Oriol Mitjà, metge que està a punt d'eradicar la malaltia infecciosa del pian.
Tinc 34 anys. Sóc de Barcelona i visc a Lihir, una illa de Papua Nova Guinea (Melanèsia). Sóc metge, especialista en malalties de la pobresa, com el pian. Tinc nòvia, no tinc fills. Política? Treballar pel bé comú, sense fronteres. Creences? Sóc científic, més racional que espiritual.
Què hi fa vostè, a Papua?
Combatre una malaltia infecciosa, una de les malalties de la pobresa: el pian.
Pian?
No havia sentit a parlar mai d’aquesta malaltia. Ulceracions a la pell, papil·lomes, deformacions als dits, els canells, les cames, pèrdua del nas..., com en la lepra.
Carai.
I el pitjor és que afecta sobretot nens de 5 a 15 anys. Juguen, es fan una ferida a la pell, no la netegen i... per allà entra el bacteri.
Amb quines conseqüències?
Deformacions físiques, marginació social, dolors forts, coixesa, discapacitat...
“Malaltia de la pobresa”, en diu?
Perquè perdura en llocs remots, amb poc accés a la higiene i la medicina. Discapacita i margina els nens, frena el desenvolupament econòmic de les famílies... El pian neix de la desigualtat, de la pobresa, i la perpetua.
On està implantat, el pian?
Afecta dos milions de persones en una dotzena de països tropicals, i sobretot en tres països: Papua Nova Guinea, les illes Salomó (Melanèsia) i Ghana (Àfrica).
Papua Nova Guinea està situada...
Entre Indonèsia i Austràlia: jo visc en una de les seves illes, Lihi, a la Melanèsia. Vaig anar a treballar a un hospital, i hi vaig veure el meu primer cas de pian.
Quan?
Fa cinc anys. Va venir una mare amb un nen de 7 anyets, en Max, amb els dits de la mà inflats que li feien molt de mal, desesperat...
Fa molt mal?
Moltíssim, ulcera la carn, deforma l’os, destrueix la massa òssia.
Quin patogen causa el pian?
Un bacteri, el treponema: trepana i penetra als ossos com un filaberquí...
I d’on surt, el treponema?
Sempre hi ha estat: en un fòssil d’homo erectus de fa 1,5 milions d’anys, a Kènia, ja veiem una tíbia deformada per la malaltia del pian.
I com es tracta, el pian?
Fins als cinquanta no es va poder atacar amb injeccions de penicil·lina..., però van quedar reservoris en aquests llocs, pel clima tropical, l’aïllament i la desigualtat.
I què va fer vostè per en Max?
Tractar-lo amb penicil·lina, com es feia fins ara... Però les injeccions són doloroses, són cares i difícils d’administrar, perquè necessites un practicant. Per això em vaig proposar
d’investigar a fons... No puc pas fer el desentès, si veig un problema!
d’investigar a fons... No puc pas fer el desentès, si veig un problema!
I què ha descobert?
Que el pian es pot eradicar. Atenció, és important, no dic només eliminar, eh? Dic molt més, dic eradicar!
Quina diferència hi ha?
Elimines una malaltia si en desapareixen tots els casos d’un país. I l’eradiques si poses fi a tots els casos que n’hi hagi al món!
I això s’ha aconseguit mai?
Es va aconseguir amb la verola: està eradicada! En un laboratori dels Estats Units conservem una soca de verola, i una altra a Rússia... I també hem eradicat dues malalties més: poliomielitis i dracunculosi.
I pot eradicar el pian?
Ho afirmo, sí! Amb una sola pastilla.
Una pastilla de què?
Azitromicina. Un sola pastilla antibiòtica d’azitromicina guareix la malaltia.
L’ha testat?
Sí. Amb una sola pastilla d’azitromicina, el malalt deixa de ser infecciós en un sol dia. I a cap de tres dies comença a curar-se... i al cap d’una setmana està del tot curat!
És una notícia històrica, entenc.
Ho és, i ja ha estat publicada per la prestigiosa revista científica The Lancet.
En deu estar orgullós.
Sí, perquè ja tenim l’eina, la pastilla. I ara toca fer la campanya d’eradicació, per a la qual cal desenvolupar una estratègia eficaç amb l’OMS.
Què necessita?
Recursos. Ja tenim un test rapidíssim: amb una gota de sang sabem si la persona està infectada o curada, i ja hem provat la campanya a la meva illa de Lihir.
Amb èxit?
Sí! El pian ja és una malaltia que només comença on s’acaben les carreteres. Amb el meu equip hem carregat pastilles en un camió i hem caminat de poble en poble amb motxilla, a peu i amb barca per la jungla...
És així, Papua Nova Guinea?
Un paradís natural, oceà, palmeres de vint metres, jungles humides i denses, llogarrets neolítics sense llum ni aigua corrent on cuinen amb llenya... Gent hospitalària, alegre, pacífica, constructiva.
I ara què?
Hem d’estendre la campanya als països on perviu el pian. La salut no ha de tenir fronteres, la salut ha de ser global! No em perdonaria poder eliminar una malaltia i no haver-ho fet.
Serà costosa, l’eradicació del pian?
El que paguem per un futbolista: amb 80 milions d’euros podríem distribuir la pastilla i eradicar el pian abans de l’any 2020... M’exaspera veure com malgastem recursos! És a les mans de tots.
I un cop eradicat el pian, què?
Buscaré un altre problema per resoldre.
19/12/14
La Vanguardia
