin amb les de prevenció i tractament de drogodependències, la seva raó de ser. Per aquesta institució, que té la seu en un palauet al costat de la plaça Sant Jaume de Barcelona, i que en una altra vida va acollir un meublé, hi han passat més de 1.033 menors des del 2005. La incorporació cada vegada més precoç a les toxicomanies i la necessitat de no duplicar recursos ha obligat a reorientar el centre, pioner en l’atenció de les drogodependències. Fins aquest any auxiliava també adults, però des del gener es dedica exclusivament als adolescents dels 311 municipis de la demarcació de Barcelona. Per què? Perquè el jovent comença a consumir drogues cada vegada més aviat, a una edat que se situa actualment entorn dels 13 anys. Els experts insisteixen en els perills que comporta l’absència de percepció social de risc. La marihuana, diuen, pot ser també la porta d’entrada no només a altres addiccions, sinó al fracàs escolar i als problemes familiars. El retrat robot dels usuaris del centre és el d’un jove (el 75% són nois) d’entre 16 i 17 anys, que va començar amb els porros als 13 o 14 anys. El 87% dels consumidors de cànnabis són politoxicòmans a causa del tabac i l’alcohol. De fet, aquestes drogues legals són el cap de l’hidra. El 26,6% dels joves d’entre 14 i 18 anys han provat o consumeixen cànnabis, però els percentatges es disparen amb la nicotina (31%) i les begudes (81%).

El perfil de les famílies –i en tot problema de toxicomanies les famílies també necessiten ajuda– és transversal. De famílies sense problemes econòmics fins a d’altres que depenen dels serveis socials per mirar d’arribar a fi de mes. Totes, tinguin la renda que tinguin, es caracteritzen pel desconeixement de la tempesta que afronten.

Aquest és el moment en què entren en joc els treballadors i educadors socials, els psicòlegs, metges i psiquiatres del centre Spott. I si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya. Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, i Josep Oliva, regidor de Navàs, tots dos de CiU i amb càrrecs de responsabilitat a la Diputació, confien a crear des d’aquesta institució xarxes de suport municipal per ajudar els adolescents a sortir de les drogues. El repte és herculi. La banalització d’aquest món provoca confessions ingènues, com ara “no sé si el meu fill fuma més porros del compte”, com si la marihuana fos normal a aquestes edats. Salvant les distàncies, aquestes famílies són com aquelles dones que, quan la violència masclista encara era tolerada, admetien que el marit les pegava a casa, “però poc”.

Domingo Marchena
13/06/14