La malnutrició és qualificada per l'OMS com l'amenaça individual més gran per a la salut pública
La seva pitjor diagnosi és que alimenta la pobresa
 |
| La calma expressada per participants d'un centre obert Foto: ALÍCIA SÁNCHEZ |
Diuen que tenen mal de panxa, mal de cap, que no es troben bé. No és fàcil per a un infant de l'edat que sigui, ni probablement per a ningú, transmetre el defalliment físic i emocional que comporten les mancances derivades d'un estat de pobresa persistent: la gana, la tristesa, l'angoixa, l'excitació nerviosa... També el somni i l'esperança de millora de la pròpia vida i de l'entorn. Les pintures cedides per a aquest reportatge són un autèntic privilegi perquè representen dos sentiments antagònics –la de dalt, la calma; la de baix, la ràbia– traçats amb notable ímpetu pels seus joves autors, participants d'un dels catorze centres oberts existents a Girona, que en conjunt atenen 370 infants i adolescents. Qui les vulgui veure en directe les trobarà, juntament amb les altres creacions sorgides d'aquests centres, en la 58a edició del Temps de Flors que s'acaba d'estrenar, al pati significativament anomenat de les Emocions, al número 20 del carrer dels Verns (inauguració dimarts, 14 de maig a les 13.30 h i clausura diumenge 19 de maig).
Prioritzar recursos
Un recorregut atent i sensible pel munt d'experiències i sensacions contingudes en aquest espai expositiu no hauria de deixar indiferent respecte a l'esforç immens dels fills de les famílies en situació precària per evitar caure en l'abisme d'una exclusió terminal, tal com adverteix Alícia Sánchez, responsable del centre obert del sector est. Sánchez remarca la importància de prioritzar mesures i recursos davant l'episodi greu d'emergència humanitària que està patint una part no petita de la població més vulnerable.
I és que si els nens i les nenes diuen que no es troben bé, tenen tota la raó. No s'hi troben físicament ni psicològicament, per descomptat, perquè reben l'impacte d'unes condicions duríssimes; però tampoc no s'hi troba la societat que ho tolera i no actua amb prou valentia per, almenys, posar fi de forma immediata a la malnutrició, qualificada per l'OMS com l'amenaça individual més gran a la salut pública i la principal causa de mortalitat infantil. Els seus efectes són devastadors i prou difosos pels especialistes: baix creixement, reducció important de les capacitats cognitives i del rendiment intel·lectual i escassa resistència a tota mena de malalties. Per tot plegat, té la pitjor diagnosi existent: la reproducció augmentada de la injustícia i la desigualtat perquè amb el cos i la ment desnerits es van perdent la força i les possibilitats de sortir del cercle viciós de l'empobriment.
Carme Vinyoles
12/05/13
